Diari Més

Nous models de gestió de l’aigua

Les diferències entre les dessalinitzadores de Barcelona i Tarragona

La que defensen Salou i el Port de Tarragona no té garantit el finançament però sí el vistiplau de les administracions

Imatge virtual del projecte del Port de Tarragona per fer una dessalinitzadora al Cap Salou, urbanitzant la zona sobre les instal·lacions.Port de Tarragona

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Les dues valen 100 milions d’euros. L’una serà flotant i s’instal·larà en una barcassa de 120 metres d’eslora al port de Barcelona. L’altra serà fixa, aprofitant uns terrenys industrials però a tocar del turisme de sol i platja que tenen difícil sortida i que servirà no només per produir aigua sinó de base per regenerar l’entorn i construir també un auditori. 

L’una dessalarà 40.000 metres cúbics d’aigua al dia i serà la planta més gran d’Europa, la quarta del món, segons informava ahir SER Catalunya. L’altra tindrà més capacitat, 50.000 metres cúbics al dia, segons dades del Port, per cobrir la totalitat d’aigua que utilitza la industria tarragonina amb aigua que no provindria de l’Ebre. 

L’una respon a les necessitats d’un govern per oferir solucions immediates a la sequera extrema que hi havia a les conques internes de Catalunya abans de les generoses pluges recents. L’altra, no: forma part de l’acció estratègica del Port de Tarragona i de l’Ajuntament de Salou, que en aquest any 2024 s’han alineat per donar com a resultat un projecte per fer la primera dessalinitzadora que hi hauria a Catalunya del Llobregat cap al sud. L’ una, la barcelonina, serà tramitada d’urgència i sense concurs públic, precisament per l’excepcionalitat del moment. L’altra ni tan sols té el finançament garantit.

«És bastant obvi que 100 milions d’euros no els aconsegueixes d’avui per a demà», assenyala el president del Port de Tarragona, Saül Garreta. Si la qüestió del finançament és l’element principal a la columna del “deure”, en la de l’«haver» hi destaca la complicitat política. Garreta assegura que tant el president de la Generalitat, Pere Aragonès, com la consellera de Territori, Ester Capella i també el president de l’Agència Catalana de l’Aigua, Samuel Reyes, coneixen els detalls de l’obra. 

«I tothom el veu bé», afegeix Garreta. La Subdelegació del Govern a Tarragona també ha mostrat el suport a un projecte, el de la pedrera de Salou, que a banda de la complexitat tècnica i financera té també per davant una carrera d’obstacles imminent en forma d’eleccions al Parlament de Catalunya.

Una petita dessalinitzadora per al mes de juny

Malgrat tot, la dessalinitzadora de la pedrera de Salou ja té guanyada la batalla de les idees. El president del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), Joan Alginet, reclamava en aquestes planes a les institucions del Camp de Tarragona ara fa tres mesos un «canvi de model» respecte la gestió de l’aigua. 

És a dir, reduir la demanda del minitrasvassament de l’Ebre, una obra fruit de les necessitats dels anys 80 que avui ningú s’atreviria a plantejar per temor a ser lapidat, fuetejat i finalment afusellat a la plaça pública. En les properes setmanes veurem si el tauler polític català fa trontollar el projecte o el ratifica, però mentrestant el Port de Tarragona prepara el seu pla per avançar en la idea d’autosuficiència energètica.

 L’Autoritat Portuària preveu inaugurar el mes de juny una petita dessalinitzadora de 8 metres cúbics al dia de capacitat per tal d’abastir les necessitats internes de reg de zones verdes i neteja, que finançarà amb recursos propis. Alginet ha trobat en Garreta un aliat perquè el Camp de Tarragona vagi tancant l’aixeta del CAT, a poc a poc.

L’‘alternativa’ al Hard Rock

Més enllà de la dessaladora i de la recuperació d’aiguamolls a Vila-seca, el port planteja una transformació amb un contradic a Ponent amb usos socials. També hi ha sobre la taula la reforma de la plaça dels Carros «si ens entenem amb l’Ajuntament», diu Garreta, que veu en tot plegat una ‘alternativa’ al model econòmic del Hard Rock.

Et pot interessar:

tracking