Diari Més

Aiguats 2021

Les Cases d'Alcanar recuperen el pols dels aiguats de fa un any

Els afectats segueixen esperant els ajuts estatals

Cristina Cucuruzn indica on van anar a parar les cadires i taules de la seva terrassa.

Les Cases d'Alcanar recuperen el pols dels aiguats de fa un anyACN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Tothom viu pendent del cel a les Cases d'Alcanar. Sigui mirant-lo directament o a través d'aplicacions del mòbil. La tempesta que fa just un any va deixar un paisatge de desolació al nucli mariner ha quedat permanentment gravada a la memòria vital dels casencs. Aquell 1 de setembre, una tromba d'aigua va inundar els carrers i va arrossegar-ho tot al seu pas. Dotze mesos després, el poble ha recuperat la seva fesomia habitual. Les destrosses a carrers, cases i negocis s'han reparat. Els restaurants del passeig marítim han tornat a bullir de clients aquest estiu. La solidaritat veïnal i l'actuació de l'Ajuntament han resultat crucials. I, mentrestant, els anunciats ajuts estatals per la declaració de zona catastròfica segueixen sense arribar.

Mario Garriga, pescador de les Cases, estava aquell matí treballant al seu magatzem del carrer Churruca, a només uns metres del seu domicili. Quan es va adonar de la intensitat de la tempesta va tornar a casa. Allí va intentar treure la poca aigua que llavors encara entrava per sota la porta amb una fregadora.

«Però anava a més i vaig anar a buscar tovalloles. En aquell moment vaig veure que l'aigua pujava com si omples un got d'aigua. Quan em van passar dos cotxes surant a un metre i mig per davant de la porta em vaig dir: 'Mario, d'aquí has de marxar que prendràs mal' i me'n vaig anar dalt a les golfes», recorda. La casa es va acabar emplenant d'aigua i fang en qüestió de segons. «Sort que no hi era la meva mare a casa o ja no seria amb nosaltres», afegeix, amb cert alleujament.

Al carrer, a la façana del costat, un nafra a la paret a dos metres d'altura del terra testimonia l'impacte d'un de les diverses desenes de cotxes arrossegats per la barrancada -alguns van arribar al mar-. Des de llavors, reconeix, s'inquieta cada cop que té notícies d'alguna tempesta que s'apropa. «Més que res nervis, perquè això de per vida no s'oblida», reconeix.

Les previsions de mal temps dels serveis meteorològics, que durant aquests últims dies han predit episodis de pluja intensos, també inquieten Cristina Cucuruzn. «Era com una pel·lícula. Ho mires, ho veus i dius: no pot ser veritat. Però ens va passar a nosaltres. Ara porten dos dies avisant que hi haurà tempestes i que farà molta calor i penso... què passarà? –referint-se a aquest dijous que es compleix el primer aniversari-», confessa.

Just el matí aquell de fa un any, i veient el mal temps, va decidir no obrir el seu restaurant, La Mar del passeig Marítim de les Cases. A la tarda, després que haguessin diluviat 230 litres per metre quadrat al municipi –s'estimen en més de 500 els que haurien caigut dalt a la serra del Montsià-, desbordant barrancs i carrers del nucli, va intentar arribar al seu establiment amb obrint-se pas per l'aigua. No sense esforç, per l'acumulació de fang, va aconseguir obrir la porta i veure el seu restaurant inundat. A fora, la barrancada l'havia emportat la pràctica totalitat de les taules i les cadires de la terrassa al fons del port.

Aquest estiu, Cucuruzn ha pogut obrir el seu restaurant i reconeix que el nivell d'activitat ha estat prou bo, gairebé similar a les temporades prèvies de la pandèmia. La pintura bufada en alguna tram de paret és dels pocs signes visibles que queden del desastre a l'interior del local. Han pogut cobrir despeses amb l'assegurança i destaca el suport de l'Ajuntament. Fins i tot, reconeix la mestressa, els restauradors del passeig marítim van poder recuperar algunes taules i cadires del fons del port amb el dragatge posterior.

Mobilització veïnal i solidària

«La veritat és que vam tenir molta ajuda de totes les parts. Moltes persones van venir dels pobles propers. De tot arreu. Molta gent ens va ajudar a treure el fang, a més dels bombers i tot això», explica. Una onada de solidaritat que, en una societat que tendeix molt sovint cap a l'individualisme, la va sorprendre positivament. «No pensava que fos possible això actualment. La gent fa la seva vida. Però aquí va ser solidaritat 100%», conclou. Els mateixos veïns van crear també l'entitat Mon Sortirem, amb l'objectiu de buscar recursos i ajudar directament les persones afectades.

La casa de Mario va quedar literalment esventrada per una onada d'aigua i fang. L'ajut de familiars, amics i voluntaris vinguts d'arreu de les Terres de l'Ebre i Catalunya els va permetre parar el cop de la primera neteja d'emergència. «Recordo un home d'Arenys de Mar, no molt alt però una mica reforçat, amb bigoti, que devia tenir uns 80 anys i volia aixecar una rentadora tot sol! La gent es va portar molt bé. Vam haver de fer fora gent de casa perquè no hi cabíem», recorda.

Ell no tenia la casa assegurada i, juntament amb els seus dos germans, van acordar restaurar la planta baixa habitada de cap i de nou. Només fa dos mesos que ell i la seva mare hi tornen a viure. Van decidir posposar la contractació de professionals per permetre que diversos veïns i petits empresaris que havien perdut el seu habitatge principal o els seus negocis poguessin recuperar-los de forma més ràpida.

«Vam veure que no era el moment nostre d'arranjar la casa i havia prioritats de gent amb restaurants i que no tenia casa», relata Garriga. Ells, apunta, tenien la sort de disposar al poble d'una altre petit habitatge que no va resultar afectat i on s'hi van poder traslladar. Temps després van decidir assegurar la casa afectada i, com la majoria de veïns del carrer, ha instal·lat unes guies per encaixonar un plafó de fusta davant la porta principal per esmorteir l'entrada d'aigua a casa en cas d'un nou episodi de fortes pluges.

La factura de la recuperació, segons resumeix l'alcalde d'Alcanar, Joan Roig, té un important component emocional. «Vivim literalment mirant al cel, preocupats per la pluja. Ens sentim vulnerables. I això no vol dir vulnerabilitat o derrota. Temporalment, per uns aiguats sobrevinguts, insòlits, molt intensos, vam sortir de la zona de confort: el nostre centre de protecció era casa nostra i el nostre poble. Aquells aiguats van fer que ens sentim insegurs a casa nostra: genera molta angoixa i molta temor», reflexiona Roig. El temporal va obrir també el debat sobre el model urbanístic litoral i les construccions prop de cursos fluvials o barrancs.

A la retina dels veïnat, però queden les imatges de les destrosses materials de magnitud tant a les Cases, Alcanar Platja com el mateix nucli d'Alcanar: des dels domicilis inundats d'aigua i fang, les desenes de cotxes arrossegats i destrossats o el mateix esvoranc que tallava l'accés al passeig marítim casenc.

Ni un euro de la zona catastròfica

Fer-hi front, exigia mobilitzar immediatament recursos materials i econòmics per part de les administracions. La declaració de zona afectada greument per una emergència de protecció civil –la coneguda anteriorment com a zona catastròfica- aprovada pel govern espanyol tres setmanes després de l'episodi havia de garantir bona part d'aquestes aportacions. Un any després, però, al municipi encara no ha arribat ni un euro de l'Estat.

Una situació desesperant per al govern municipal, que ha hagut de carregar gairebé en exclusiva amb les inversions per reparar les destrosses: un import que xifren en més de 3 milions d'euros, sumant la inversió ja efectuada i la pendent per fer front a les necessitats més urgents en matèria d'infraestructures viàries o de serveis bàsics. De moment, calculen haver executat ja un 70% de les actuacions, especialment al nucli urbà.

«Els ajuts per zona catastròfica són viciats, no ajuden. Haurien d'arribar aviat i amb la quantitat de diners que necessita a municipi. Ni una cosa ni l'altra: a un any dels aiguats hem rebut zero euros. No hi ha recursos supramunicipals vinculats a la zona catastròfica», retreu Roig. Tot plegat, assegura, respon a un «nihilisme institucional» que nega la realitat viscuda pels veïns.

Reclama l'alcalde al govern espanyol una reforma d'aquest mecanisme que resulta inoperatiu i penalitza municipis petits com Alcanar, amb un reduït marge financer. I és que plou sobre mullat al municipi i el consistori no és optimista al respecte. Especialment després que els ajuts per reparar els camins rurals afectats per un altre temporal el 2018, que també va rebre la consideració de zona catastròfica, van arribar l'any passat i només un 10% dels 8 milions sol·licitats inicialment. Roig ja ha avançat que el municipi s'haurà d'endeutar per sobre dels límits autoritzats i haurà de posposar l'execució d'equipaments programats.

tracking