Diari Més

Política

La CUP vol «colpejar l'estat amb la independència» en «solidaritat» amb la resta de pobles d'Espanya

EH Bildu, BNG, Izquierda Castellana i Defender Andalucía mostren el seu suport a la formació anticapitalista

El número dos de la CUP a les eleccions del 14F, Carles Riera, en un acte de campanya.

La CUP vol «colpejar l'estat amb la independència» en «solidaritat» amb la resta de pobles d'EspanyaACN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El fins ara diputat i número dos de la CUP a les eleccions del 14-F, Carles Riera, ha reivindicat que «colpejar l'estat monàrquic amb la independència de Catalunya» és «l'acte més potent de solidaritat» amb la resta de pobles de l'estat espanyol. Aquest dilluns al vespre, Riera ha assistit a un acte de campanya en format col·loqui sota el títol 'Per l'autodeterminació dels pobles!' i que ha comptat amb la participació telemàtica de representants de Defender Andalucía, Izquierda Castellana, EH Bildu i el BNG, que han fet explícit el seu suport a la CUP. El candidat cupaire ha carregat contra la «esquerra espanyolista» per actuar «com si l'independentisme fos sinònim de burgesia», i ha cridat a «colpejar l'estat» i «tombar el règim del 78».
El col·loqui s'ha celebrat a les set del vespre al plató que la CUP té habilitat a Sabadell, des d'on emet per 'streaming' bona part dels seus actes de campanya. A part de Riera, també hi ha participat el diputat de la formació al Congrés dels Diputats Albert Botran, qui ha reivindicat que «la lluita del poble català és la mateixa que la de molts països del món, de la Unió Europea, i de l'estat». Botran ha reivindicat l'internacionalisme com «una manera indestriable d'entendre l'independentisme», acusant «els que creuen que l'independentisme vol aixecar fronteres» de «no entendre» les seves reivindicacions. «Reclamem un estat per tenir sobirania, no per separar-nos d'altres pobles: com més lluitem, més propers ens sentim», ha explicat Botran.

En representació de Defender Andalucía, una plataforma creada el setembre passat per aglutinar el sobiranisme andalús, Néstor Salvador ha criticat «l'explotació» de la que considera que la població andalusa ha estat víctima durant dècades. «El model econòmic defensat pel franquisme i, durant la transició, pels partits del règim es basa en què milers d'andalusos hagin d'emigrar a una altra banda», ha explicat. Salvador ha lloat la tasca de «moviments socials, sindicats i partits d'esquerres» que van fer possible la «integració» dels immigrants andalusos a Catalunya, i amb els quals van construir «una unió de classe» per fer front «als mateixos problemes».

La militant d'Izquierda Castellana Elena Martínez ha explicat que «l'existència del règim del 78 i l'estat espanyol depèn del que passi a Castella i Madrid», i ha aclarit: «Amb Madrid no em refereixo al Congrés, sinó als carrers. I perquè això sigui possible hem d'entendre que som un poble». Martínez ha volgut presentar bona part de Castella no com a centre, sinó com a perifèria econòmica de l'estat, una terra d'»on extreure recursos» i on a dia d'avui hi ha pobles «sense indústria, empobrits, sense transport, ni internet, amb mala cobertura, i sense aigua corrent». Martínez ha qualificat Castella com a «poble saquejat», i mentre que ha reconegut que Catalunya, el País Basc i Galícia són «pobles reprimits», ha descrit Castella com un «poble tan oprimit que no té ni consciència d'ell mateix».

La diputada del BNG al parlament gallec Noa Presas ha participat a l'acte per recordar les crítiques del nacionalisme gallec a la constitució del 78 i l'entrada a la comunitat econòmica europea. «El sobiranisme gallec va saber denunciar que la UE no era quelcom natural que ens tocava per casualitat geogràfica, sinó un instrument dissenyat des dels espais de poder», ha dit Presas, qui ha qualificat de «traumàtica» la integració de Galícia i la resta de l'estat espanyol en el mercat únic europeu, especialment per a activitats del sector primari com la pesca. Presas també ha alertat que «venen temps difícils» arrel de la crisi econòmica derivada de la Covid-19 i s'ha mostrat crítica amb els fons de reconstrucció europeus, els «vertaders destinataris» dels quals serien les empreses de l'IBEX-35.

L'acte també ha comptat amb la participació del diputat d'EH Bildu i portaveu de Sortu Arkaitz Rodríguez, un dels cinc dirigents abertzales jutjats que van complir penes de presó per intentar refundar la il·legalitzada Batasuna, i que el Tribunal Suprem vol tornar a jutjar després que el Tribunal d'Estrasburg n'anul·lés la sentència. «La repressió no deixa de ser la reposta d'un ordre injust a allò que considera un desafiament; si et reprimeixen és perquè incomodes, i si incomodes és perquè planteges una alternativa», ha explicat Rodríguez. El diputat de l'esquerra abertzale ha insistit en la importància de denunciar la repressió, però fer-ho de manera «productiva» per tal que «reforci el projecte polític»: «Et voldran posar a la defensiva perquè gastis tots els teus esforços en denunciar la repressió i t'oblidis del teu projecte».

tracking