Societat
Proposen parlar del suïcidi a escoles per avançar en la seva prevenció
El president de la Fundació per a la Prevenció del Suïcidi defensa que cal despendre el tabú tal com s'ha fet en altres qüestions com la violència masclista o les drogues
escola, institut, alumnes, covid-19, pandèmia, quarantena, positius, classe, joves, adolescents
Igual que en un temps era tabú parlar de sexe o de drogues als centres educatius, arribarà un moment en què l'actitud suïcida i l'autolesió «s'integrarà a l'activitat normal» de les escoles com una mesura per a la seva prevenció.
Així ho manté en una entrevista amb EFE el president de la Fundació Espanyola per a la Prevenció del Suïcidi, Andoni Anseán, que aquest proper dimecres participarà a Vitòria en una jornada sobre la prevenció del suïcidi organitzada per Grupo5.
Anseán sosté que per avançar en la prevenció del suïcidi cal prendre moltes mesures estructurals i recorda que la conducta suïcida «és molt sensible a les característiques de l'entorn social i, sobretot, cultural».
«La conducta suïcida té moltíssim component social i és molt sensible als canvis, es pot modificar» i aquí hi entra l'educació i el treball dels mitjans de comunicació, per exemple.
Sosté que «perfectament es pot parlar a les escoles del suïcidi», igual que ara es fa amb altres temes, com la violència masclista, quan històricament no se'n va parlar «a les escoles, a les barres dels bars ni a les cases».
Pel que fa als mitjans de comunicació, ha recordat que l'Organització Mundial de la Salut sosté que una informació adequadament enfocada, basada en un horitzó de salut pública i no en els casos particulars que poden «alimentar la morbositat i el sensacionalisme», pot tenir un «efecte preventiu de primer ordre».
«Amb el suïcidi passarà com va passar amb altres problemes, com la violència de gènere, que dècades i moltes mesures després, tant de prevenció com d'intervenció, s'arribarà a una situació totalment diferent» a l'actual, assenyala.
Anseán insisteix que el problema del suïcidi cal abordar-lo des de «totes les seves perspectives», perquè no es solucionarà «amb una trucada de telèfon, amb una consulta de 5 minuts a l'Atenció Primària o mitja hora a Salut Mental».
Cita la importància de «separar d'una vegada per totes» que les conductes suïcides «es poden explicar des de l'existència o no d'un trastorn mental», perquè és un fenomen que «va molt més enllà del que és sanitari».
«Cal desmitificar la idea que les persones amb conductes suïcides són persones que pateixen un trastorn mental i que això ho explica», perquè es pot fer la lectura inversa: «jo no tinc un trastorn mental, per la qual cosa no hi ha risc, fins que passa».
El president de la Fundació Espanyola per a la Prevenció del Suïcidi reafirma que les persones que es treuen la vida o que tenen idees suïcides «fonamentalment tenen problemes», són persones com totes les altres que estan en una situació de «patiment i, sobretot, de desesperança que aquest patiment desaparegui a mitjà o llarg termini i que, per això, l'única sortida és treure's la vida».
«Cal ajudar-los que puguin solucionar aquests problemes de manera diferent de treure's la vida: aquest és el repte que tenen els professionals i tots els membres de la societat, com a agents de prevenció que som tots», afegeix.
Anseán, amb una ponència sobre les estratègies autonòmiques de prevenció del suïcidi, participarà dimecres que ve a Viòria a la jornada «Parlem: Cap a la prevenció del suïcidi», organitzada per Grupo5, i en la qual, a més, prendran part, entre altres experts , Dolors López, autora del llibre «Te nombre», i el divulgador especialitzat Gabriel González.