Diari Més

Societat

Desxifren el paper «protector» de la proteïna NOX4 contra el càncer de fetge

La seva absència està relacionada amb més proliferació i invasivitat dels tumors i, en general, un pitjor pronòstic

Imatge d'arxiu d'una recreació del càncer de fetge.

Fetge gras, la malaltia sense símptomes que pot acabar causant cirrosi o càncerACN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

L'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) ha desxifrat el paper protector d'una proteïna (NOX4) davant del càncer de fetge. Un estudi de l'equip d'Isabel Fabregat, cap del grup de TGF-beta i Càncer, identifica els mecanismes pels quals NOX4 actua com a fre molecular d'aquest càncer, doncs quan l'activitat de la proteïna baixa les cèl·lules del càncer de fetge reprogramen el seu metabolisme cel·lular i afavoreixen la progressió tumoral. L'anàlisi fet en cultius cel·lulars, mostres de tumors i models de ratolins assenyala que l'absència de NOX4 està relacionada amb més proliferació i invasivitat dels tumors i, en general, una pitjor evolució. El càncer de fetge és el sisè més freqüent al món i el tercer amb pitjor pronòstic.

Segons el seu estudi, publicat recentment a la revista 'Hepatology', aquesta proteïna pot servir doncs com a indicador per predir l'evolució de la malaltia i suggereix que una estratègia terapèutica potencial consistiria a contrarestar els mecanismes derivats per la seva manca d'activitat.

La proteïna en qüestió és la NOX4 (de la família de proteïnes NOX), i la seva incidència s'ha observat en el desenvolupament del carcinoma hepatocel·lular, que és la forma més agressiva i també la més comuna de càncer de fetge.

Utilitzant ratolins modificats genèticament, cultius cel·lulars i mostres de tumors humans, l'equip d'Isabel Fabregat, cap del grup de TGF-beta i Càncer de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), ha aconseguit identificar els mecanismes moleculars regulats per aquesta proteïna i ha desxifrat el paper protector contra el càncer.

«Si bé les cèl·lules canceroses del fetge tenen especial avidesa per la glucosa i els lípids, cosa que els permet multiplicar-se ràpidament, NOX4 frena aquests processos», explica Fabregat, que també és professora de la Universitat de Barcelona i cap de grup del CIBER a l'Àrea de Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBEREHD). Afegeix: «Quan l'activitat de NOX4 és baixa, es reprograma el metabolisme cel·lular i es provoca un estrès oxidatiu, cosa que afavoreix que el tumor proliferi més i augmenti la seva capacitat d'envair altres teixits. Per tant, els nivells de NOX4 poden condicionar l'evolució del càncer de fetge», resumeix.

Estudis previs del mateix grup havien assenyalat que l'eliminació de NOX4 estimula la proliferació de les cèl·lules del fetge. «Les aplicacions terapèutiques de NOX4 són molt àmplies. Ens pot interessar inhibir-la per promoure la regeneració del fetge en situacions de malalties cròniques que produeixen fibrosi hepàtica, o justament el contrari, compensar la seva manca d'activitat en casos de càncer per frenar la progressió», conclou Fabregat.

El treball s'ha realitzat en el context del consorci CIBER pertanyent a l'Institut de Salut Carlos III i ha estat liderat des de l'IDIBELL amb la participació de professionals de l'Institut Català d'Oncologia, l'Hospital Universitari de Bellvitge i la Universitat de Barcelona en col·laboració amb grups d'investigació a escala nacional del CIC bioGUNE, el Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, la Universitat Autònoma de Madrid, l'IRB Barcelona, i a escala internacional amb científics de el University College Dublin.

El sisè càncer més freqüent

El càncer de fetge és el sisè més freqüent al món i el tercer amb pitjor pronòstic. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el 2020 se li van atribuir un total de 830.000 defuncions, una xifra en constant creixement que només es veu superada pel càncer de pulmó o el de còlon.

Les conclusions de l'estudi representen un nou avenç en la lluita contra la malaltia, un camp on segons indiquen des de l'IDIBELL s'han produït grans progressos en els darrers anys, però «encara cal avançar en el coneixement dels seus mecanismes moleculars d'aquesta malaltia i en el disseny de noves opcions terapèutiques».

tracking