La ciència necessita animals, però falta investigació en models alternatius

L'ús d'animals de laboratori continua sent imprescindible en alguns camps de la recerca científica, encara que el seu ús està descendint. No obstant això, existeixen procediments alternatius sobre els quals a Espanya no s'investiga encara prou.

La Xarxa Espanyola per al Desenvolupament de Mètodes Alternatius a l'Experimentació Animal (REMA) ha presentat aquesta setmana un manifest en el qual demana un pla que promogui el desenvolupament d'aquestes tècniques, amb l'ús d'organismes com a bacteris i algues o els cultius cel·lulars.

En 2019, els laboratoris espanyols van utilitzar animals per a l'experimentació científica més de 800.000 vegades, gairebé un 42% menys que deu anys abans, i els científics assenyalen que hi ha una part d'estudis per a la qual cal recórrer a ells, com en les malalties neurodegeneratives, rares o el desenvolupament de teràpies gèniques.

Però hi ha procediments alternatius que, encara que no puguin en tots els casos substituir totalment a l'animal, si «permeten obtenir moltíssima informació prèvia» abans d'arribar a ell, indica el president deREMAi professor de Toxicologia de la Universitat PabloOlavide, GuillermoRepetto.

En les últimes setmanes, el supòsit maltracto animal en el laboratoriVivotecnia, sota recerca per la Comunitat de Madrid que ha suspès la seva activitat, ha posat el focus en per què i com es realitzen les pràctiques amb animals de laboratori, dels quals aquest dissabte algunesoenegéscelebren el seu dia internacional.

Repettoestima que el succeït en aquest laboratori «ha de ser una excepció», la qual cosa «no significa que demà pugui sortir algun més», per això cal continuar promocionant el benestar animal, les alternatives i intensificar la freqüència i eficàcia dels controls.

De moment, hi ha aspectes de la recerca en els quals «no sabem substituir als animals». No hi hauria vacunes contra la covid-19 si no haguessin passat les anàlisis preclíniques en models animals, destaca l'investigador del Centre Nacional de Biotecnologia,LluisMontoliu.

El també president del Comitè d'Ètica del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) subratlla que l'ús d'animals està estrictament regulat a Espanya amb un procés de diverses instàncies que avaluen i autoritzen la recerca.

«No hi ha cap animal que estigui aprovat l'ús del qual sigui redundant, gratuït o no estigui justificat. Cal raonar el seu ús i aportar proves que no existeixen mètodes alternatius que estiguin validats», agrega.

A més, tots els que treballen amb animals han de passar cursos de formació en aspectes tècnics i ètics. «No concebo l'experimentació animal sense empatia. Els animals no són tubs d'assaig o líquids, són éssers vius i mereixen el nostre respecte», subratlla.

Les normes també recullen la severitat dels procediments i els cataloga en lleus, moderats, severs i sense recuperació. El 86% són dels dos primers i a penes un 7% severs.

Tots dos experts coincideixen que no es promou bastant la recerca en mètodes alternatius. «Crec que això està dins del deu que tenim en aquest país. Hauríem de secundar més el seu desenvolupament», considera Montoliu, qui recorda que al Regne Unit o Dinamarca hi ha centres dedicats a això.

Aquí s'usen mètodes alternatius -indicaRepetto-, però «potser no prou» i, mentre en la major part dels països europeus «s'està invertint molts diners» a promoure aquest tipus d'estudis, a Espanya «no es dediquen esforços ni inversió».

Repettoenumera alguns procediments alternatius, com compartir la informació ja disponible sobre assajos amb animals per a no duplicar, al que obliga la legislació, o l'ús de models matemàtics i computacionals per a ajudar a deduir els efectes d'una molècula química o medicament.

A més de tècniques «in vitro», amb l'ús d'organismes com a bacteris o algues; el d'invertebrats, el d'embrions animals abans que siguin organismes independents i l'ús de cultius cel·lulars, entre els quals destaquen elsorganoides.

Aquests últims són un conjunt de cèl·lules conreades «in vitro» que reprodueixen en gran part el que és un òrgan humà però en petit, i que -diu- està revolucionant el sistema perquè «ens dóna una informació molt semblant a la qual ens estaria donant l'animal però amb l'avantatge que estem treballant amb cèl·lules humanes».

Repettoestima que a Espanya existeix «una cultura de transparència sobre l'ús d'animals» i Montoliu recorda que des de 2016 existeix un acord de la Confederació de Societats Científiques d'Espanya (Cosce).

A aquest acord de transparència sobre l'ús d'animals en experimentació científica s'han unit més de 140 institucions, les quals informen de per què i per a què els empren; a més, organitzen visites o jornades divulgatives. «Jo mateix -diu Montoliu- he donat xerrades en pubs, responent a preguntes».