Per què hi ha ara tants refredats?

L'arribada del fred comporta una onada de refredats que aquest any n'ha sorprès molts a Espanya, especialment després de dos anys en què la Covid havia cobrat el protagonisme en desplaçar altres virus respiratoris. La grip, la bronquiolitis, o el virus respiratori sincitial (VSR) s'han sumat aquest any al SARS-CoV-2 per convertir aquesta època en 'l'hivern dels refredats'.

Diversos factors expliquen aquest fenomen. En primer lloc, la baixada de temperatures propicia que es debiliti el sistema immunitari i que el nas, via d'entrada dels virus respiratoris, no respongui amb la mateixa eficàcia davant la infecció, per això els refredats.

A això cal sumar l'acumulació de diversos virus durant aquesta tardor i hivern i la relaxació de mesures de protecció com l'ús de la màscara, cosa que exposa més les persones i fins i tot fa que siguin més vulnerables.

Marcos López Hoyos, president de la Societat Espanyola d'Immunologia, resumeix, en línies generals, el diagnòstic de la majoria d'experts sobre la delicada situació, pel que fa a afeccions respiratòries, que travessa el país: «L'hivern és l'hivern. I com no tenim resposta immunitària generada davant de virus respiratoris i davant de la grip, ja que ara tenim aquests problemes», explica.

Aquest any, la grip estacional s'ha avançat a Espanya i la resta d'Europa, tal com ha advertit l'OMS fa pocs dies. «La regió està experimentant una circulació creixent de grip i de VSR. Juntament amb la Covid-19, s'espera que aquests virus tinguin un alt impacte en els nostres serveis de salut i poblacions aquest hivern», vaticinava l'organització en un comunicat conjunt amb Centre Europeu de Control de Malalties (ECDC) a principis de desembre.

Així mateix, un nombre creixent de persones, gairebé la meitat més grans de 55 anys, està sent admesa per grip als hospitals europeus, que han registrat augments d'ingressos des de l'octubre, assenyala l'OMS.

A Espanya, el darrer informe de l'Institut de Salut Carles III, corresponent a la setmana del 28 de novembre al 4 de desembre, posa de manifest que la taxa d'infeccions respiratòries agudes va augmentar fins a arribar als 845 casos per 100.000 habitants, més del doble que l'any passat per aquestes dates, quan se situava en 417 casos per 100.000 habitants.

Per part seva, la bronquilitis, també primerenca, ha registrat pics que han castigat les urgències pediàtriques. «Estem en una època ara d'increment important, tant de virus sincitial, com de grip i de bronquiolitis», ha reconegut aquest divendres la ministra de Sanitat, Carolina Darias, en indicar que Espanya seguirà apostant per l'obligatorietat de portar màscara al transport públic.

Tot i aquesta situació, «no hi ha una causa de preocupació que hi hagi més virus circulant, o que hagi variat el nivell d'immunodepressió», indica López Hoyos. «Simplement, és perquè no hem estat exposats i ara sí, i no hem generat defenses», ha aclarit aquest expert.

Bona part del problema ha estat la suma de virus amb l'afegit d'un bacteri, l'estreptococ. «La Covid va ocupar tot l'espai, i per això hi ha nens que no han estat amb un estreptococ a la seva vida», subratlla un pediatre en declaracions a l'agència Atlas.

Les infeccions bacterianes han estat poques, però suficients, en tot cas, per generar un cert ensurt entre la població i recordar que després d'un període d'hiperprotecció no convé abaixar la guàrdia.

Segons experts com Marcos López Hoyos, «no hi ha motiu d'alarma», però sí que hi ha raons per actuar amb prudència i cautela i seguir les recomanacions sanitàries. La més elemental: en cas de símptomes o en ambients tancats, mantenir lús de la màscara.