Societat
Un 70% de les persones amb dolor crònic han empitjorat durant la pandèmia
Els autors subratllen que la pandèmia també ha canviat la forma en què els pacients gestionen el dolor
medicaments, farmàcia, pastilles
Un estudi revela que un 70% de les persones amb dolor crònic han vist empitjorar durant la pandèmia del coronavirus la intensitat del seu dolor, la freqüència dels episodis i la interferència del dolor en les activitats de la seva vida diària.
Tot això es deu al fet que els factors com la inseguretat laboral, la preocupació pel futur i la por de contagiar-se «podrien influir negativament» en les persones amb dolor, segons assenyala en una nota de premsa la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), que col·labora en l'estudi impulsat per la Universitat Oberta de Catalunya.
El perfil dels participants en la investigació és el d'una dona d'entre 30 i 59 anys que pateix dolor des de fa uns 7.
En concret, la mostra estava formada per 502 pacients, dels quals un 88 per cent eren dones d'entre 30 i 59 anys, amb dolor crònic de llarga durada.
Entre els factors que estan relacionats amb un «empitjorament» del dolor destaquen la inseguretat laboral, les preocupacions respecte el futur, el nombre de persones cohabitant en la mateixa llar, el fet de tenir a alguna persona propera que ha mort per covid-19 o la por d'infectar-se, segons els resultats.
A més, l'estudi mostra que la pandèmia ha propiciat nous desencadenants del dolor, que se sumen a l'estrès i els canvis de temps, que eren, fins ara, els més freqüents.
No obstant això, durant el confinament un elevat nombre de participants van citar la preocupació pel futur, els problemes de son, la inseguretat, els pensaments negatius, la tristesa, la solitud, el sedentarisme i la por de contagiar-se com a «desencadenants» del dolor.
Els autors subratllen que la pandèmia també ha canviat la forma en què els pacients gestionen el seu dolor, ja que un 54,5 per cent van optar per modificar la forma en què li fan front, utilitzant com a principals vies el descans i el consum de medicació, malgrat que «totes dues coses podrien ser contraproduents».
D'altra banda, el professor i investigador principal d'aquest estudi, Rubén Nieto, sosté que la pandèmia també ha incorporat una nova forma «positiva» de combatre el dolor, com són els estiraments.