Diari Més

Societat

Comunicar a Hisenda la mort d'una persona, «premiat» amb el 10% de l'herència

No obstant això, aquest no ha de tenir ni testament fet ni hereus

Imatge d'una oficina de la Agencia Tributaria.

Agencia Tributaria, AEAT, HisendaEfe

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Comunicar a l'Administració que una persona ha mort sense testament ni hereus té «premi» -el 10% de laherència- i així ho ha reconegut Hisenda aquest any a María Pilar, Juan Manuel i altres «denunciants», encara que han hagut de recórrer a la Justícia per reclamar la seva recompensa.

Finques rústiques, habitatges, comptes bancaris, pòlisses d'assegurances, fons d'inversió... Els béns reunits per una persona al llarg de la seva vida acaben en mans de l'Estat quan no té hereus.

Segons les dades facilitades a Efe pel Ministeri d'Hisenda, l'any passat va haver-hi 56 liquidacions d'herències d'aquest tipus per les quals l'Estat va obtenir 5,6 milions d'euros. Per llei, dues terceres parts han de dedicar-se a finalitats d'interès social i el terç restant acaba en un compte del Tresor Públic.

També és la llei la que marca que qui «denunciï» un d'aquests casos a l'Administració s'emportarà un 10% de laherència, una espècie d'incentiu perquè l'Estat no perdi cap successió a la qual tingui dret, però Hisenda va posar pegues a l'administrador d'una comunitat de propietaris, que va acabar recorrent als tribunals per reclamar el seu «premi».

El passat estiu el Tribunal Superior de Justícia de Madrid li va donar la raó.

La llei exclou d'aquesta gratificació a les persones que tinguin coneixement de la mort d'una persones sense hereus legítims «per raó del seu càrrec o ocupació pública», als responsables de residències de la tercera edat en la qual hagi viscut l'ancià i a l'«administrador o representant legal d'aquest».

Però, segons el TSJ, l'administrador de l'immoble en el qual el mort tenia arrendat un pis no entra en cap d'aquests supòsit, i tampoc mereix el premi la comunitat de propietaris, que no va fer cap pas després de la mort del veí.

Els denunciants són diversos i Hisenda ha de comprovar primer fefaentment que no hi ha hereus: ni familiars directes ni parents col·laterals fins al quart grau, com a cosins germans.

A través de les delegacions provincials, es publica al BOE l'inici de la declaració de «hereu abintestat» a favor de l'Estat i també s'informa al tauler d'anuncis del municipi en el qual va residir per última vegada el mort.

En la pàgina web en la qual Hisenda publicita els expedients incoats figuren un centenar de casos i el suplement de notificacions del BOE dona compte regularment dels processos que van tancant-se, a vegades després de complexes perquisicions i impulsats per un denunciant.

Al març, per exemple, es va reconèixer a María Pilar el «premi» per fer comunicat la mort de la seva cunyada Pilar, que havia mort a Lleó el 2017, vídua i sense hereus legítims. Tenia un habitatge a Lleó i tres comptes corrents que sumaven poc més de 2.500 euros.

No arribaven a 8.000 euros els béns de Julio, que va morir solter i sense descendència en una residència d'ancians sevillana. Havia ingressat en ella acompanyat d'una amiga i del marit d'aquesta, Juan Manuel, que va ser qui va informar i qui, segons el BOE, rebrà el 10% dels seus béns.

No obstant això, són molts més els casos en els quals quan una persona mor sense testament, els seus familiars acudeixen al notari per reclamar laherència.

Segons les dades facilitades a Efe pel Consell General del Notariat, en el primer semestre d'aquest any s'han iniciat 60.464 procediments de declaració d'hereus.

El 2018 es van dictar prop de 87.000 d'aquestes declaracions, que exigeixen també als notaris comprovar que no es deixa fora a cap familiar amb dret a heretar.

Segons explica a Efe el notari de Madrid Juan PérezHereza, secretari del Consell, quan hi ha dubtes es pot arribar a publicar el cas obert al BOE o en premsa, i és necessari esperar vint dies per fer la declaració.

També acaben a les notaries, apunta, persones que ni sabien que un familiar seu havia mort sense testament. Han estat alertades per «caça herències», despatxos degenealogistesque busquen béns i finques abandonades per a comprovar si el seu amo ha mort i després avisar als parents, cobrant una comissió per les seves gestions.

tracking