Un fàrmac experimental aconsegueix la remissió completa del càncer en 18 pacients amb una leucèmia molt agressiva

Un fàrmac experimental per a la leucèmia mieloide aguda avançada o resistent ha aconseguit, en un petit assaig clínic, algun grau de remissió en el 53% dels pacients i completa en el 30% (18 persones), encara que també s'han detectat possibles indicis de resistència al tractament.

Dos estudis que publica avui Nature presenten els resultats d'un assaig en fase clínica 1 en el qual van participar 60 persones a les quals es va tractar amb el fàrmac experimental per via oralrevumenib, que «ha revelat efectes anticancerígens i possibles indicis de resistència», assenyala la revista.

El primer estudi, encapçalat perGhayasIssade la Universitat de Texas, va demostrar que la inhibició d'una proteïna denominadameninagràcies a l'ús derevumenib, «produïa respostes encoratjadores» en leucèmies agudes avançades amb reordenaments KMT2A o NPM1 mutant.

«M'encoratgen aquests resultats, que suggereixen querevumenibpot ser una teràpia dirigida oral eficaç per a pacients amb una leucèmia aguda causada per aquestes alteracions genètiques», va indicarIssaen un comunicat de la universitat.

Durant l'assaig clínic, realitzat entre 2019 i 2022, dels 60 pacients un 53% va tenir algun grau de remissió i un 30%, és a dir, 18 pacients, van mostrar una remissió completa o remissió completa amb recuperació hematològica parcial, assenyala l'estudi.

D'aquests 18 pacients amb remissió completa, el 78% presentava malaltia residual mesurable indetectable després de gairebé dos mesos de remissió, la qual cosa «demostra el potencial dels tractaments amb inhibidors de lameninaper a la leucèmia aguda», escriuen els investigadors.

«Aquestes taxes de resposta, especialment les taxes d'eliminació de la malaltia residual, són les més altes que hem observat amb qualsevol monoteràpia utilitzada per a aquests subconjunts de leucèmia resistents», va destacarIssa.

El segon dels estudis, dirigit per Scott Armstrong de l'Institut OncològicDanaFarber(els EUA), va aprofundir en l'aparició de resistència selectiva a la inhibició de lamenina. L'equip va identificar mutacions específiques en el gen MEN1 (que codifica lamenina), les quals poden provocar resistència al tractament ambrevumenibmitjançant l'alteració del lloc d'unió al fàrmac.

Aquestes mutacions es van detectar en diversos pacients que van respondre inicialment al tractament ambrevumenibperò que no van mantenir la resposta clínica. La identificació d'aquestes vies de fuita del tractament proporciona informació valuosa que serà necessària per a millorar els resultats dels pacients en el futur, segons la publicació.

La leucèmia aguda sol caracteritzar-se per la mutació del gen de lanucleofosmina1 (NPM1) o la reordenació del gen de la leucèmia de llinatge mixt 1 (KMT2Ar), i s'ha demostrat que tots dos contribueixen a la progressió del càncer.

Les taxes de supervivència global són baixes i actualment no existeixen tractaments aprovats que es dirigeixin específicament a aquestes alteracions genètiques.

Estudis preclínics anteriors havien demostrat que la proteïnameninafacilita la progressió de la leucèmia aguda amb mutacióKMT2Aro NPM1, la qual cosa indica que la inhibició d'aquesta podria revertir la progressió del càncer en aquest subconjunt de leucèmies.