Sous per terra, lloguers pels núvols

Amparo destina a Bilbao més de la meitat del seu salari a pagar el lloguer, Oriol va tenir la «sort» de trobar un apartament amb preu «raonable» abans que a Barcelona comencessin a encarir-se i Omar acaba de mudar-se des de Lima a Madrid, on fa tres mesos va començar la «impossible» tasca d'aconseguir una casa.

Segons diferents estudis els espanyols dediquen més del recomanable a pagar el seu habitatge (no més del 30% del salari), alguna cosa que unit a la taxa d'atur juvenil (38,8% entre menors de 25) ha mogut al Govern a llançar una llei per a regular el mercat, iniciativa que els joves valoren positivament però continuen veient insuficient.

La mesura, que encara està perfilant-se, crearà un bo jove de lloguer de 250 euros mensuals per als joves d'entre 18 i 35 anys amb salaris inferiors a 23.725 euros i obre la porta a la limitació dels preus en zones «tensionades».

«La mesura aïllada em sembla bé perquè és diners que necessitem per a pagar el lloguer, però no crec que vagi a resoldre el problema, els preus estan molt per sobre dels quals hauríem de pagar amb els sous que tenim», explica Oriol Morales a EFE.

Salaris per terra, lloguers pels núvols

Oriol és dramaturg però porta anys treballant en un gran magatzem de llibres, música i tecnologia per a poder tenir un salari i una nòmina, condicions sense les quals és molt complicat poder llogar un pis a Espanya.

«Totes les decisions que has de prendre en la teva vida estan condicionades a poder viure a la ciutat en la qual vulguis i és impossible trobar un treball amb un sou normal perquè et puguis independitzar», comenta.

Aquest veí de Barcelona comparteix un pis en el barri obrer de Sants i assegura que l'accés a un habitatge de qualitat s'ha convertit en una preocupació «constant», com també opina Amparo García, qui després de cinc anys de compartir un apartament amb diverses persones, acaba de mudar-se sola.

«A Bilbao els lloguers d'una casa estan sobre 800 o 900 euros, amb el sou que hi ha, has de compartir pis, no hi ha una altra manera», explica a EFE aquesta jove de 26 anys que treballa en el sector del comerç.

L'emancipació, un oasi

A finals de 2020 tan sols un 15,8% dels joves entre 16 i 29 anys estaven emancipats, la pitjor xifra des de l'any 1999 segons dades del Consell de la Joventut d'Espanya (CJE).

Per a Amparo, el difícil accés a l'habitatge és una realitat que ha de ser atallada «d'alguna manera» perquè «si no, els joves no sortiran mai de casa dels seus pares»: «No és que la joventut no vulgui independitzar-se, és que la gent no té els diners per a anar-se de casa encara que tingui treball, no es pot».

Aquesta veïna de Bilbao recorda que les tornes han canviat respecte a la generació dels seus pares, on «la gent que estava de lloguer eren els rars», mentre que «ara és a l'inrevés, el rar és el que es compra la casa perquè la resta no pot».

Assumeix que la situació no canviarà en un termini mitjà: «La nòmina t'arriba al banc i immediatament després es va per al lloguer, igual que m'agradaria separar tots els mesos uns diners per a estalviar, haig de separar-lo per a pagar el lloguer perquè és la prioritat numero un».

Discriminació econòmica i social als estrangers

Omar Callegari porta a penes una setmana a Madrid, acaba de mudar-se des de la seva Lima natal, on fa ja «tres mesos» va començar a buscar habitatge per a llogar juntament amb unes amigues.

«Està dificilíssim, perquè més que trobar pis que n'hi ha, és les dificultats que em posen: per ser estudiant ja me la posen molt difícil, per no ser espanyol me la posen més difícil encara i no tenir un aval o algú que pugui recolzar», narra a EFE.

A aquest jove de 29 anys li han arribat a demanar «sis mesos de lloguer per endavant» i malgrat els pocs dies que porta a Espanya ja considera que el Govern «hauria de prendre cartes en l'assumpte» perquè també contemplin la situació dels estrangers.

«Un ve de fora i se sent completament aïllat per a tota mena d'ajudes, tinc amics que viuen aquí des de fa anys i no ho poden aconseguir, només pot llogar habitacions», lamenta.