Un estudi confirma la 'singularitat genètica basca' i l'atribueix a l'aïllament

La singularitat basca s'explica pels seus llargs «períodes d'aïllament» i la seva «falta de flux genètic», és a dir, la poca mescla amb altres poblacions des de l'Edat de Ferro, segons l'estudi més gran realitzat amb mostres d'ADN de 1.970 individus actuals i antics, que confirma la «singularitat genètica basca».

Així ho conclou un estudi liderat per l'investigador principal a la Universitat Pompeu Fabra i en l'Institut de Biologia Evolutiva, David Comas, que inclou «el mostreig geogràfic més exhaustiu fins al moment de la població basca, amb més de 600.000 marcadors genètics al llarg de tot el genoma per a cada individu».

Un comunicat de la UPF explica que la recerca indica que «la barrera cultural del llenguatge va poder promoure l'aïllament de la població basca davant els contactes poblacionals posteriors, com per exemple la influència de l'imperi romà o l'ocupació islàmica de la Península, i fins i tot va actuar com a barrera interna en alguns casos per l'ús de dialectes».

Així, aquestes «característiques diferenciades» a nivell genètic no serien resultat d'un «origen extern (dels bascos) respecte a altres poblacions ibèriques».

La recerca ha comparat la població basca amb altres poblacions europees actuals i també amb dades d'ADN antic i conclou que «els bascos tenen una composició genètica similar a la resta de poblacions d'Europa Occidental, però presenten unes lleugeres diferències».

Aquestes diferències, segons els autors, es deuen a «una falta de flux genètic a partir de l'Edat del Ferro, és a dir, s'ha produït menys barreja amb altres poblacions».

Aquest estudi, en el qual han participat lingüistes i genetistes, s'ha publicat a la revista Current Biology.

El primer autor de l'article, André Flores-Bello, explica que «el mostreig va incloure microregions dins del País Basc i també de les àrees circumdants».

«D'aquesta manera, vam obtenir mostres d'una regió geogràfica on sempre s'ha parlat basc, unes altres on històricament s'ha parlat, però s'ha perdut, i regions on mai s'ha parlat», afegeix.

Comas, al seu torn, apunta que no s'ha trobat en la mostra analitzada «influència procedent del nord d'Àfrica que sí que es veu en la majoria de poblacions de la Península Ibèrica, ni tampoc es troba la petjada d'altres migracions com la romanització».

Aquest estudi també permet als investigadors postular que els dialectes del basc «poden haver sorgit molt abans de l'Edat de Ferro, i per això es relacionen amb l'estructura genètica».

Els professors Jaume Bertran-Petit i David Comas porten estudiant aquestes qüestions des d'almenys 2008, quan un estudi seu a la UPF ja va alertar que els bascos guarden «lleugeres» diferències genètiques respecte al conjunt de ciutadans d'Europa, un continent que, genèticament parlant, és «molt homogeni».