La variant britànica és més «transmissible» però no augmenta la gravetat de la covid

La variant del coronavirus anomenada B.1.1.7. (britànica) és més «transmissible» però no incrementa la gravetat de la malaltia, segons assenyalen els resultats de dos nous estudis difosos aquest dilluns aTheLancet.

Totes dues investigacions, publicades respectivament a les revistesTheLancetInfectiousDiseasesiTheLancetPublicHealth, no van trobar evidències que persones amb la variant B.1.1.7. experimentessin pitjors símptomes o un major risc de desenvoluparcovidde llarga durada enfront d'altres infectats amb una soca diferent del virus.

No obstant això, la càrrega viral i el número «R» (reproductiu) van ser majors en el cas de la citada variant, la qual cosa reforça l'evidència que aquesta és més transmissible que la primera soca detectada a Wughan(la Xina) al desembre de 2019.

En l'article difós aTheLancetInfectiousDiseasesvan participar 19 pacients ingressats a l'hospital universitari University CollegeLondoni al deNorthMiddlesexUniversityHospital entre el 9 de novembre i el 20 de desembre de 2020, un moment crític en el qual la soca original i la citada variant circulava a Londres i el programa de vacunes a penes havia començat.

Els autors van comparar la gravetat de la malaltia en pacients amb i sense la B.1.1.7. i van calcular la càrrega viral però no van trobar evidències d'associacions entre aquesta variant i un augment en la gravetat de la malaltia.

Entre els tests seqüenciats de 341 pacients, els experts van identificar, entre altres resultats, que el 58% tenia la B.1.1.7. i un 42% no. D'aquells que es van infectar amb la B.1.1.7. el 36% es va posar greument malalt o va morir enfront d'un 38% dels quals es van infectar amb una soca diferent a la citada.

EleniNastouli, de la fundació hospitalària University CollegeLondonHospitalsNHSFoundationTrust i delUCLGreatOrmondStreetInstituteofChildHealth, va destacar que «una de les veritables fortaleses de l'estudi és que es va dur a terme al mateix temps en què la B.1.1.7. emergia i es propagava per Londres i el sud d'Anglaterra».

Els autors també van admetre limitacions en el seu estudi, com que no va tenir en compte altres tractaments rebuts pels pacients o la possibilitat que aquests haguessin rebut assistència respiratòria per motius diferents a la covid-19.

Per part seva,TheLancetPublicHealthva difondre un altre estudi que va analitzar dades de 36.920 usuaris britànics recaptats per una aplicació d'estudis de símptomes de covid-19, que van donar positiu entre el 28 de setembre i el 27 de desembre de 2020.

Els informes de resultats i símptomes es van combinar amb altres dades del Consorci de Genètica de covid-19 del Regne Unit i l'organisme sanitariPublicHealthEnglandper examinar associacions entre la proporció a nivell regional de les infeccions i símptomes de la B.1.1.7., la durada de la malaltia, les taxes de reinfecció i la transmissibilitat.

L'anàlisi va cobrir 13 setmanes en un període en el qual la proporció d'aquesta variant va créixer de manera notable a Londres, sud-est i est d'Anglaterra.

ClaireStevens, del King'sCollegeLondon, ico-líderde l'estudi, va assenyalar que es va confirmar «la major transmissibilitat (de la variant) però també que la B.1.1.7. responia a les mesures de confinament i no semblava que s'escapés a la immunitat guanyada de l'exposició al virus original».

L'anàlisi no va revelar associacions estadísticament significatives entre la proporció d'aquesta variant entre regions i el tipus de símptomes experimentats pels participants.

A més, van veure que la taxa de reinfecció era baixa, amb només un 0,7% de persones que després de donar positiu en un test abans de l'1 d'octubre van tornar a reinfectar-se més de 90 dies després.

No obstant això, els autors van observar que la B.1.1.7. va augmentar en general el número R, en 1,35 vegades enfront de la soca original.

En un comentari vinculat amb l'estudi,BrittaJewell, de l'ImperialCollegede Londres, apunta que la investigació reforça el consens que la B.1.1.7. «Té una major transmissibilitat, que ha contribuït en gran part de l'agut augment de casos al Regne Unit (...) així com a les actuals terceres onades que assoten països europeus amb grans càrregues de casos de B.1.1.7.».