La bretxa salarial de gènere va créixer entre els sous més baixos fins a arribar al 34,4% durant el 2017

L'informe torna a demostrar l'efecte conegut com a «terra enganxós»segons el qual les dones ocupen les franges salarials amb menys remuneració, ha afegit el conseller. Segons l'informe, basat en l'Institut Nacional d'Estadística (INE), en el nivell més baix els homes guanyen de mitjana 11.800 euros anuals i les dones 7.700 euros. Aquesta tendència es deu, sobretot, al 50% de treball a temps parcial no volgut, que afecta per sobre de la mitjana a les dones respecte als homes, ha explicat el conseller.

Així, el 50% de les dones guanyen menys de 18.865,8 euros anuals, mentre que en el cas dels homes només el 25% cobra menys de 17.761 euros. D'altra banda, un altre fenomen que mostren les dades és el 'sostre de vidre'. Entre el 10% de treballadors més ben pagats, les dones guanyen 38.780,01 euros o més, i els homes, en canvi, cobren 48.108,8 euros o més, fet que suposa gairebé 10.000 euros de diferència l'any.

Els augments de sou de les dones paren amb 45 anys

Les diferències salarials entre dones i homes es fan més àmplies al llarg de la vida laboral. En comparació amb 2016, la bretxa salarial de gènere ha disminuït en tots els trams d'edat, tret del grup de 35 a 44 anys, amb un increment d'1,4 punts percentuals, per l'augment més fort del sou dels homes d'aquesta edat.

Segons l'estudi, les dones assoleixen el seu màxim entre els 35 i els 44 anys amb un sou de 23.129 euros a l'any, coincidint amb l'edat reproductiva. El salari femení cau a partir de llavors. Els homes, en canvi, segueixen augmentant el seu salari fins als 55 i més anys, arribant als 32.077,6 euros anuals. El Homrani ha atribuït aquesta diferència a la maternitat i ha assegurat que aquest fet «fa massa temps que està sobre la taula»i ha lamentat que «la maternitat per a una dona treballadora acabi sent motiu de pèrdua de perspectives laborals».

Unificació de la diferència entre temps complet i parcial

Per tipus de jornada, la bretxa és, per primera vegada, molt similar en el temps complet (15%) i en el temps parcial (14,7%). Segons ha explicat la cap de l'Observatori de Treball i Model Productiu, Manuela Redondo, aquest anivellament a l'alça ve donat perquè els homes que treballen a temps parcial han vist com el seu sou augmentava un 7,5%, mentre que les dones a temps parcial han cobrat un +3,7% més.

La bretxa és del 24,6% en els contractes indefinits

Les persones amb contracte indefinit (24,6%) presenten una bretxa salarial força més elevada que les que tenen contracte temporal (9,8%). Les dones que treballen amb contracte indefinit cobren 22.721,1 euros a l'any, un valor es troba més proper al guany anual mitjà dels homes que treballen amb contracte temporal (18.352,5 euros) que al dels homes que treballen amb contracte indefinit (30.151,2 euros).

Més diferència en els sectors feminitzats

Per sectors productius la bretxa salarial de gènere creix en els serveis (fins al 22,3%) i es redueix en la indústria fins al 19%, dos punts percentuals menys.

Segons el tipus d'ocupació, la bretxa més elevada es troba en ocupacions altament feminitzades, el grup d'ocupacions elementals i el de treballadors dels serveis de restauració, personals i venedors (29,4% de bretxa salarial en ambdós casos), que són també on es donen els salaris més baixos. En aquest cas es produeix una segregació vertical, per la qual les dones troben reticències i frens en l'ascens de l'estructura ocupacional que no es perceben en el cas dels homes

Només un 3% de directives

L'estudi també assenyala que el 83,7% de les dones es concentren en només quatre dels nou tipus d'ocupació. En canvi, els homes es distribueixen més proporcionalment entre les ocupacions. D'altra banda, la representació femenina en ocupacions directives és menor (només el 3% de les dones estan ocupades en el grup de directors i gerents, enfront del 5,9% dels homes)

Registre salarial obligatori

Per fer front a aquesta realitat «dramàtica» en paraules de la directora general d'Igualtat, Mireia Mata, el Govern ha creat un registre salarial obligatori a partir de l'1 de març. Aquest registre desplega un reial decret llei aprovat pel govern espanyol fa un any que ampliava el nombre d'empreses obligades a fer un pla d'igualtat.

A partir de l'1 de març del 2020 les empreses amb més de 150 treballadors estan obligats a inscriure aquest pla d'igualtat i a registrar els salaris, els complements i les percepcions extrasalarials que reben els treballadors en aquesta eina de lliure accés a través de la pàgina web del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Aquest és un instrument que, segons Mata, permetrà dotar de «coneixement», fer un exercici de «transparència» i servir com a «palanca de canvi» per erradicar la xacra de la discriminació salarial.