Diari Més

Salut

La meningitis, frenada i també oblidada en l'últim any per la pandèmia

Les mesures sanitàries anticovid també han frenat la propagació d'aquesta malaltia, que també es contagia per via respiratòria

Una de les tècniques fent la prova PCR manualment ben protegida davant la covid-19.

El laboratori de l'Hospital Joan XXIII ja té capacitat per fer 1.800 PCR diàriesOlívia Molet

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Les mesures sanitàries adoptades per a frenar la propagació del coronavirus han fet caure els casos de meningitis en l'últim any perquè aquesta malaltia també es contagia per via respiratòria, però els col·lectius afectats reivindiquen que aquesta situació també ha fet que caigui en l'oblit.

AliciaHernanzés la delegada a Castella i Lleó de l'Associació Espanyola Contra La Meningitis i ha expressat en una entrevista amb EFE que, si bé la crisi sanitària ha mantingut a ratlla a la malaltia, cal recordar que quan la pandèmia acabi s'espera que aquesta torni amb la mateixa força.

Aquest dissabte és el Dia Mundial contra la Meningitis i l'associació el celebrarà amb la il·luminació de diversos monuments i edificis oficials com la font de Sant Tomàs de Segòvia o l'Ajuntament i la Cúpula del Mil·lenni a Valladolid i també amb una campanya per xarxes socials.

La meningitis és la inflamació de les membranes que recobreixen el cervell i la medul·la espinal i pot ser d'origen víric o bacterià i dins d'aquest segon grup, el més perillós, pot ser causat per diferents bacteris, encara que la més habitual és el meningococ B.

La sèpsia és la malaltia bacteriana que es produeix quan la infecció es desplaça pel torrent sanguini a tot el cos i, encara que pot produir-se sense que hi hagi meningitis, en la majoria dels casos se solapen, donant com a resultat els casos més letals.

Això últim va ser el que li va passar a la filla d'AliciaHernanz, que ara té 12 anys i amb 13 mesos va passar gairebé vint dies en l'UCI pediàtrica molt greu, un episodi que va portar a aquesta mare a unir-se primer a la Fundació Irene Mejías contra la Meningitis i després, en 2016, fundar l'actual associació al costat d'altres cinc persones.

«Fins i tot quan encara estava ingressada vaig començar a buscar perquè estava molt perduda, perquè no ho coneixes, no saps el que és ni què està passant», relataHernanz, qui considera «molt gratificant» poder ajudar ara a altres famílies amb vivències similars a la seva.

Les últimes dades, recaptats pel Centre Nacional d'Epidemiologia de l'Institut de Salut Carles III, assenyalen que entre 2019 i 2020 va haver-hi a Espanya 289 casos enfront dels 426 del període anterior i una taxa d'incidència del 0,61 per 100.000 habitants, inferior a la de 0,91 de 2018-2019.

Hernanzposa l'èmfasi en el cruel de la malaltia, que pot posar fi a la vida d'una persona completament sana i sense patologies prèvies en 24 hores o deixar-li amb greus seqüeles com un estat vegetal o amputacions de diverses parts del cos.

El grup de risc és el format per nens menors de cinc anys perquè el seu sistema immune encara no està «establert», explicaHernanz, i també els joves entre 15 i 24 anys, pels canvis hormonals que es produeixen en aquesta etapa.

Des de l'associació insisteixen a divulgar la màxima informació possible sobre la malaltia perquè les famílies puguin actuar a temps en la seva detecció, la qual cosa és tot un repte perquè els primers símptomes amb molt semblants als d'una grip o una gastroenteritis.

Un tret identificatiu de la meningitis és la rigidesa en el clatell i, en el cas de la sèpsia, unes taques vermelloses anomenades petèquies, encara que en tots dos casos aquests símptomes signifiquen que la malaltia ja està molt avançada, assenyalaHernanz.

La major defensa contra aquest mal és la vacuna i un dels principals camps de batalla de l'associació, perquè el calendari de vacunació actual encara no inclou la dosi per al tipus B, la que causa el major nombre de casos a Espanya, excepte a Castella i Lleó i Illes Canàries.

També demanen al sistema de salut altres millores que servirien per a millorar la qualitat de vida dels supervivents d'aquestes i altres malalties, com un nou catàleg de pròtesi, perquè l'actual està molt antiquat, i una assistència en salut mental per a pacients i famílies.

Aquesta manca AliciaHernanzla coneix de primera mà, perquè tal ajuda li va ser negada quan la seva filla es va recuperar i ella va sentir que la terrible experiència li havia deixat moltes pors: «Em van dir que la meva filla estava perfectament i que fes vida normal», relata.

tracking