Salut
Un metge converteix l'ADN en quadres artístics personalitzats
A partir d'un algorisme matemàtic tradueix la informació genètica en traços i colors únics per a crear una imatge digital
Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, Ruti
El metge mexicà Juan Roldán, establert a Girona des de 2008, ha creat la signatura Genoma23 per a comercialitzar quadres personalitzats fets amb l'ADN de la persona que encarrega l'obra artística plasmada amb la informació genètica.
La idea, pionera a Espanya, l'ha desenvolupat el metge i investigador mexicà Juan Roldán a partir d'un algorisme matemàtic que tradueix la informació genètica en traços i colors únics per a crear una imatge digital.
«Igual que l'ADN fa que les persones tinguem un color de pell, cabell o ulls determinat, fa també que les pinzellades i tonalitats del quadre siguin úniques i irrepetibles, com el propi ADN», assegura Roldán.
A partir d'una mostra de saliva, un procediment gens invasiu, el laboratori aïlla i seqüència petits fragments de 23 gens, que són petits segments que conformen l'ADN i que contenen informació específica que defineixen els trets físics i fan a cada persona única.
Cada cèl·lula del cos es calcula que conté entre 25.000 i 30.000 gens, i els 23 que utilitza el projecte de Roldán són els mateixos que s'analitzen, per exemple, quan es fan proves de paternitat o mèdic-forenses.
L'ADN està format per quatre bases químiques: l'adenina, la timina, la guanina i la citosina, que s'uneixen entre si i formen parells de bases que connecten les dues cadenes de l'ADN, formant una doble hèlix.
El material genètic humà té més de 3.000 milions d'aquestes lletres i la seva combinació defineix l'ADN, que és diferent en cada persona, inclosos els bessons idèntics, la qual cosa assegura que cap dels quadres del projecte Genoma23 sigui similar a un altre.
Les seqüències d'ADN obtingudes en el laboratori a partir de la mostra de saliva, s'introdueixen en un algoritme basat en models matemàtics, que ha estat desenvolupat per Roldán en col·laboració amb el departament de Matemàtiques Aplicades de la Universitat de Girona, i així obté la imatge digital única.
Roldán, que va néixer a Mèxic en 1970, ha estat investigador principal de diferents projectes a l'Hospital Germans Trías i a l'Hospital de Santa Caterina de Girona, després de passar diversos anys investigant models moleculars de malalties respiratòries als Estats Units, on va despertar la seva inquietud per l'ADN com a forma d'expressió artística.
El projecte de Roldán, no obstant això, no és el primer a unir la ciència de l'ADN amb l'art, ja que la recerca del material genètic durant anys ha tingut àmplia repercussió en diversos camps, com l'escultura o l'arquitectura.
El «bioart», el nom que ha rebut aquest corrent artístic, es basa en l'aplicació d'eines i tècniques de la ciència per a crear obres d'art, és a dir, la unió d'art, ciència i vida mitjançant la tecnologia.
Els artistes d'aquest moviment utilitzen plantes, pell, insectes, gens, bacteris, fongs, cultius de teixits, transfusions de sang animal, ADN i fins al seu propi cos, i tot tipus d'elements orgànics per a crear les seves obres d'art.
Segons es desprèn de la informació de la web de la signatura de Roldán, aconseguir el quadre per mitjà d'aquest procés costa entre 760 i 510 euros depenent del model i grandària, l'obra s'imprimeix en un suport ecològic i s'envia en un embolcall fet de fusta de boscos sostenibles.
La signatura també garanteix la protecció de dades de l'usuari, per la qual cosa no utilitza noms ni cognoms en les mostres del laboratori, i una vegada obtingut el quadre, aquesta és destruïda a través d'un procés que afirmen que és segur.