Condemnat a nou anys per abusar del fill de la seva parella, el qual no va poder denunciar fins ser adult

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a nou anys de presó a un home que va abusar sexualment del fill de la seva companya sentimental, que va denunciar quan va aconseguir la majoria d'edat després de patir-lo durant vuit anys.

L'Alt Tribunal rebutja el recurs de cassació interposat per la defensa del processament, que va al·legar una «presumpta trama en contra seva» com a resultat de no permetre «al denunciant i a la seva parella anar a viure al domicili conjunt» i va apuntar a «motius econòmics».

La sentència confirma que «no passa de ser una hipòtesi basada en especulacions no fundades» i que es contradiu amb el fet que la pròpia víctima relatés en el judici que, «malgrat els fets, l'acusat havia ajudat a la seva mare i, fins i tot a ell mateix, a superar la dependència al consum de drogues».

En la resolució, el Suprem ressalta que l'Audiència Provincial d'Almeria va considerar que el relat del denunciant, «creïble i persistent», estava, a més, «corroborat i recolzat» per altres testificals i una pericial.

Al·ludeix a testimoniatges com una amiga de la seva mare, que va relatar «comportaments anòmals» amb ella per part de l'acusat o diversos cosins als quals la víctima els va comptar l'ocorregut.

Segons es recull com provat en ferm, el processament va iniciar els abusos sexuals en 1994, quan el denunciant tenia vuit anys. Per a aconseguir-ho, va aprofitar primer la seva relació d'amistat amb la mare i més tard, sentimental.

El condemnat es va beneficiar de la relació familiar i de convivència i, en «repetides ocasions», quan estava «tot sol amb el menor en el domicili familiar», encara que va cessar quan la víctima va fer 16 anys.

La denúncia es va produir l'any 2012, força després d'haver assolit «la majoria d'edat». El jove va indicar en la vista oral que «no ho va fer abans perquè els abusos sexuals es desenvolupaven en un ambient de normalitat, sense que ell pogués adonar-se de la transcendència que tenien i que, a més, es creia obligat cap a ell per l'atenció que donava a la seva mare, que patia problemes».

«La declaració no té cap indici que anotació a l'existència de mòbil de ressentiment o venjança», conclou el Suprem, que ratifica en tots els seus pronunciaments la fallada del tribunal de la Secció Tercera. En ell, al marge de la pena privativa de llibertat, el va condemnar a allunyament per període de cinc anys i al pagament d'una indemnització per danys morals de 80.000 euros.