Quants segles li queden a la nostra civilització, segons la ciència

Les pandèmies com la del coronavirus, al costat d'altres catàstrofes com les guerres o els desastres naturals fan que l'ésser humà es pregunti quant més durarà la civilització tal com la coneixem. Aquesta pregunta té resposta, segons la ciència.

AviLoebés ex president (2011-2020) del departament d'astronomia de la Universitat d'Harvard, director fundador de la Iniciativa Forat Negre d'Harvard i director de l'Institut de Teoria i Computació del Centre Harvard-Smithsoniand'Astrofísica. En un article en la revistaScientificAmerican,Loebexplica: «En una conferència recent a ex alumnes d'Harvard, em van preguntar quant temps espero que sobrevisqui la nostra civilització tecnològica».

«En el cas més probable que estiguem sent testimonis de l'edat adulta de la nostra vida tecnològica, és probable que sobrevisquem alguns segles, però no gaire més. Després de declarar públicament aquest veredicte estadístic, em vaig adonar de l'horrible pronòstic que implica. Però, és inevitable el nostre destí estadístic?», es preguntaLoeb.

«Hi ha un raig de llum d'esperança. Implica la possibilitat que posseïm lliure elecció i puguem respondre a la deterioració de les condicions promovent un futur més llarg que uns pocs segles. Una política pública assenyada podria mitigar el risc de catàstrofes tecnològiques associades amb el canvi climàtic, pandèmies autoinfligides o guerres», reflexiona l'expert.

«El pronòstic de quant temps ens queda en el nostre futur tecnològic podria seguir-se d'informació estadística sobre el destí de civilitzacions com la nostra que ens van precedir i van viure baix limitacions físiques similars», explica l'expert.

«La majoria de les estrelles es van formar milers de milions d'anys abans que el sol i poden haver fomentat civilitzacions tecnològiques en els seus planetes habitables que ja van perir. Si tinguéssim dades històriques sobre la vida útil d'un gran nombre d'ells, podríem haver calculat la probabilitat que la nostra civilització sobrevisqui durant diferents períodes de temps», prossegueix.

«Però una vegada que s'enfronta a la distribució de probabilitat de supervivència, l'esperit humà pot optar per desafiar totes les probabilitats i comportar-se com un valor atípic estadístic. Per exemple, les nostres possibilitats de supervivència podrien millorar si algunes persones opten per allunyar-se de la Terra. Actualment, tots els nostres ous estan en una sola cistella. Aventurar-se en l'espai ofereix l'avantatge de preservar la nostra civilització d'un desastre d'un sol planeta», apuntaLoeb.

«Encara que la Terra serveix com una llar còmoda en aquest moment, en última instància ens veurem obligats a reubicar-nos perquè el Sol evaporarà tota l'aigua líquida de la superfície del nostre planeta dins de mil milions d'anys. Establir múltiples comunitats d'humans en altres mons s'assemblaria a la duplicació de la Bíblia per la impremta deGutenbergal voltant de 1455, la qual cosa va evitar la pèrdua de contingut preciós a través d'una catàstrofe d'un sol punt», diu l'expert.

«Per descomptat, fins i tot un viatge de curta distància des de la Terra a Mart planteja importants riscos per a la salut a causa dels raigs còsmics, les partícules solars energètiques, la radiació ultraviolada, la falta d'una atmosfera respirable i la baixa gravetat. Superar els desafiaments d'assentar-nos en Mart també millorarà la nostra capacitat per a reconèixer planetesterraformats al voltant d'altres estrelles segons la nostra pròpia experiència», afegeix.

«És cert que hem de centrar la nostra atenció immediata en els problemes locals, però també necessitem inspiració que elevi la nostra perspectiva a una escala major i obri nous horitzons», conclou l'autor.