Un estudi alerta que els boscos d'Europa perden capacitat per absorbir carboni

Els boscos europeus perden capacitat per absorbir CO2 de l'atmosfera i mantenir-lo segrestat en forma de carboni al tronc, fulles, arrels o al sòl. Això és el que apunta un estudi publicat a la revista 'Natura' i liderat per un investigador del Joint Research Centre, amb la participació del CREAF i del CSIC. Entre el 1990 i el 2022, els boscos han absorbit al voltant del 10% de les emissions derivades de l'activitat humana i l'estudi alerta que aquesta capacitat està en declivi, cosa que posa en risc els objectius climàtics de la UE. Els investigadors apunten que els factors que hi ha darrere d'aquest canvi són diversos, entre ells la intensificació de la tala de fusta i l'augment de les pertorbacions naturals com incendis o tempestes.

L'estudi també argumenta el declivi de la capacitat d'absorció dels boscos perquè ja no s'expandeixen a un ritme tan accelerat com abans i que no hi ha tantes repoblacions. També apunten a l'envelliment dels boscos, que redueix la seva capacitat de creixement i absorció de carboni, i als episodis extrems de calor i sequera, que disminueixen la fotosíntesi i la productivitat dels arbres.

Aquests impactes, indiquen, poden tenir efectes persistents durant anys, debilitar els boscos i agreujar la mortalitat forestal i les pèrdues de capacitat de segrest de carboni. Per fer-hi front, els investigadors adverteixen que cal millorar la monitorització forestal a escala europea, disposar de dades robustes, contínues i harmonitzades sobre l'estat dels boscos, la seva salut i els diferents compartiments de carboni, inclòs el sòl forestal.

També defensen una transformació profunda en la manera de gestionar els boscos europeus, que tingui altres objectius més enllà del de produir fusta. Això, remarquen, implica un equilibri entre les activitats productives, com la tala, i la conservació dels hàbitats naturals. L'estudi suggereix models de gestió basats en la ciència que combinin boscos amb diferents edats i graus de protecció, tot alternant zones destinades a la producció sostenible amb altres reservades per a la conservació estricta. Aquesta diversificació, reivindiquen, ajuda a protegir la biodiversitat i a mantenir el carboni emmagatzemat en diferents compartiments del bosc, com la fusta viva, la fusta morta i el sòl.

Pel que fa a la reforestació, l'estudi alerta que caldrà acotar millor els llocs on es poden plantar arbres a la UE perquè la manca d'aigua marcarà el futur de les noves masses forestals. Així, consideren que aquesta solució serà només vàlida en llocs molt determinats i amb condicions climàtiques favorables.

Segons l'inventari europeu que calcula els embornals de carboni del sòl forestal, zones humides, i agrícola, entre d’altres, el dipòsit de carboni forestal a Europa va passar de 457 milions de tones de CO2 equivalent absorbides cada any entre 2010 i 2014 a 332 milions de tones de CO2 equivalent absorbides cada any entre 2020-2022. És a dir, una reducció de gairebé un terç en només una dècada.