L'home que va apunyalar una treballadora social de Salt continuarà internat en un psiquiàtric penitenciari

El mateix 21 de maig, l'home va sortir en llibertat -tot i que l'Audiència advertia que podia ser perillós si no rebia tractament- a l'espera que la sentència fos ferma i es pogués aplicar la mesura de seguretat imposada. El 17 de juny, va ingressar a la Unitat Psiquiàtrica Penitenciària de Brians 1. Sis mesos després, i en base a informes mèdics, el jutjat de vigilància penitenciària 1 de Catalunya va proposar que el processat seguís el tractament en una comunitat terapèutica.

La decisió va quedar en mans de la secció tercera de l'Audiència de Girona –que és qui va dictar sentència- que va celebrar la vista de modificació de mesures el 22 de desembre. La fiscalia i l'acusació particular es van oposar a la sortida de Brians 1. El tribunal ha desestimat la proposta de vigilància penitenciària perquè considera que seria una decisió «prematura».

A la interlocutòria de la qual ha estat ponent el magistrat Ildefons Carol, l'Audiència exposa que l'internament en un centre psiquiàtric penitenciari té dos objectius «igual d'importants»: «La necessària reeducació i reinserció social del processat i la seguretat i la salut dels ciutadans de Salt o del lloc on optés per viure». «Seria incomprensible que, per accelerar el procés de curació del processat, creéssim l'oportunitat perquè tornés a confondre a qualsevol amb la seva exparella».

Segons l'Audiència, continuar el tractament en una comunitat terapèutica li «concediria una llibertat de moviments suficients com per donar-li l'ocasió de reincidir en la conducta delictiva i fins i tot, en el pitjor dels casos, fer-ho amb més èxit que el primer cop quan, afortunadament, al seva acció no va superar el grau de temptativa».

El tribunal avalua els informes mèdics que determinen que el processat «es troba estabilitzat» i que apunten que els deliris eren «induïts pel consum d'alcohol i cannabinoides» i conclou que «resulta evident que, un cop fora del centre penitenciari, la possibilitat de recaure en aquest consum és major». Sobretot, apunta la interlocutòria, perquè els mateixos informes determinen que mostra rebuig a prendre la medicació per «impedir nous brots», «no té ni tindrà feina» ni compta amb suport familiar.

«Un conjunt de circumstàncies que podrien fàcilment portar-lo, un cop desapareguda la contenció que suposa la seva estat en la unitat psiquiàtrica del centre penitenciari, a recaure en el consum d'alcohol o cannabinoides o a abandonar la medicació, fins i tot les dues coses alhora», conclou el tribunal que remarca que això podria portar a «lamentables conseqüències».

Així, l'Audiència argumenta que l'estabilització del trastorn «té més a veure amb la situació de contenció física» i determina que continuï ingressat al psiquiàtric penitenciari: «Permetrà avaluar i intentar conjurar els riscos que suposaria –per a ell i sobretot per a la societat- la seva posada en llibertat perquè el trasllat a una comunitat terapèutica suposa, de facto, un control cap a la seva persona molt més limitat».