x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
11.96 º
3.204 Km/h
Judici pel Cas Castor

«Les meves filles encara tenen por d'anar soles a algun lloc de casa», relata una afectada pels sismes del Castor

L'informe pericial d'Aplaca assegura que la majoria de casos avaluats va reportar afectacions emocionals greus

Actualitzada 26/10/2021 a les 14:37

L'experiència viscuda amb els terratrèmols causats pel projecte Castor encara és ben present a la família de María José Cardozo, veïna de Vinaròs. «Les meves filles encara tenen por d'anar soles a algun lloc de casa», ha recordat. Ella i tres veïns més de les Terres del Sénia, membres de la plataforma d'afectats Aplaca, que exerceix l'acusació particular en el judici contra dos exedirectius de l'empresa responsable del magatzem de gas submarí, han declarat aquest dimarts a l'Audiència de Castelló. L'informe pericial que han aportat assegura que un 81% del 63 afectats que va respondre a un qüestionari específic van reportar afectacions emocionals «greus i extremes». Un perit psiquiatre de la defensa ha intentat qüestionar-ne les conclusions.

Cardozo ha explicat que ella i les seves dues filles van haver de recórrer a mètodes naturals de teràpia per refer-se de la situació d'»angoixa» que van viure arran dels sismes que a finals de setembre i principis d'octubre de 2013 es van sentir a la costa de l'Ebre i el Maestrat. Va notar com el terra es movia i el pis es balancejava, amb les finestres de la casa vibrant, ha recordat davant del tribunal que jutja Recaredo del Potro i José Luis Martínez Dalmau per suposats delictes contra el medi ambient.

La situació de «molta por» i «incertesa de com reaccionar» davant dels terratrèmols va tenir, ha declarat, conseqüències «psíquiques i emocionals» més enllà de l'episodi. Especialment, en el comportament «incontrolable» de les seves filles –llavors de tres a sis anys-, que no volien anar a escola –»sortien corrents darrere meu quan les deixava- ni esta soles dins de la mateixa casa. «Em solia despertar abans dels terratrèmols i no descansava. Estava sola amb les nenes», recorda.

A Toni Martín, veí de Sant Carles de la Ràpita, els sismes nocturns també el van sorprendre amb la seva filla de pocs mesos a casa. «Estava nerviosa. Al menjador es movia una planta i se sentia remor», recorda sobre un primer terratrèmol, la nit i matinada del 3 d'octubre. Poc després, un sisme encara més intens que es va allargar segons va fer vibrar l'habitatge. «Acollona. Em va impressionar molt», ha precisat. Explica que van agafar el bressol amb la nen i es van refugiar sota la taula del menjador. «No vam dormir», tanca.

Des de Vinaròs, Núria Ferrer recorda també haver viscut els sismes «amb molta por». La gent del poble no parlava d'altra cosa, les escoles organitzaven simulacres per als seus alumnes i molts temien que algun «edifici caigués». «Molta gent que tenien casa al poble van marxar», apunta. La seva filla, que vivia prop del mar, abandonava a la nit el seu domicili per temor a un possible tsunami. Fins i tot ella, ha reconegut, es va plantejar «canviar de residència» si l'episodi sísmic s'allargava.

El relat dels testimonis aportats per l'acusació particular d'Aplaca ha tornat a posar sobre la taula les emocions i incerteses durant els últims dies de setembre i primers d'octubre arran dels més d'un miler de sismes registrats arran de les injeccions de gas al magatzem Castor. L'entitat ha presentat un informe pericial elaborat per un equip de psicòlegs, segons els quals, fins un 81% dels 63 casos analitzats presentaven «afectacions emocionals molt greus o extremes».

Els seus autors, Rocío Dalias i Luis Cardona, han explicat que van trametre un qüestionari als 123 membres d'Aplaca i han extret els resultats de les que van trametre'n la resposta buscant possible simptomatologia durant l'episodi sísmic i posteriorment. «L'objectiu no era fer una diagnosi clínica», han precisat. Es van basar en l'extrapolació d'estudis de casos d'altres terratrèmols.

»Por i indefensió»
Entre les conclusions, destaquen que els afectats van manifestar «por i indefensió» de no saber què estava passant i què podia passar. Que la recurrència dels sismes i el coneixement de que darrere de la causa existís el factor humà hi contribuïa. A posteriori, han remarcat que la visió de la plataforma i les instal·lacions del Castor «reactiva» la simptomatologia d'angoixa i els fa reviure aquesta situació en eun 99,8% dels casos. També que en el moment actual la presència dels símptomes és d'un 1,2 en una escala del 0 al 4.

La defensa dels acusats ha intentat rebatre tan el procediment com les conclusions amb un contra informe pericial d'un metge psiquiatre, Javier Ladrón de Guevara. Ha sostingut que la pericial d'Aplaca no aporta cap «diagnòstic», no s'ha basat en l'exploració dels afectats nio ha tingut en compte possibles afectacions prèvies. També ha qüestionat la validesa de la mostra, que considera no representativa ni aleatòria, i que els terratrèmols, en el cas del Castor, van tenir una «intensitat molt menor» a la d'altres episodis que havien servit de base per calibrar els possibles danys morals. L'acusació ha volgut remarcar la diferència entre aquest últim concepte i patologies com l'estrès post traumàtic, a les qual es referia el psiquiatre.

Els advocats de del Potro, Martínez Dalmau i la mateixa Escal UGS no han dubtat tampoc a suggerir que la sensació de risc percebuda pels afectats s'hauria pogut amplificar socialment i han preguntat constantment als testimonis per les pretensions econòmiques d'Aplaca, que demana una indemnització de 15.000 euros per cadascun dels seus membres. Una xifra, han recordat, que ha anat canviant al llarg del procés i que, segons ha recordat el president de l'entitat, Joan Ferrando, és la xifra amb la qual els tribunals italians van indemnitzar els danys morals dels afectats del cas Costa Concordia que no van patir danys personals.

Els advertiments de la Plataforma del Sénia
Davant de la insistent estratègia de no reconèixer cap errada de disseny en el projecte Castor i negar la intensitat dels sismes que va provocar la injecció de gas, el president d'Aplaca ha recordat que la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia ja va advertir l'empresa de que la seva activitat podria generar un risc sísmic i posar en perill les persones. Va ser una trobada l'octubre de 2007 al parador de Peníscola amb els principals dirigents d'Escal UGS –entre els quals, l'acusat del Potro i el difunt Carlos Barat-, «Ens van dir que no teníem coneixements científics, que la nostra posició era d'alarmisme i que l'únic moviment que es percebria per l'activitat a la plataforma era com si un camió passés per l'autopista», ha assenyalat.

El moviment ciutadà, segons ha recordat, va intervenir en el procediment administratiu i va arribar a presentar més d'una trentena d'al·legacions i recursos. Van demanar que s'efectuessin estudis específics sobre la qüestió. Però ningú els va escoltar: «vam demanar que el risc es gestionés i no va ser així».

En la vista oral ha declarat també aquest dimarts Juan José Curto, exdirector de l'Observatori de l'Ebre entre 2009 i 2013. Ha reiterat que van avisar de l'increment de la sismicitat a l'empresa i les autoritats quan van detectar-lo. També ha negat que els tècnics de l'organisme recomanessin a l'empresa del magatzem de gas submarí continuar les injeccions després de rebaixar-ne el cabal, tal i com preguntava la defensa.
Temes relacionats
Comenta el contingut : «Les meves filles encara tenen por d'anar soles a algun lloc de casa», relata una afectada pels sismes del Castor
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Llovera, 18. 1r 1a. 43201 Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes