La indústria catalana dels nanosatèl·lits preveu un creixement «exponencial»

Empresaris de l'ecosistema català del NewSpace, la nova indústria dels nanosatèl·lits, preveuen un creixement «exponencial» en la facturació, si bé les seves actuals xifres són encara modestes, i reclamen per això a les administracions a invertir en aquest «sector clau» abans que s'escapi el tren.

El NewSpace és la indústria sorgida en paral·lel al CubeSat, un estàndard de nanosatèl·lits que pesen menys de deu quilos i que han abaratit el cost de l'exploració espacial: la internet de les coses (IoT), les telecomunicacions o l'agricultura són algunes de les branques en les quals aquesta nova tecnologia pot resultar útil.

Els empresaris del sector consultats per Efe encaren el futur amb un pronòstic comú: la nova economia espacial creixerà exponencialment i, amb ella, els ingressos de les companyies i el nombre de treballadors.

Rafel Jordà va fundar Open Cosmos en 2015 a Oxford (el Regne Unit) i en 2017 va aconseguir completar una ronda d'inversió de 5,5 milions de lliures esterlines -més de 6,5 milions d'euros, al canvi actual- amb la qual va posar en marxa una empresa que treballa en totes les fases de vida d'un nanosatèl·lit.

Open Cosmos ha llançat en sis anys cinc nanosatèl·lits (dos d'ells el 2021) i té 8 més en fase de desenvolupament per a ser posats en òrbita en un període de 18 mesos.

Jordà, que té contractades unes 60 persones, entre 10 i 15 d'elles establertes a Barcelona, assegura que si emprengués avui ho faria directament des de Catalunya, on cada vegada hi ha instal·lats més fons d'inversió, és fàcil atreure talent internacional i existeix un ecosistema emprenedor creixent.

Adrià Argemí, per part seva, és el conseller delegat de Pangea Aerospace, fundada en 2018 i que en l'actualitat empra una vintena de treballadors.

La seva companyia ha aixecat 3 milions d'euros de finançament privat, a més d'altres 3,3 milions que procedeixen d'administracions públiques, i tancarà 2021 amb uns 100.000 euros de benefici, si bé estima poder superar els 250 milions de facturació en només una dècada.

Argemí, l'empresa del qual va exhibir al novembre com va activar un motor de tipus 'aerospike' produït amb tecnologia 3D, amb un cost de fabricació molt més barat i un estalvi del 15% en combustible, lamenta que es «polititzi» al sector, al mateix temps que reconeix que «sempre ha estat així», com demostra la carrera espacial empresa en el seu moment pels Estats Units i la Unió Soviètica.

Ell també destaca «l'ecosistema» generat a Barcelona i celebra la iniciativa NewSpace de la Generalitat, especialment el Catalonia SpacePort que s'instal·larà a Alguaire (Lleida), que ha de facilitar els processos de proves de les empresa catalanes.

Una altra empresa catalana que despunta en el sector és Sateliot, liderada per Jaume Sanpera i que es va adjudicar la primera licitació impulsada per la Generalitat per a posar en òrbita un primer nanosatèl·lit, l'Enxaneta, una operació en la qual també va participar Open Cosmos.

Aquesta signatura ha aixecat 2,5 milions de finançament privat i compta amb 20 treballadors en plantilla, als quals preveu sumar altres 40 l'any pròxim: encara que en 2021 ha facturat 500.000 euros, el seu objectiu és aconseguir ebitda positiu en 2024 i ingressar 236 milions d'euros en 2025.

Segons el parer de Sanpera, l'aposta de la Generalitat és «espectacular»: «El NewSpace generarà molts llocs de treball i riquesa a curt termini. És el moment d'invertir», defensa.

El Govern va llançar en 2020 l'estratègia NewSpace, que, entre altres actuacions, preveu posar en òrbita fins a sis nanosatèl·lits (el primer, l'Enxaneta, va ser llançat al març) i habilitar en l'aeroport Lleida-Alguaire un port espacial dedicat a missions de vol suborbital, un centre de proves de propulsió per a coets i un parc empresarial i centre educatiu.

El director general d'Innovació i Economia Digital de la Generalitat, Dani Marco, considera en conversa amb Efe que convé potenciar la indústria dels nanosatèl·lits perquè genera treballs de qualitat, alimenta a altres sectors -té «capacitat d'arrossegament» com, per exemple, l'automoció- i les universitats catalanes generen professionals capacitats per a aquest sector.

El director general del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), Javier Ponce, també assenyala a Efe que «hi ha una gran oportunitat en l'espai per a Espanya», especialment a causa de «l'obertura d'un nou mercat», en referència a la indústria dels nanosatèl·lits.

Per això, defensa que l'Estat inverteixi directament en empreses del sector (el fa via el programa Innvierte), atès que aquestes companyies necessiten de «molt de finançament» inicial, bona part d'ella de risc, i hauran de competir amb multinacionals que poden fer-se amb el control del sector, com ja apunta el viatge de Jeff Bezos a l'espai.

Ponce subratlla que la innovació «és una competència compartida entre l'Administració General de l'Estat i les comunitats autònomes», així que crida a la «col·laboració» i considera que les polítiques de la Generalitat són «complementàries» amb les del CDTI.