Societat
El maltractament infantil augmenta el risc de suïcidi en adolescents
Els ingressos hospitalaris de noies entre els 12 i els 18 anys amb conductes autolesives s'han disparat durant la pandèmia
Creixen les autolesions entre adolescents
El maltractament infantil augmenta alguns factors de risc determinants en les conductes suïcides en joves, segons un estudi en el qual ha participat el grup de recerca en Neuropsicologia, Gens iAmbien(NeuroPGA)de la Universitat de Lleida (UdL).
Segons han informat des del centre universitari, alguns trets de personalitat relacionats amb la ira intensa, la impulsivitat i la desregulació emocional, i la tendència a tornar a experimentar més situacions estressants al llarg de la seva vida, són senyals d'alerta en aquests joves.
L'equip de recerca recorda que el suïcidi és en l'actualitat la primera causa de mort en joves a Espanya i que els ingressos hospitalaris de noies entre els 12 i els 18 anys amb conductes autolesives «s'han disparat» durant la pandèmia.
El professor de la UdL Jorge Moya-Figueres explica que els seus resultats suggereixen que «els joves exposats a maltractament infantil més greus o freqüents, tenen trets de trastorn límit de la personalitat més destacats», per tant, «és més probable que hagin experimentat esdeveniments estressants de la vida recents com a discussions o expulsions del centre educatiu».
No obstant això, els investigadors apunten a la necessitat d'impulsar estudis més complexos i longitudinals, amb més variables en consideració per a així «poder definir factors de predicció del suïcidi juvenil i millorar les estratègies de prevenció».
En aquesta línia, la primera autora de l'article i investigadora de la Universitat de Barcelona (UB), LaiaMarques-Feixa, afirma que «malgrat que actualment existeix un Codi de Risc de Suïcidi, la sanitat pública hauria d'oferir una àmplia xarxa de professionals, serveis i recursos per a poder atendre'ls molt abans».
De fet, malgrat l'alta demanda d'aquests serveis en part de la població, la ràtio de professionals públics en salut mental a Espanya és només de 6 per cada 100.000 habitants, mentre que, a Europa, es tripliquen aquestes dades.
En l'estudi, liderat per la UB, han participat investigadors de l'HospitalClínicde Barcelona, el GregorioMarañónde Madrid, el Santiago Apóstol de Vitòria, el Complex Assistencial BenitoMennide Sant Boi de Llobregat i l'hospital d'adolescents de la fundació Orienta de Gavà (Barcelona).