Zuckerberg va perdre 5.900 milions de dòlars després de la caiguda de Facebook

La fortuna del conseller delegat de Facebook, Mark Zuckerberg, es va veure reduïda aquest dilluns en uns 5.900 milions de dòlars després d'una mala sessió a Wall Street en la qual la xarxa social, afectada per un escàndol sobre les seves pràctiques poc ètiques i per una interrupció mundial dels seus serveis, va caure prop d'un 4,9%.

Segons xifres de Forbes, aquest descens suposa que la fortuna de Zuckerberg hagi quedat en 117.000 milions de dòlars, la qual cosa el relega al sisè lloc de les persones més riques del món.

Bloomberg, per la seva banda, calcula que el creador de Facebook acumula ara 121.000 milions de dòlars, per la qual cosa seria el cinquè més ric del planeta, per darrere de Bill Gates.

En total, Facebook ha perdut un 7,74% a Wall Street en els últims cinc dies, i més d'un 13% en l'últim mes.

Les accions de la xarxa social es van veure llastrades aquest dilluns en el parquet novaiorquès per la interrupció del servei de Facebook, Instagram i WhatsApp a nivell mundial, un incident que s'ha perllongat durant diverses hores i del qual fins al moment es desconeix la causa.

A més, l'empresa s'ha vist greument afectada per informació que va començar a treure a la llum fa tres setmanes el Wall Street Journal, que revela que els directius de Facebook saben que les plataformes de l'empresa (Instagram, WhatsApp i Messenger, a banda de la pròpia xarxa social) són, en molts casos, nocives per als usuaris.

La situació s'ha vist agreujada després que la informant responsable de filtrar els documents a la premsa, l'exempleada de Facebook Frances Haugen, de 37 anys, donés aquest diumenge una entrevista al popular programa televisiu estatunidenc 60 Minutes.

Haugen, que va renunciar a l'abril passat a l'equip encarregat de protegir els processos electorals en la xarxa social, va explicar en aquesta entrevista que durant el seu temps a Facebook es va sorprendre per la falta de voluntat per part de l'empresa per a solucionar problemes que estaven causant mal als usuaris, i dels quals la firma tenia constància, perquè sempre prevalia el criteri del benefici empresarial.