Successos
Barcelona: Absolen un monitor acusat d'abusos sexuals perquè va al·legar que patia disfunció erèctil
La Fiscalia demanava presó a l'home de 67 anys per, suposadament, agredir sexualment a un menor discapacitat
Audiència de Barcelona
El monitor al qual la Fiscalia demanava 67 anys de presó per haver agredit sexualment cinc vegades a un menor discapacitat de 14 anys en un centre de menors de Teià (Barcelona), que va al·legar que no podia haver-li penetrat perquè pateix disfunció erèctil, ha estat absolt.
En la sentència, el tribunal considera que el relat de la víctima, com a única prova, «és insuficient per a considerar acreditats els fets objecte d'acusació», al mateix temps que reconeix que en la seva decisió també ha tingut en compte el peritatge d'una andròloga en el judici que va afirmar que l'acusat patia una disfunció erèctil que feia «impossible» que pogués tenir una relació sexual amb penetració.
«La falta de corroboracions externes juntament amb la important prova de descàrrec aportada per les defenses ens condueixen, com no podria ser d'una altra forma per imperatiu de la presumpció d'innocència, a l'absolució de l'acusat de tots els delictes», resa la sentència de la Secció tercera de l'Audiència Provincial de Barcelona.
La víctima, que pateix un trastorn autista i té reconegut un 42% de discapacitat, va relatar en el judici que els fets van tenir lloc en 2014, quan tenia 13 anys.
Va declarar que les agressions van ocórrer quan l'acusat, que era monitor del centre de menors en el qual vivia la víctima, li portava de tornada al centre d'amb cotxe després de visitar a la seva mare en la presó, a més de durant una excursió amb altres menors al cinema i en altres tres ocasions dins del mateix centre, en un quart on guardaven els cotxets dels bebès.
El tribunal assenyala inicialment que el relat de la víctima va ser considerat «creïble» per part de les psicòlogues de l'Equip d'Assessorament Tècnic Penal de la Generalitat, però afegeix que els informes mèdics del centre de menors asseguren que en el moment en què van succeir els fets patia alteracions conductuals amb brots psicòtics que van exigir diversos ingressos psiquiàtrics.
Per això, acaba llevant credibilitat a l'explicat per la víctima: «És de coneixement comú que la memòria no és un procés merament recuperatiu com a arxiu mental del que ha passat, sinó un procés de reconstrucció, fins i tot de recreació. Si en el moment que es diu que van ocórrer els fets la víctima es trobava en la situació descrita amb activa simptomatologia psicòtica, difícilment podem considerar fiable el seu relat», afirma el text de la sentència.
La sala també acull com a prova de descàrrec el peritatge de la andròloga que va assegurar que havia tractat a l'acusat i que afirmava, sobre la base de diverses proves mèdiques fetes en l'època en què la víctima situava els fets, que a l'encausat li era impossible mantenir una relació sexual ni realitzar cap mena de penetració perquè no podia experimentar ereccions a causa d'una disfunció erèctil.
Això contrasta amb l'asseveració de la víctima que almenys en tres de les agressions sexuals que denúncia, l'ara absolt va experimentar una erecció i li va penetrar analment.