El Govern descarta limitar a 180 euros/MWh el preu de la llum

El Govern ha aparcat posar un límit al preu de la llum al mercat majorista de 180 euros/megawatt hora (MWh) i treballa en altres opcions que permetin concitar una unanimitat més gran en l'àmbit de la UE, han confirmat a Efe aquest dilluns fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica.

Tot i això, no han detallat en què consisteixen aquestes altres opcions, en què diuen que el Ministeri està treballant intensament des de fa dies.

La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, i el ministre portuguès de Medi ambient i Acció Climàtica, João Matos Fernandes, van avançar la setmana passada que proposarien aquest topall de 180 euros/MWh al mercat diari majorista per evitar l'efecte que està tenint l'encariment de l'electricitat a les economies d'empreses i famílies.

Segons fonts del Ministeri, s'està treballant en opcions millors i més interessants, més senzilles i amb més possibilitats d'èxit en l'àmbit europeu que el d'aquesta limitació del preu màxim que es podria assolir a les ofertes al mercat elèctric.

Ribera va dir dijous passat que Espanya i Portugal (països que comparteixen mercat elèctric) tenien intenció de fer aquesta proposta, que estableix un límit de preu màxim per al mercat que ja va existir i que està molt allunyat dels 229,71 euros/MWh de preu mitjà que hi ha per aquest dilluns al mercat majorista espanyol, i encara més dels 544,98 euros/MWh als quals es va arribar el 8 de març.

Ribera va indicar que, si la Unió Europea s'endarrerís a prendre decisions, hi hauria una decisió nacional juntament amb el Govern portuguès, perquè la societat i les empreses no poden esperar més.

Un dia abans el ministre de Medi ambient i Acció Climàtica portuguès, João Matos Fernandes, ja havia avançat aquesta proposta de limitar el preu màxim del mercat majorista i va donar detalls sobre la proposta.

Segons Fernandes, les centrals de cicle combinat a gas natural que tinguessin costos variables per sobre d'aquest preu de 180 euros/MWh rebrien el diferencial de cost, pagat per un fons comú europeu o, si fos a través de finançament nacional, amb el dèficit tarifari.

Va afegir que aquest mecanisme permetria un estalvi mensual conjunt per a Espanya i Portugal de 5.700 milions d'euros (1.100 milions en el cas de Portugal).

La reforma del mercat elèctric és defensada pels països del sud d'Europa, en concret pel que fa a desacoblar el preu del gas del mercat elèctric, ja que al mercat marginalista l'oferta més cara que casa preu a cada hora és la que marca el preu que cobren totes les altres.

Els cicles combinats de gas són la tecnologia que ofereix més car, especialment en aquests temps en què s'ha disparat el preu del gas, de manera que els països que defensen el seu desacoblament del mercat elèctric volen frenar l'efecte contagi del gas, que està encarint la llum a empreses i consumidors domèstics.

Tot i això, una gran part dels països del nord no comparteixen la posició de modificar el mercat.

El canceller alemany, Olaf Scholz, que es va reunir divendres amb el president espanyol, Pedro Sánchez, que havia estat al matí amb els primers ministres d'Itàlia, Portugal i Grècia, no s'ha pronunciat explícitament sobre la proposta de limitar el preu del mercat.

Scholz va dir que al Consell Europeu d'aquest dijous i divendres «s'intercanviarà informació sobre estratègies nacionals», cosa que sembla apuntar a una visió diferent que de manera unànime s'acordi la reforma del mercat elèctric.

Tampoc els agrada aquesta idea de reformar el mercat a les grans elèctriques espanyoles, l'associació de les quals Aelec es va manifestar divendres en contra d'intervenir el mercat elèctric.

Segons Aelec, cal continuar treballant de manera alineada amb el disseny de mercat europeu en vigor tant en gas com en electricitat, evitant mesures d‟intervenció i apostant per les mesures que incrementin l'estabilitat dels mercats a llarg termini.

Per la seva banda, organismes com l'operador del mercat elèctric (OMEL) o la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) no estan d'acord que aquest tipus de reformes al mercat elèctric es facin de manera unilateral, sinó que creuen que han de ser consensuades dins Europa.

A més, consideren que les mesures que s'adoptin han de ser temporals i que si es toca el mercat, una vegada superada la crisi de preus, torni a recuperar-ne el funcionament.