Europa vol començar la neteja de les escombraries còsmiques l'any 2025

Mentre els programes espacials de la Xina i els Estats Units miren cap a la Lluna o fins i tot a Mart, Europa busca ser pionera en un camp més prosaic però igual d'important com és la neteja de la ferralla espacial que orbita al voltant de la Terra, la creixent quantitat de la qual comença a preocupar.

Satèl·lits en desús, trossos de coets propulsors i de panells solars, o a vegades simples rosques i caragols orbiten a centenars de quilòmetres d'altura del nostre planeta i es mouen a velocitats de fins a 28.000 quilòmetres per hora, suposant un risc cada vegada més alt per a futures missions espaciales.la Agència Espacial Europea (AQUESTA) és la primera que ha decidit desenvolupar una missió de neteja espacial, i el mes d'octubre passat va encarregar a una empresa emergent suïssa amb l'apropiat nom deClearSpaceel disseny del primer aparell amb aquest propòsit, que la Unió Europea espera llançar cap a 2025.

El projecte, en el qual també participen Alemanya, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Romania i Suècia, encara està a la cerca de més socis per a finançar-se, però les primeres imatges digitals simulades de com funcionarà ja el mostren amb l'aspecte d'un espectacular 'satèl·lit caçador' que amb els seus grans braços robòtics podrà atrapar enormes trossos de ferralla orbital.

En la seva missió inaugural, aquest satèl·lit netejador, encara sense nom oficial però que podria denominar-se 'ClearSpace1', haurà de recollir un fragment de 100 quilos del coet propulsor europeu 'Vega' desenvolupat per Itàlia per a l'AQUESTA, llançat en 2013 i que es troba a 660 quilòmetres d'altura al voltant de la Terra. El satèl·lit després acostaria aquest fragment cap a l'atmosfera terrestre, on en principi es desintegraria per la fricció en contacte amb ella.«Es va triar aquest objecte perquè seria similar als de futures operacions de retirada d'òrbita de satèl·lits, i a més és relativament senzill per a reduir riscos en una operació complexa i plena de desafiaments», explica a EfeLucPiguet, conseller delegat deClearSpace.

El projecte, en el qual també participa la multinacional estatunidenca Microsoft, està encara en la seva fase de preparació, però té un termini relativament curt, només fins a març de 2021, per a dissenyar la missió i definir tots els seus detalls principals.La 'síndrome deKessler', un futur aevitarClearSpace, signatura nascuda en la prestigiosa Escola Politècnica Federal de Lausana, és el primer pas per a iniciar una neteja del cosmos més pròxim que, després de 60 anys de llançaments orbitals per part de cada vegada més països, es fa cada vegada més necessari per a no aconseguir l'anomenada 'síndrome deKessler'.

Aquesta síndrome, batejat amb el cognom de l'expert de la NASA que va advertir per primera vegada d'aquest risc, expressa un moment hipotètic en el qual el volum d'escombraries especials en òrbita seria tan alt que podria generar una espiral de ferralla en impactar en alguns satèl·lits en ús, aquests en uns altres i així successivament.«Avui dia els riscos per a astronautes i satèl·lits encara estan en un nivell manejable, però un creixement exponencial de les restes especials pot portar-nos ràpidament a condicions d'operació intolerables», admetLucPiguet. L'expert recorda, en aquest sentit, que actualment ja es procura evitar posar en òrbita satèl·lits a altures relativament baixes (d'entre 100 i 600 quilòmetres) per l'alt nivell de ferralla que ja circula per elles.

La missió de neteja pot ser el primer pas, encara petit, d'un procés de retirada de fragments orbitals cada vegada més necessari, encara queClearSpaceadverteix que ha d'acompanyar-se d'altres mesures, com obligar que tots els satèl·lits que es llancin en el futur abandonin la seva òrbita en finalitzar la seva vida operativa.

LucPiguetassenyala que encara està per determinar, d'entre diverses candidatures, el lloc on el satèl·lit caçador serà assemblat, així com el pressupost definitiu de la missió. «El nostre objectiu és òbviament reduir els costos amb el temps i fer que la retirada de restes sigui assequible per a operadors i agències«, subratlla, i recalca que per a retirar cada fragment s'hauria de comptar amb el permís exprés del país que el va llançar com a part d'un aparell major.