Milloren quatre bebès aïllats i altres quatre no tenen símptomes del bacteri a la Vall d'Hebron

Quatre dels vuit bebès prematurs que romanen aïllats a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona afectats per un bacteri multiresistent que ha causat la mort d'altres dos han millorat de les seves patologies de base en les últimes hores, mentre que els altres quatre no presenten símptomes.

La millora dels quatre bebès fa menys probable que desenvolupin una infecció, han informat fonts de l'Hospital de la Vall d'Hebron, on estan ingressats i on els últims deu dies han mort dos bebès prematurs.

Malgrat la seva millora, els quatre bebès segueixen aïllats, dos d'ells en una àrea de prealta i els altres dos en semicríticos.

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha assegurat aquest dimarts que de moment cap dels altres vuit bebès aïllats de forma preventiva «està malalt», ha defensat l'actuació de l'hospital i ha considerat que s'han pres «totes les mesures necessàries».

No obstant això, la Direcció General d'Ordenació i Regulació Sanitària del Departament de Salut ha obert una recerca per a aclarir aquests casos i la seva presumpta vinculació amb el bacteri Klebsiella pneumoniae.

Per part seva, el bufet Servicios Jurídicos Verdún, que assessora una de les famílies dels bebès morts, ha indicat a EFE que, de moment, estan reunint la major quantitat possible d'informació sobre el que ha succeït.

Els pares estan en ple duel per la mort del seu bebè i no volen fer declaracions sobre aquests fets ni tampoc explicar si al final presentaran una denúncia, ha precisat el bufet.

Per part seva, l'associació El Defensor del Pacient ha comunicat en una carta al Fiscal Superior de Catalunya, Francisco Banyeres de Mariola, les morts dels dos bebès en considerar que les mateixes constitueixen un delicte contra la salut dels ciutadans per «la brutícia» de l'Hospital Vall d'Hebron, segons argumenten.

De moment, la Fiscalia no s'ha pronunciat sobre aquesta denúncia ni ha anunciat si obrirà una investigació arran d'aquesta.

Els dos bebès prematurs, un d'ells nascut a les 24 setmanes amb 680 grams de pes i l'altre a les 25 amb 485 grams, van morir els dies 22 i 24 d'abril.

El bebè que pesava 680 grams va néixer el 15 d'abril i tres dies després presentava un quadre de simptomatologia compatible amb enterocolitis i un quadre de sèpsia, mentre que el segon prematur va néixer el 16 d'abril i sis dies després presentava el mateix quadre mèdic.

En els dos casos se'ls va donar un tractament simptomàtic (que calma o alleuja els símptomes), suport vital i teràpia amb antibiòtics d'ampli espectre.

La subdirectora assistencial de Vall d'Hebron, Rocío Cebrián, explicava ahir, poc després de conèixer-se els fets, que el quadre de enterocolitis que presentaven «és una patologia molt freqüent entre els prematurs, que causa la inflamació de l'intestí i facilita el pas dels bacteris a la circulació sanguínia».

Vall d'Hebron ha argumentat que els dos petits tenien un pes molt baix i que aquesta circumstància, unida a la seva «extrema prematuridad», van ser factors que van influir «de forma molt considerable en la probabilitat de supervivència».

Segons dades facilitades pel centre hospitalari, en els nens nascuts amb menys de 700 grams, la supervivència en tota Espanya se situa en el 46%, mentre que en Vall d'Hebron, un centre de referència en prematurs, aconsegueix el 80%.

L'hospital ha insistit que el contagi d'aquests bacteris no és una situació excepcional i menys en una UCI, a causa de l'extens ús d'antibiòtics i de molta instrumentació, i ha assegurat que els dos nens morts van estar aïllats «amb mesures molt estrictes de protecció i hi havia personal dedicat exclusivament a ells».

Aquest dimarts s'ha sabut que un altre bebè va morir al desembre de 2018 per una enterocolitis en el mateix centre, encara que Vall d'Hebron han assegurat que no tenia el bacteri Klebsiella ni cap altra.