El fill de Fidel Castro se suicida després de patir una forta depressió

El fill gran del traspassat expresident cubà Fidel Castro, Fidel Castro Díaz-Balart, de 69 anys, ha mort aquesta matinada -dia 1 encara a Cuba- a l’Havana, aparentment per suïcidi, segons ha informat la televisió estatal de Cuba.

Castre Díaz-Balart, l’únic fill nascut del primer matrimoni de Fidel Castro amb Mirtha Díaz-Balart i al que a l’illa es coneixia popularment com a 'Fidelito', es trobava sota un «estat depressiu profund» des de fa diversos mesos, segons la mateixa font.

El mort, físic nuclear, era assessor científic del Consell d’Estat de Cuba, màxim òrgan de govern, i vicepresident de l’Acadèmia de Ciències.

La nota oficial sobre la mort ha estat difosa mitjançant una nota informativa en el programa Mesa Redonda de la televisió estatal cubana i posteriorment reproduïda per altres mitjans estatals com el web Cubadebate.

El primogènit del líder de la revolució cubana «va atemptar contra la seva vida el matí d’aquest 1 de febrer», resa la nota oficial, que afegeix que Castre Díaz-Balart era «atès per un grup de metges des de fa diversos mesos amb motiu d’un estat depressiu profund».

«Com a part del seu tractament va requerir inicialment un règim d’hospitalització i després es va mantenir amb seguiment ambulatori durant la seua reincorporació social», prossegueix el comunicat, que recorda que «durant la seua activitat professional, dedicada completament a les ciències, va obtenir rellevants reconeixements nacionals i internacionals».

Els funerals seran organitzats «per decisió familiar», conclou la nota.

Entre les últimes vegades que se li va veure en públic figuren els funerals per la mort del seu pare, el novembre del 2016, i la investidura del premi Nobel de Química nord-americana Peter Agre com a membre de l’Acadèmia de Ciències de Cuba, l’agost del 2017 a l’Havana.

Nascut el 1949 a l’Havana, va ser entre 1980 i 1992 el màxim responsable de la política nuclear de Cuba i va tenir a càrrec seu la inconclusa construcció de la central nuclear de Jaragua a Cienfuegos (centre-sud), que hauria estat la primera instal·lació d’aquest tipus a l’illa.

Després del divorci dels seus pares el 1954, 'Fidelito' va residir fins els deu anys amb la seva mare, que va tornar a casar-se amb l’advocat Emilio Núñez Blanco, i va fixar la seva residència a Madrid als anys setanta.

Va iniciar els seus primers estudis a Cuba i posteriorment es va traslladar a l’avui extinta Unió Soviètica, on es va doctorar en Ciencias Físico Matemáticas per l’Institut de Energía Atómica I. V. Kurchatov de Moscou i el 1974 es va graduar «suma cum laude» en Física Nuclear per la Universidad Estatal Lomonosov de Moscou (1974).

Posteriorment va ampliar els seus estudis a Cuba, a Espanya i novament a l’URSS.

A més de la seua tasca al capdavant de la política nuclear cubana, Castro Díaz-Balart va representar el seu país davant de l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica (AIEA) entre 1983 i 1992 i va presidir el Grup de Coordinació dels Països No Alineats per als usos pacífics de l’Energia Atòmica (1983-87), entre altres tasques.

El 17 de juny de 1992 el diari estatal Granma va anunciar la seva destitució al capdavant de la Secretaria d’Assumptes Nuclears, una decisió sobre la qual Fidel Castro va dir poc després que es va produir «per ineficiència en l’acompliment de les seues funcions».

El fill gran del líder cubà va ser sotmès a un ostracisme de set anys fins que el 1999 va ser nomenat assessor en el Ministeri de la Indústria Bàsica, càrrec que va compatibilitzar amb la divulgació científica com a físic nuclear.

Fidel Castro Díaz-Balart va viatjar amb freqüència a l’estranger i en els últims anys va estar al Kazakhstan (2015), on va visitar centres de desenvolupament tecnològic i científic, i a Moscou (2016), per assistir a la Conferència Mundial de l’Associació Internacional de Parcs Tecnològics.

Va ser a més autor de nombrosos títols centrats en la seva especialitat, comElementos y reflexiones en torno a la Política Científica Nacional (1985); el ensayo Nuclear Energy in the national economy of the Republic of Cuba (1986); Energía nuclear y desarrollo (1990), o El gran desafío del Tercer Milenio. Energía nuclear: peligro ambiental o solución para el futuro (1997).

També va participar en investigacions internacionals sobre energia nuclear i el 2013 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Estatal de Moscou, on en la seva joventut s’havia especialitzat en Física Nuclear, amb un nom fals -José Raúl Fernández- a fi de garantir la seua seguretat.

D’acord amb la tradició de la família Castro de mantenir la seua intimitat familiar allunyada del focus públic, existeixen poques dades sobre la seva vida personal.

Va estar casat en primeres núpcies amb la russa Natasha Smirnova, amb qui va tenir tres fills (Mirta María, Fidel Antonio i José Raúl) i després de divorciar-se de la seva primera esposa va contreure matrimoni amb la cubana María Victoria Barreiro.

Tenia, a més, cinc germanastres reconeguts: els fills nascuts de la unió de Fidel Castro amb Dàlia Arbreda de la Vall (Alexis, Alexander, Antonio, Alejandro i Àngel).

S’hi afegeix Alina Fernández Revuelta, filla il·legítima de la relació que va tenir Castre amb Natalia Revuelta.