Un implant cerebral permet a un home que no podia parlar lletrejar 1.150 paraules

Elsimplants cerebralsde diferent tipus estan revolucionant el món de la neurologia, aconseguint solucions que prèviament es creien impossibles per a pacients amb condicions molt greus. Una de les aplicacions més prometedores és la que persegueix facilitarmitjans d'expressióa aquelles persones que, per problemes com paràlisis, experimenten dificultats per a comunicar-se a través dels canals convencionals.

El 85% de les frases naturals de l'anglès

En aquesta línia, un equip de la Universitat de Califòrnia San Francisco ha reportat el cas d'un home incapaç de parlar o teclejar que ha pogut lletrejar més de 1.000 paraules emprant un dispositiuneuroprostètic que tradueix la sevaactivitat cerebral a frases completes.

Com detalla el mitjà científicNatureCommunications,el pacientlletrejava mentalment les paraulesi, posteriorment, una interfície les processava en temps real, remenant les possibles paraules o fins i tot errors.

D'aquesta manera, els investigadors van poder descodificar més de 1.150 paraules, la qual cosa representa més del 85% del contingut de frases naturals en l'anglès (la llengua nativa del pacient). I, a través de simulacions, han estimat que aquest vocabulari podria estendre's fins a les més de9.000 paraules, la qual cosa és aproximadament el nombre de paraules que un parlant d'anglès utilitza en un any.

29 caràcters per minut

De fet, apunten, el dispositiu és capaç de descodificar prop de29 caràcters per minut, amb un marge d'error del 6%. Això es tradueix, aproximadament, en unes set paraules per minut.

El pacient, al qual els autors es refereixen com BRAVO1, té trenta anys i va sofrirunictusals 20 anys que li va deixar ambanartria, una complicació neurològica que impedeix a qui la pateix articular sons encara que la seva funció cognitiva romangui intacta.Normalment, es comunicava emprant un punter unit a una gorra amb el qual assenyalava lletres en una pantalla.

L'any 2019, els investigadors van implantar quirúrgicament un elèctrode d'alta densitat a la superfície del seu cervell, sobre el còrtex motor de la parla, i a través d'un port inserit al seu crani van monitorar elsdiferents patrons d'activitat elèctricaquan intentava dir diverses paraules o lletres.

Un sistema fluid

Així, van poder desenvolupar el dispositiu que els ha permès processar aquesta activitat cerebral per a traduir-la en lletres i paraules. Aviat, van dissenyar un sistema queidentificava ràpidament cinquanta paraules comunesi que permetia lletrejar altres menys freqüents, fent més fluida la comunicació.

Amb tot, cal assenyalar que aquests resultats encara estan lluny de traduir-se en un sistema d'ús comú en la clínica. Per a començar, hauran de replicar-se en altres pacients, com a part d'assajos clínics que no sols demostrin l'eficàcia del sistema sinó tambéla seva seguretat i el seu perfil de riscos, tenint en compte l'invasiu de la tecnologia d'implants cerebrals.