Desenvolupen un esprai nasal per tractar la taquicàrdia
Durant les proves, el 77% dels subjectes va respondre positivament als efectes de l'esprai
Desenvolupen un esprai nasal per tractar la taquicàrdia
El tractament d'aquest problema podria ser tan simple com administrar-se un inhalador d'acció ràpida, tal com es fa per abordar els atacs d'asma.
Així ho explica un article recentment publicat a la revista científica Journal of the American Heart Association, on es detalla el funcionament d'un esprai nasal que pot reduir la freqüència cardíaca en condicions com la taquicàrdia paroxística supraventricular, una forma específica de taquicàrdia a la que les càmeres baixes bateguen a més de 100 batecs per minut durant un període curt de temps.
Aquesta patologia, que s'estima que podria afectar prop de 7 milions de persones a tot el món per a l'any 2050, pot venir acompanyada d'altres símptomes com mareig, desmai, manca d'alè i palpitacions (percepció d'un batec fort i irregular) . Pot aparèixer a qualsevol edat i sovint és conseqüència d'altres malalties com ara trastorns d'ansietat, cardiomiopatia i pneumònia.
Per tractar-la, actualment l'únic enfocament és aturar la causa d'arrel, cosa que pot trigar molt de temps (i, de vegades, pot no ser possible). Per això, els investigadors busquen maneres més ràpides d'alleujar el símptoma de manera efectiva.
Un tractament eficaç
En aquest estudi, realitzat sobre 169 persones amb taquicàrdia paroxística supraventricular repetida, els autors van provar l'eficàcia del medicament en aerosol etripamil almenys una vegada al dia durant una mitjana de 232 dies de seguiment. Aquest enfocament va aconseguir la resolució de fins al 60% dels episodis dins dels primers 30 minuts i del 75% al pas d'una hora.
Els efectes secundaris observats, per altra banda, van ser lleus en tots els casos (principalment, limitats a congestió nasal ia secreció pel nas) i en cap cas relacionats amb el cor.
Tot i així, existia un 23% de pacients que no va respondre al tractament. Sigui com sigui, la veritat és que es tracta del primer estudi a llarg termini que avalua la seguretat i l'eficàcia d'aquest tractament i els resultats van ser positius, de manera que és possible que en un futur proper s'aprovi aquest ús del fàrmac.