Societat
Un professor de Medicina de Yale fa cinc anys que no es dutxa: «No és una necessitat mèdica»
James Hamblin explica que arriba un moment en el qual «deixes de fer mala olor, simplement fas olor de persona»

Un professor de Medicina de Yale fa cinc anys que no es dutxa: «No és una necessitat mèdica»
Moltes persones necessiten, per a començar el dia amb energia, una dutxa només sortir del llit. Altres la prefereixen fer-ho abans de ficar-se al llit, per a relaxar-se. Però hi ha un professor de Medicina a la prestigiosa Universitat de Yale que no ho fa mai: porta cinc anys sense dutxar-se, segons que recull el rotatiu 20 minutos
James Hamblin, de 37 anys, és professor a l'escola de Salut Pública de Yale i és especialista en medicina preventiva. En una entrevista concedida a la BBC, Hamblin explica els motius de la seva decisió.
«Sé de moltes persones que es banyen molt poc. Sabia que era possible, però volia intentar-ho per mi mateix per a veure quin seria l'efecte». Així, el 2015 va decidir deixar de dutxar-se.
«Amb el temps, el teu cos s'acostuma cada vegada més perquè no faci tan mala olor si no uses desodorant i sabó. I la teva pell no es torna tan greixosa quan deixes d'usar sabons forts. Moltes persones usen xampú per a eliminar els olis del cabell i després s'apliquen un condicionador per a col·locar olis sintètics. Si aconsegueixes trencar aquest cercle, el teu cabell acabarà veient-se de la manera que era quan vas començar a usar aquests productes», diu Hamblin.
«Però el principal és entendre que porta temps, no succeeix de la nit al dia, no és immediat. Va haver-hi moments en els quals em volia dutxar perquè ho estranyava, feia mala olor i sentia que tenia greix. Però això va començar a passar-me cada vegada menys», explica.
Segons la seva teoria, «l'olor dels cossos és producte de bacteris que viuen en la nostra pell i s'alimenten de les secrecions olioses de la suor i les glàndules sebàcies que estan en la base dels nostres fol·licles pilosos».
«Quan et dutxes agressivament, destrueixes els ecosistemes. Es repoblen ràpidament, però les espècies queden desequilibrades i tendeixen a afavorir els tipus de microbis que produeixen olor», diu.
Per això, quan deixes de dutxar-te hi ha un moment en el qual «el teu ecosistema arriba a un estat estable i deixes de fer mala olor. No fas olor com a aigua de roses. Simplement fas olor com una persona».
Hamblin diu que té una olor «pròpia», que a la seva dona li agrada i que per a altres persones «no està malament».
El professor es queixa que en l'actualitat, «esperem que la gent no faci olor de res o que faci olor de perfum, colònia, gel de bany o en cas contrari significa que fan mala olor. Si hi ha alguna olor humana detectable, és negatiu».
El seu modus operandi és el següent: «M'esbandeixo quan ho necessito o quan ho desitjo, només amb aigua, ràpid, especialment quan tinc el cabell com si m'hagués acabat de despertar o si visiblement tinc una cosa bruta. Però pots exfoliar, pots eliminar els olis simplement fregant amb les mans i pentinant el teu cabell ocasionalment. I això és tot». Això sí, assegura que es renta les mans i les dents diverses vegades al dia.
Hamblin explica que la dutxa diària és un concepte molt modern: «Sí, perquè no solíem tenir aigua corrent. La majoria de la gent no va tenir accés a aigua corrent fins als últims cent anys».
«Era alguna cosa que potser la reialesa podia fer, els reis i les reines, però que la gent només podia fer ocasionalment. Potser es ficaven en un riu o en un llac, però no era alguna cosa que necessitéssim fer tots els dies», explica.
«A més no teníem la capacitat de produir en massa. Pel que molta gent usava sabons casolans i tampoc els utilitzaven tots els dia perquè eren molt durs per a la pell. És una cosa molt moderna», sosté.
«Diria que la dutxa és una preferència, però no una necessitat mèdica», conclou el professor.