Diari Més

El pic d'hospitalitzats per covid-19 podria arribar a finals de gener

La desescalada serà més ràpida com més població estigui vacunada i més gent hagi passat el virus

Una infermera amb un pacient ingressat a l'Àrea de Vigilància Intensiva.

Les UCI sumen 9 ingressats en dos dies al Camp de Tarragona i l'EbreACN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Les hospitalitzacions per casos greus de covid-19 es produeixen d'una a dues setmanes després del contagi, per la qual cosa, si el màxim d'infeccions s'assoleix aquests dies, el pic d'hospitalitzacions arribarà a finals de mes, i el d'ingressats a UCI, amb més retard, cap a la primera meitat de febrer.

Això és el previsible, segons experts consultats per Efe, si bé el fet que ara es facin menys PCR a favor de test d'antígens a domicili redunda que la incidència del virus estigui infraestimada i fins i tot «falsejada», per la qual cosa la ocupació dels hospitals es converteix en el «millor marcador».

En declaracions a Efe, la pneumòloga de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (Separ) Sarai Quirós considera que amb les dades actuals és previsible aquest calendari de pics d'hospitalització i UCIs, que derivaran possiblement en una desescalada més ràpida com més població estigui vacunada i més gent hagi passat el virus.

Pics de rebot

Aquesta pneumòloga adverteix que òmicron és una variant molt contagiosa que pot donar lloc a «pics rebot» si bé el fet que produeixi menys malaltia greu fa que hi hagi menys risc de ventilació mecànica a les UCI i, malgrat la quantitat de contagiats, «no estigui tot gaire més col·lapsat».

No obstant i encara que el cep sigui més lleu i la mortalitat menor, el nombre dels que ingressen segueix sent molt alt i la majoria dels pacients de les unitats de crítics i semicrítics són no vacunats, amb més risc de mort.

Sobre els tests d'antígens i si la variant òmicron és més detectable a la gola que al nas, Quirós assenyala que es desconeix si això suposa una diferència significativa en la detecció de casos i encara que en alguns països recomanen la prova en saliva, assegura que els tests d'antígens funcionen per igual encara que amb limitacions respecte als PCR.

També l'epidemiòleg Fernando García, de l'Associació Madrilenya de Salut Pública, coincideix que és possible que molts dels tests d'autodiagnòstic que s'estiguin fent siguin falsos negatius «i això és preocupant» perquè aquesta persona té una falsa seguretat, no s'aïlla i va transmetent el virus.

La incidència no és de fiar

García aclareix que les xifres d'incidència «no són de fiar, ni comparables entre unes comunitats i les altres» perquè «no hi ha criteris comuns» però, no obstant, l'ocupació hospitalària és la que és, «taxes clares i difícils de falsejar».

A tall d'exemple, García recorda que la Comunitat de Madrid està entre les autonomies amb menys incidència, però si s'observa l'ocupació hospitalària és entre les que presenten les taxes més altes.

«Com és possible que passi això?», es pregunta.

Segons aquest epidemiòleg, el problema de la infranotificació és perquè molts casos positius només per proves d'antígens no entren a les estadístiques d'incidència acumulada, encara que siguin casos reals.

De cara als propers mesos, García percep que encara que la sisena onada és comuna a tot Espanya el seu descens global serà desigual i anirà en funció de les mesures adoptades segons a quin territori.

I atès que la major part de les interaccions socials es van donar per Nadal i Reis cal pensar que al pic s'arribi aviat, encara que fa un any el màxim de contagis va passar el 27 de gener, i el pic d'UCIs el 3 de febrer.

Davant la possibilitat d'una desescalada ràpida d'òmicron, aquest epidemiòleg recorda que això va passar a Sud-àfrica, un país que és a l'estiu austral, és a dir, hi ha menys contagis en comparació de l'hivern i, per altra banda, és un país amb població més jove i encara que hi ha menys gent vacunada, molta població està immunitzada per haver passat la covid.

Per tant, diu, aquests factors són difícils d'extrapolar d'uns països als altres «i a cap país d'Europa no està passant el que va passar a Sud-àfrica».

La baixada a les UCI serà més lenta

Per a l'immunòleg Jorge Carrillo, de l'Institut de Recerca IrsiCaixa a l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona, el pic oficial de baixada de contagis podria no coincidir amb el real pels infradiagnòstics, però està convençut que les dades publicades s'«aproximen molt al que està passant».

Admet aquest vocal de la Societat Espanyola d'Immunologia (SEI) que, encara que és difícil de predir, el pic d'hospitalitzacions serà probablement a finals de gener, i partir d'aquí aniran baixant els nous ingressos, encara que el descens serà més lent a les UCI perquè «una persona quan ingressa en cures intensives pot estar un temps força llarg».

Reconeix que el pic d'hospitalitzacions ve amb retard perquè aquesta malaltia es passa en dues fases: la persona s'infecta, desenvolupa simptomatologia si té el pic de càrrega viral, que després comença a baixar però arriben les complicacions.

«Complicacions -diu- que no són degudes al virus sinó a una activació desproporcionada i aberrant del sistema immunitari que fa que tingui molta inflamació a nivell pulmonar i es desencadeni una malaltia greu».

Per als mesos següents, Carrillo es remet a les onades anteriors amb la diferència que el pendent de baixada creu que serà «més acusat i més ràpid» per la vacunació.

Després s'arribarà a una zona vall «on semblarà que el virus està sota control» amb la diferència que la població majoritàriament està vacunada i molts deuen haver passat l'òmicron «per això el seu sistema immunitari estarà millor preparat per a les variants que puguin sorgir».

I encara que la mortalitat és molt inferior a altres onades «és una cosa que cal agafar amb pinces». Carrillo assenyala que encara que no sigui una variant tan greu com la delta continua sent un covid agressiu que pot desencadenar patologia greu.

tracking