A Andalussia i Catalunya és on hi ha més territori en risc de desertització a l'Estat

L'esborrany de l'Estratègia Nacional de Lluita contra la Desertificació, la consulta pública de la qual acaba demà dimarts, avisa que gairebé tres quartes parts del territori espanyol -un 74%- es troben en risc de desertificació, amb Andalusia i Catalunya al capdavant quant a «processos erosius de gran importància».

Un procés que és provocat per diverses causes, encara que, segons el document publicat pel Ministeri de Transició Ecològica (Miteco), les més recurrents són l'activitat humana i el canvi climàtic, i es tradueix en la progressiva degradació de les terres de zones subhumides, semiàrides i àrides.

Segons afirma l'esborrany, la desertificació s'ha accelerat a més en els últims anys per motius fonamentalment socioeconòmics com el canvi en l'ús agrari del sòl a superfícies artificials, la conversió de cultius de secà en cultius de regadiu i l'increment en el nombre d'explotacions ramaderes intensives.

Especialment greu sembla la salinització dels sòls a Espanya. L'informe anterior, publicat fa deu anys, assenyalava que un 3% aproximadament presentaven un grau sever que restringia fortament la seva utilització econòmica, però les últimes dades apunten al fet que el territori afectat és ja del 10%.

No obstant això, es precisa que la informació disponible «és molt dispersa i difícil d'integrar per diferències en els mesuraments i metodologies del monitoratge».

Quant a l'aridesa dels sòls, s'incrementa en la major part de la zona centre i aquest peninsular -Madrid, Castella-la Manxa i País Valencià-, a més d'Extremadura i zones muntanyenques d'Andalusia, encara que les autonomies en les quals s'ha detectat major percentatge de «processos erosius de gran importància» són Andalusia i Catalunya.

Així, estima que Màlaga i Barcelona perden cada any entorn de 90 tones per hectàrea per any de sòl agrícola.

Respecte als recursos hídrics, el text preveu una disminució de la seva disponibilitat «d'acord amb la major part de les projeccions», de manera més intensa en el sud peninsular i els arxipèlags canari i balear.

Amb aquesta perspectiva, el Miteco estima també un augment del nombre de dies a l'any amb «perill d'incendis forestals de risc alt i extrem».

Diversos especialistes ambientals consultats per EFE, com el portaveu de Greenpeace, Julio Barea, s'han felicitat per l'elaboració d'aquest diagnòstic per a conèixer «amb exactitud» la situació de la desertificació a Espanya, però creuen que només servirà si es prenen «mesures polítiques» per a pal·liar la situació, com «racionalitzar i disminuir el nombre de cultius a Espanya».

«Ser l'horta d'Europa ens acabarà condemnant, en no massa temps, a ser el desert d'Europa», ja que «tots els plans hidrològics autonòmics estimulen l'augment en la superfície de regadiu, fins al punt d'animar a usar una quantitat d'aigua amb la qual no comptem» en realitat, segons Barea.

Gabriel del Barrio, de l'Estació Experimental de Zones Àrides (EEZA), també considera que «l'autèntic problema a solucionar és de naturalesa sociocultural», ja que la desertificació «tanca una paradoxa que no és present en altres desafiaments ecològics: els processos que l'originen estan produint riquesa en la població local».

Per això, «una part de la societat és reticent a combatre-la, ja que això implicaria renunciar als beneficis econòmics d'activitats com la ramaderia o el regadiu intensius».

Tots dos experts han advertit que la desertificació és «irreversible a escala humana», perquè una zona afectada «necessita milers d'anys per a recuperar-se per complet».

Malgrat això, l'estratègia planteja diverses propostes d'acció, entre les quals destaquen el «repoblament i restauració de la coberta vegetal», la «modernització dels regadius» o el «foment, desenvolupament i aplicació en les explotacions agràries de mesures dirigides a l'ús sostenible dels recursos naturals».