Les criptomonedes enganxen als joves amb trucs de fraus piramidals

Dos anys després de l'esclat de la covid, les criptomonedes han sigut una via per «trobar respostes» i per un col·lectiu com el jove, especialment vulnerable a la manca de socialització, i que, alhora, és «dinàmic» i «rebel» i accepta amb més facilitat els canvis, indica el doctor en Economia i professor de la Universitat Internacional de Catalunya, Pablo Agnese.

L'acadèmic qüestiona el valor que poden afegir les acadèmies intermediàries en un món que «està canviant tant i tan ràpid», i on és difícil erigir-se en «expert» i fa una crida a la «prudència». «Hi ha vida més enllà de la muntanya russa d'emoció del preu», avisa Agnese.

Vells trucs

En aquest sentit, les plataformes en línia sobre bitcoin utilitzen les mateixes tècniques de seducció d'altres estafes piramidals com les dels segells, que va arruïnar centenars de ciutadans a la dècada dels 2000. «És la mateixa estafa de sempre revestida amb una altra pell. Sempre acaben venent una nova tecnologia per amagar l'estafa de darrere», assegura el professor d'Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, Víctor García Font.

Segons Font, entre les persones que inverteixen en criptomonedes com el bitcoin «no tenen prou coneixements», «els és igual el projecte que hi ha darrere» i fan servir plataformes que «no tenen prou controls». Tot plegat, només amb l'esperança que el preu de la criptomoneda pugi en el futur, adoptant «el comportament típic de les bombolles» i «traient tot el sentit de què ofereixen les criptomonedes».

Ludopatia moderna

Alguns dels comportaments que han seguit els joves enganxats a les criptodivises són similars als de les persones addictes, enganxats per les promeses de «viure bé sense treballar», segons explica Antonio Gijón, psicòleg especialista en addiccions. «Tot euro que agafen, el dediquen a això. I el que no tenen, ho roben», afirma.

Els líders de les 'criptosectes' s'aprofiten de la nova tecnologia disruptiva per generar «devoció» entre els seus seguidors, molts dels quals «són menors d'edat i gent molt jove que estan en edat formativa i abandonen els estudis, marcant-los de per vida», afegeix l'especialista.

Durant el primer confinament es van generar «les condicions perfectes» perquè les inversions en criptomonedes es disparessin i quan es van aixecar les restriccions, va començar un degoteig de casos en els centres d'addiccions.

Davant d'una situació nova i canviant, les famílies «no tenen prou consciència que sigui el principi d'una malaltia», fet que suposa un impediment per tractar-ho psicològicament, segons Gijón. L'addició a les criptomonedes, afegeix, només es pot revertir si és la persona és obligada a desconnectar del dispositiu tecnològic que fa servir per invertir. «Hi ha persones que se n'han anat de casa quan els pares han descobert la situació i, encara que moltes vegades acaben tornant, el repte és important», diu el psicòleg.

Més enllà de l'especulació

Els experts en finances digitals remarquen que la majoria de criptomonedes estan funcionant com start-ups,«com que és tan fàcil de crear-ne n'hi ha moltes que no fan res i només s'aprofiten que la gent inverteix una mica a cegues», en paraules de García. Amb tot, el professor de la UOC remarca que «la idea de les criptomonedes és bona èticament perquè es basa a treure poder als intermediaris i a les grans corporacions».

En aquest sentit, el professor de la UOC remarca que, abans d'invertir, caldria mirar «quin servei vol descentralitzar» aquella criptomoneda i veure si «té sentit».

Agnese coincideix a dir que «hi ha vida més enllà de l'especulació» i que hi ha moltes maneres de treure valor de l'ecosistema de les criptomonedes, que es fonamenten sobre la tecnologia blockchain, que permet crear xarxes descentralitzades sense intermediaris, com per exemple la banca tradicional, en el cas del Bitcoin.

D'altra banda, Agnese recorda que menys de l'1% del total de les criptomonedes es dedica a fins delictius i que aquesta tecnologia «està aquí per a quedar-se».