Un tractament amb nanopartícules d'or aconsegueix avançar en la detecció de l'alzheimer

Un equip investigador xilè ha desenvolupat un sistema de diagnòstic primerenc i tractament de l'alzheimer amb nanopartícules d'or, que detecta i contraresta el desenvolupament de les plaques amiloides, que s'associen a l'aparició d'aquesta malaltia.

El treball, publicat aquesta setmana en la revista Biomaterials Science, va ser desenvolupat per la Facultat de Ciències Químiques i Farmacèutiques de la Universitat de Xile.

«La idea és detectar les plaques amiloides a través de l'ús d'aquestes nanopartícules, desfer-les o reduir la seva quantitat i baixar la inflamació» que es produeix després de l'acumulació d'aquests agregats en el cervell, va explicar l'acadèmic de la Universitat de Xile Marcelo Kogan, qui va liderar el treball, segons un comunicat d'aquest centre docent.

El procediment, denominat 'teranosis', s'efectua mitjançant la injecció de nanopartícules d'or recobertes amb pèptids, per via intravenosa, aconseguint l'acumulació de les mateixes en les zones del cervell en els quals es troben els agregats de beta-amiloides.

«L'or allí acumulat genera un contrast que pot ser detectat per Tomografia computada (TC)», que es troba disponible en hospitals i clíniques i que es presenta com una opció de detectar la malaltia més fàcilment que amb el mètode habitual, que utilitza la tomografia de positrons, un sistema més costós i de difícil accés, va indicar Kogan.

Aquest científic i el seu equip són els primers a utilitzar tant la tecnologia de la TC com les nanopartícules d'or per al diagnòstic i el tractament d'alzheimer, ja que a la data només existeixen tractaments experimentals amb partícules d'or entorn de diferents tipus de càncer i malalties cardiovasculars, va destacar la Universitat de Xile.

Es tracta d'una nova línia de recerca a Xile amb la qual «es pot aconseguir una millor qualitat de medicina», va opinar Kogan, qui va destacar que, a nivell mundial, és un nou coneixement quant a amiloides i nanopartícules l'experimentació de les quals es va desenvolupar en laboratoris certificats.

La malaltia d'alzheimer és un trastorn neurodegeneratiu que es caracteritza per la deterioració contínua de la memòria, el comportament i les habilitats socials, la qual cosa finalment afecta la capacitat de la persona de viure de manera independent.

Fins al moment no existeixen causes concretes i tampoc un tractament efectiu.

A més, generalment la seva detecció es realitza quan la malaltia ja està molt avançada.

Una de les teories que s'ha investigat per a determinar la causa d'aquesta malaltia és la idea que el cervell secreta, en situacions patològiques, una proteïna anomenada beta-amiloide.

Aquesta proteïna, que produiria toxicitat en el cervell, seria la principal causa de la neurodegeneració, encara que en el procés també es veurien involucrades altres molècules endògenes.

«L'alzheimer típic comença molt abans dels 65, 70 anys, que és quan es detecta», per la qual cosa «és molt important detectar precoçment la malaltia per a determinar si els tractaments experimentals funcionen», segons l'estudi.