Diari Més

Judicial

Una sentència obliga el CatSalut a retornar a un pacient el cost d'una reconstrucció de colon feta a la sanitat privada

Considera que l'ha d'assumir el sistema públic perquè és un cas «d'assistència sanitària urgent i vital»

La Ciutat de la Justícia.

Localitzen l'anciana que havia estat raptada pel seu fill en uns tràmits a la Ciutat de la JustíciaWikipedia

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El jutjat social número 21 de Barcelona ha condemnat el Servei Català de Salut a abonar 34.400 euros a un pacient que va haver de pagar aquesta quantitat perquè un hospital privat li fes una reconstrucció de colon i li retirés la bossa recol·lectora externa que duia. Els fets van passar l'any 2020 i l'home va haver de recórrer a la sanitat privada després que el CatSalut desaconsellés aquesta intervenció i considerés «que no es podia fer res més per millorar la seva situació». La sentència apunta que no era cert que haguessin finalitzat tots els tractaments i operacions per assolir la cura i ha remarcat que el cas s'ajusta als supòsits «d'assistència sanitària urgent i de caràcter vital» contemplats al Sistema Nacional de Salut.

D'acord amb la sentència, al demandant se li va practicar una colostomia a l'agost de l'any 2018 com a conseqüència de la qual se li va aplicar una bossa recol·lectora que li havia de ser retirada als pocs mesos, quan finalitzés el tractament de reconstrucció del colon. El febrer de 2019, però, una primera intervenció de retirada de la bossava acabarsense èxit i quatre dies després, va haver de ser intervingut novament a causa d'una peritonitis aguda. L'equip mèdic responsable del tractament a l'Hospital Parc Sanitari de Sant Joan de Déu va comunicar-li que no procediria a retirar-li la bossa en considerar que una nova operació «era del tot desaconsellada» i que «no es podia fer res més per millorar la seva situació». El centre sanitariva informara l'afectat quehavia d'acceptar conviure de per vida amb una bossa de forma permanent, malgrat que des del principi se li havia informat del caràcter provisional.

Davant la negativa de l'hospital a facilitar que el demandant pogués accedir a una segona valoració i opinió d'un professional del servei públic de salut, aquest va acudir a la sanitat privada on un segon equip d'especialistes va considerar que es podia «revertir la situació».

Així, al novembre de 2020, l'afectat va sotme-tre's a una nova intervenció quirúrgica, en aquest cas a l'Hospital Quirón de Barcelona on li van retirar la bossa «amb bona evolució». Tot plegat va permetre que l'home pogués«reincorporar-se al seu lloc de treball i tenir una vida normalitzada».

Assistència sanitària urgent ide caràcter vital

L'escrit relata que el desembre de 2021, el Servei Català de Salut va denegar la sol·licitud de reemborsament de la despesa de més de 34.400 euros enconsiderar que la sol·licitud no s'ajustava «als supòsits d'assistència sanitària urgent, immediata i de caràcter vital» contemplats a la norma reguladora de la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut. Aquesta és una regulació que estableix l'obligació del sistema públic de salut d'abonar les despeses derivades de tractaments i assistència mèdica privada quan s'acrediti que no ha estat possible fer ús de la sanitat pública en relació als esmentats supòsits d'urgència i caràcter vital.

La sentència del jutjat social 21 de Barcelona fa referència a lajurisprudència prèvia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que afirma que «l'expressió urgència vital no ha de limitar-se a quan es trobi en perill la pròpia existència» sinó també quan aquesta urgència «influeixi en algun dany irreparable a la integritat física i sempre que existeixi impossibilitat de resoldre-ho amb la mateixa urgència pels serveis que amb aquesta finalitat tingui establerta l'Entitat Gestora».

En aquest sentit, consideraacreditat que el cas sí s'ajusta a la normativa i que el CatSalut ha d'abonar l'import demandat. També recorda que la negativa de la sanitat pública va tenir un impacte en«l'efecte anímic i emocional» del pacient,que li suposava reconèixer que es veuria obligat a portar tota la vida la bossa externa, amb 59 anys d'edat. A més, la ressolució remarca que aquest fet també perjudicava la seva activitat social, familiar ilaboral i li causava dolors i molèsties que l'impedien la reincorporació a la feina.

tracking