La penúltima sessió de la vista oral pel projecte Castor es converteix en un judici a l'informe del MIT

Els advocats de l'expresident d'Escal UGS, Recaredo del Potro, de l'exconseller delegat, José Luis Martínez Dalmau, i de la mateixa societat mercantil han tornat a focalitzar l'atenció en la incertesa sobre la localització dels terratrèmols per negar taxativament el protagonisme que hauria tingut la falla d'Amposta en aquests esdeveniments, segons defensaven els autors del que s'ha vingut anomenant com a estudi del MIT –també hi participaven professors de la Universitat de Harvard-, amb el qual el govern espanyol es va basar per tancar definitivament el magatzem de gas submarí.

El principal informe pericial que han presentat per contrarestar el de Juanes, és el del professor jubilat de la Universitat d'Stanford i reconegut expert en matèria de sismicitat induïda, Mark Zoback. Ha criticat que l'estudi del MIT es basa en «suposicions»i no aporta «evidències»a l'hora de vincular la falla d'Amposta amb els sismes. Atribueix els moviments sísmics a un grup de falles de menors dimensions.

Basant-se en l'estudi de revisió que va elaborar fa dos anys, l'expert nord-americà ha considerat com una «especulació»que l'onada sísmica pogués assolir els terratrèmols de 6,8 graus a l'escala de Richter de magnitud, segons l'informe del MIT. Considera que les injeccions de gas no poden despertar falles inactives i que no hi ha proves que la d'Amposta ho sigui. En tot cas, ha limitat el potencial de generar sismes a «alguns segments», però no que es podés transmetre a «tota la falla».

Insòlit en un jaciment teòricament buidat

Malgrat el dens guió monogràfic sobre falles, mecanismes focals i localització de terratrèmols dissenyat per la defensa, a preguntes de Fiscalia Zoback ha afirmat que, a excepció del Castor, desconeixia exemples de jaciments de petroli o gas explotats i –aparentment- buidats que en el moment d'injectar-hi fluids es generin terratrèmols. «És extremadament rar», ha insistit. L'existència de gas o petroli romanent de l'explotació de Shell durant les dècades dels 70 i 80 del segle passat, un aspecte que no s'ha abordat al judici però que constaten diversos informes, podria ajudar a explicar un fenomen sense precedents.

Més enllà d'això, Zoback ha admès també que els canvis de pressió al magatzem podrien haver desencadenat sismes de magnitud 4, desestabilitzant una falla. «Però davant la incertesa d'on va passar no es pot dir que sigui la d'Amposta, sinó una secundària o que es trobava per sota», ha insistit.

Els advocats de la defensa han mantingut el guió amb la declaració de Charles Connor, expert de la Universitat de Florida en avaluació del perill en la construcció de centrals nuclears i altres instal·lacions. Ha insistit, novament, a desacreditar l'estudi dels professors del MIT i Harvard, pel que fa al paper de la falla d'Amposta, que ha considerat que no queda provocat. També ha posat en dubte que es tracti d'una falla activa i, en aquest cas, la injecció de gas no hauria pogut provocar el seu moviment. Ho ha fet en un informe, segons ha admès, que ha elaborat a partir del mateix document qüestionat i un altre aportat per Escal UGS.

Amb tot, Connor ha reconegut, a preguntes novament de la fiscal, el valor d'haver disposat d'una xarxa de monitorització sísmica més important per seguir les operacions. També que l'increment lent i progressiu de les injeccions de gas, amb un control detallat i anàlisi de les dades, així com reiniciar el procés en el cas d'esdeveniments sísmics hauria estat una actuació correcta, si bé no ha arribat a qüestionar l'actuació d'Escal UGS davant una «situació complexa».

També amb l'objectiu de desacreditar acadèmicament l'informe del MIT, la defensa ha citat a declarar una vulcanòleg de la Universitat de Bristol, Mikel Díez. Autor també d'un informe de setembre de 2021, ha negat els fonaments científic del document de Juanes, ha carregat contra la seva metodologia i ha descartat de ple la falla d'Amposta com a origen dels simes. També ho ha fet amb el seu informe el físic equatorià Pablo Palacios, subratllant la manca de consens científic en la localització concreta dels sismes, tot assegurant que el màxim es podien arribar a generar terratrèmols de 4,5 graus a l'escala de Richter.

Els perits de la defensa neguen tots els desperfectes

Com a colofó, la defensa ha aportat l'informe i el testimoni d'un arquitecte i un enginyer que van participar en les valoracions de danys a particulars arran dels terratrèmols. Davant del tribunal, tots dos han negat que cap de les reclamacions estigui relacionada amb els sismes per la injecció de gas al projecte Castor. Segons Francisco Peydro i Carlos Barrio, «per causar danys haurien de ser terratrèmols de magnitud 7 i aquests eren d'entre 2 i 3»–van arribar a 4-. Han afegit que els desperfectes «no eren lògics ni coherents»amb la magnitud dels terratrèmols, haurien afectat de forma desigual en edificis recents i estaven dispersos en municipis amb distàncies diferents respecte els epicentres,han assegurat.

Per contra, han atribuït a diversos reclamants demanar danys que es corresponien amb altres patologies estructurals de les construccions i «incompatibles»amb els simes o, fins i tot, trametre peticions múltiples d'indemnització per un mateix problema així com modificar a l'alça i de forma poc justificada la quantitat de les despeses acreditades de reparació.