L'esterilitat afecta a 1 de cada 5 espanyols, segons experts
D'altra banda, 1 de cada 10 naixements es fan amb reproducció assistida
Li explica a sa mare que està embarassada i acaba sent agredida
Espanya se situa a la cua d'Europa en la taxa de reposició de població amb una prevalença de l'esterilitat que afecta 1 de cada 5 ciutadans, mentre que la decisió de retardar la gestació per sobre dels 35 anys o rebutjar-la s'ha convertit en una moda social equiparable «a una sociopatia», segons un panell d'experts en fertilitat.
El Congrés ha celebrat avui la jornada informativa «La infertilitat, un repte d'Estat per als pròxims anys», en el qual han participat especialistes i representants d'associacions i societats mèdiques sobre salut reproductiva i infertilitat, que han esbossat una radiografia sobre «l'esterilitat a Espanya».
Així, segons les dades recollides a partir de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), la radiografia sobre la natalitat a Espanya està condicionada per diversos factors: el 15% de la població té problemes d'infertilitat, l'edat per a buscar l'embaràs és cada vegada més alta per factors socials i econòmics, i la dificultat i cost d'accés a tractaments i teràpies reproductives desincentiva.
D'aquesta manera, només entre el 9 i 10% dels bebès que neixen a Espanya ho fan per reproducció assistida, és a dir 1 de cada 10 naixements, segons dades de la SEF.
En paraules del president de la SEF, Juan José Espinós, són diversos els aspectes que afecten la fertilitat a Espanya, país que «no és capaç d'arribar a la taxa de reposició de la població» amb una estadística d'infertilitat que afecta a entre el 10 i 15% dels ciutadans, juntament amb «la reducció voluntària» en el nombre de gestacions per família, una qüestió que defineix com «una sociopatia» i la compara amb l'obesitat ja que, en part, les maneres socials han fet que s'incrementi aquesta tendència en les últimes dècades.
Així, ha sostingut Espinós, «la pròpia societat ens ha portat a estar on estem» i «és obligació de la societat intentar revertir els efectes negatius que ha creat», per la qual cosa reclama facilitar l'accés als tractaments reproductius -que es duen a terme en un 80% en l'àmbit privat i a un preu costós- adaptant-los als nous models de família, al mateix temps que veu vital que i impulsin polítiques socials i econòmiques per a la conciliació.
Però també veu necessari conscienciar a la població que és necessari «que es reprodueixi més i abans», ha destacat.
En aquest sentit, ha explicat Espinós que els ciutadans es poden «trobar bé» de salut i aspecte amb més de 35 anys, però han de tenir en compte que la medicina i la ciència no han aconseguit allargar «de cap de les formes» l'edat fèrtil en dones i homes: «Tenim un xec en blanc que dura un temps i si no uso aquest xec durant aquest temps arriba un moment en el qual es retira», ha resolt.
Per part seva, el president de l'Associació per a l'Estudi de la Biologia de la Reproducció (ASEBIR), Antonio Urriés, ha definit la infertilitat com «un problema social» difícil de revertir ja que serà molt complicat conscienciar a la població que és necessari dur a terme la gestació a una edat més primerenca perquè a partir dels 35 comença a baixar la taxa de fertilitat.
Així mateix, veu necessària molta «voluntat política» per a augmentar recursos entorn de tractaments, teràpies i personal en centres públics i privats i ha lamentat que a Espanya encara «no li ho posem social ni laboralment fàcil» a una dona perquè es quedi embarassada i, en el cas de tenir dificultats reproductives, tampoc per a accedir a tècniques de reproducció assistida.
Helena Fernández, presidenta de la associació de pacients Xarxa Nacional d'Infèrtils (RNI), també ha intervingut en la jornada i ha reclamat igualtat en el d'accés a tractaments de fertilitat públics en tot el territori.
«És inconcebible que depenent en la comunitat autònoma en la qual visquis tinguis uns drets o altres respecte al teu tractament. Demanem un accés universal i un condicionat que ampliï les mires, tenint en compte la prevalença de la nostra malaltia», ha dit.
César Hernández García, vicepresident de la Comissió Nacional de Reproducció Humana Assistida, ha apuntat a la bretxa entre el mèdic i el social i ha advocat per «polítiques actives» per a reduir-la perquè és un problema amb causes més enllà de l'estrictament sanitari.