Investigadors espanyols treballen en una injecció que podria revertir l'obesitat

Entre els grans mals del nostre temps es troba, sens dubte, l'obesitat. Segons dades de l'OMS, afecta a més de 650 milions d'adults i 340 milions de nens a tot el món. Es tracta, a més, d'un problema especialment complex de combatre en la clínica.

Per això, en els últims anys els investigadors han anat posant la seva obstinació a trobar tractaments més efectius que estratègies com les dietes, menys invasius que les cirurgies i amb menors efectes col·laterals que alguns farmacològics com les amfetamines.

Precisament, aquest és l'objectiu del grup NeurObesity del Centre Singular de Recerca en Medicina Molecular i Malalties Cròniques, en el qual participen professionals de la Universitat de Santiago de Compostel·la. Ara, aquest equip ha publicat en el mitjà especialitzat Nature Metabolism un treball, avançat per la Voz de Galícia, detallant un mètode farmacològic per a revertir l'obesitat actuant sobre una àrea del cervell.

L'hipotàlem, la clau de tot

L'obesitat és un desordre metabòlic (relacionat, per tant, amb l'obtenció, transformació i ús de l'energia en el cos) i, per això, és possible actuar contra ella en les àrees del cervell encarregades de la regulació d'aquests processos, sent la principal l'hipotàlem.

L'hipotàlem es troba en la base del cervell, prop de la glàndula pituïtària. És a dir, és una de les zones més profundes i recòndites del cervell, ja de per si mateix bastant impenetrable per als fàrmacs per la barrera hematoencefálica (una espècie de filtre que travessa la sang abans d'arribar al cervell per a protegir-lo de possibles substàncies nocives).

No obstant això, els autors d'aquest treball han trobat una manera de travessar aquesta barrera: emprar vesícules extracelul·lars, unes nanopartícules naturals prou petites com per a arribar al cervell, però prou grans com perquè es puguin usar per a transportar altres determinades molècules que actuïn com a fàrmac.

Aquesta tècnica no és nova, i de fet en l'actualitat s'usa per a tractar determinades malalties. El nou aquí és que mai s'havia emprat per a tractar una patologia des del cervell.

Una teràpia de precisió

Com és lògic, no val carregar aquestes vesícules extracelul·lars amb qualsevol cosa. Segons expliquen, la qual cosa han fet ha estat emprar un gen modificat que provoca un efecte extraordinàriament precís.

Concretament, aquest gen modificat aconsegueix, en expressar-se, inhibir l'acció de la proteïna AMPK en un grup molt reduït i específic (a penes uns milers) de neurones de l'hipotàlem. Aquesta actuació tan subtil, en certa manera, funciona com un botó de regulació del metabolisme que augmenta la despesa energètica, la qual cosa al seu torn augmenta la quantitat de greix que es crema.

Ara com ara, els científics de NeurObesity han provat aquest enfocament en models animals (ratolins) amb èxit, la qual cosa ofereix un horitzó prometedor per a un possible ús clínic en humans. Amb tot, és important recordar que encara ha de passar per diverses fases (incloent assajos clínics) abans que pugui estar disponible per als pacients.

A més, els autors treballen a continuar refinant aquesta teràpia i aconseguir substituir la via d'administració intravenosa per una intranasal. Però, malgrat tot, sí que és possible que en un termini d'uns pocs anys estigui disponible com a opció de tractament de l'obesitat.