Així influeix l'ADN a les teves relacions amoroses

L'ús de l'ADN per a establir compatibilitat entre persones és la base de les sèriesTheOne(Netflix)o l'estatunidencaSoulmate(AMC). Aquestes són obres de ficció, però tenen base científica?

Tal com recull la BBC en un reportatge, la unió de parelles a través de la compatibilitat de l'ADN és ja un camp de treball real.

CheikoMitsuiés una japonesa que s'havia divorciat als 35 i sentia que no tenia sort en l'amor. «Vaig conèixer a diverses persones en festes, a través d'amics, i també em vaig inscriure en una agència per a formar relacions, però no vaig aconseguir trobar a les persones adequades», va dir.

Va ser llavors quan va conèixer a la seva homònimaCheikoDate, que afirma haver unit a 700 parelles en 20 anys basant-se en l'ADN. En 2014 va començar a treballar amb l'empresaGenePartner, que diu usar l'anàlisi d'ADN per a establir compatibilitats entre persones.

És important tenir tots dos costats; un d'ells és la compatibilitat biològica o el que anomenem química. L'altra cara és la compatibilitat social. Tots dos han de funcionar perquè la relació sigui reeixida», diu la genetista Tamara Brown, una de les fundadores deGenePartner.

Els experts d'aquesta empresa analitzen els gens de l'anomenat sistema d'antígens leucocitaris humans, oHLA(per les seves sigles en anglès). «ElHLAés un gen important principalment per al sistema immunològic humà. Com més gran sigui la diversitat deHLAen una persona, millor serà la seva resposta immune», diu Brown.

«Els mamífers de sexe masculí i femení reconeixen elHLAperquè volen produir cadells que siguin més resistents a les malalties. És un principi simple, però ha de funcionar per a garantir la supervivència de l'espècie», afegeix l'experta genetista.

«Quan coneixes a algú, no es tracta d'aparença, es tracta d'una altra cosa. I quan aquesta persona és realment interessant i no saps exactament per què, en realitat estàs sentint elHLA. És molt instintiu, molt bàsic i tots ho fem tot el temps. Fins i tot en les persones que no volen tenir fills, l'instint segueix aquí», assegura.

Però les teories de Brown i de Date no són compartides per tots els experts.DiogoMeyer, genetista de la Universitat deSãoPaulo (el Brasil), diu: «La idea que ser compatible o incompatible és una cosa genèticament determinada, quan es tracta de formar parella, és una mica exagerat».

«És controvertit. Hi ha alguns estudis que diuen que hi ha alguna evidència d'aparellament preferencial negatiu, cosa que significa la formació de parells amb diferentsHLA. Però crec que hi ha més estudis que mostren que aquest efecte no existeix», afegeix Meyer.

Els experts deGenePartnerse centren en el que anomenen l'atracció basada en l'amistat. «Per a algunes persones no és molt important tenir una relació apassionada, només volen a algú amb qui estar junts, amb qui tenir un suport i una amistat», diu Brown.

«En aquest cas, està bé formar una parella amb algú amb qui la persona se senti còmoda, especialment si la persona és major i no necessita ni vol fills. Per tant, és important avaluar quin és el cas i també, depenent del que vulgui el client, el nivell d'atracció sexual», afegeix.

Meyer, de la Universitat deSãoPaulo, és més escèptic: «Crec que la ciència aporta la idea que presenta fets categòrics. Com té proves estadístiques, ADN i proves moleculars, la gent creu que està més prop de la veritat, que és més de confiança que un altre tipus d'informació. Crec que això és vendre més del que la ciència és capaç d'oferir».