Diari Més

Alcaldes de les Terres de l'Ebre reclamen que s'aixequi el confinament comarcal al territori

La mobilitat entre les comarques ebrenques permetria donar oxigen al comerç i la restauració

Pla general d'un conductor mostrant la documentació i els certificats de mobilitat a un agents dels Mossos en el control a la intersecció de l'N-340 a les Cases d'Alcanar.

Alcaldes de les Terres de l'Ebre reclamen que s'aixequi el confinament comarcal al territoriACN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Alcaldes i empresaris de les Terres de l'Ebre reclamen que s'aixequi el confinament comarcal i que es valori el territori com una unitat a efectes de mobilitat. La restauració i el comerç estan al límit, amb dificultats per sobreviure amb la clientela dels municipis i la comarca. Els pobles petits depenen de les ciutats més grans on es concentren els serveis i el comerç, sobretot a la capital ebrenca, Tortosa, que és la gran perjudicada pel confinament comarcal. L'alcaldessa Meritxell Roigé va ser de les primeres a demanar que es contempli la unitat territorial de l'Ebre, però la petició s'accentua i s'estén ara que les dades de contagi van a la baixa. Alguns alcaldes s'hi sumen des de la prudència.
Les Terres de l'Ebre tenen una densitat de població molt baixa, amb poc més de 178.000 habitants, inferior a la de moltes ciutats de les àrees metropolitanes del país. «Pel tipus de territori que som i perquè Tortosa és una ciutat de serveis que necessita que la gent vingui aquí, caldria que s'instaurés la mobilitat en l'àmbit de la regió sanitària de les Terres de l'Ebre», ha reiterat l'alcaldessa Meritxell Roigé. Tortosa necessita els veïns ebrencs i la resta de comarques també reclama poder-se desplaçar a la capital ebrenca i a altres capitals de referència, fora de la mateixa comarca, com també amb Móra d'Ebre i els municipis limítrofs del Priorat.

Molts municipis petits no tenen els serveis bàsics coberts i els veïns necessiten desplaçar-se per compres o gestions, necessitats que en alguns casos poden resoldre a la capital de comarca, però en d'altres no, com és el cas de Gandesa, a la Terra Alta (menys de 12.000 habitants). L'alcalde de la capital terraltina, Carles Luz, també reclama des de l'inici de la segona onada que les restriccions de mobilitat a les Terres de l'Ebre siguin dins de l'àmbit de la regió sanitària. «Amb tots els respectes a les ciutats més poblades i denses, no es poden fer servir els mateixos paràmetres a Barcelona ciutat que a la Terra Alta», ha reivindicat.

Mentrestant, els restaurants passen autèntiques dificultats per sobreviure. «Tenint en compte les característiques dels nostres restaurants i serveis turístics, ho estan passant malament. No és un model de negoci que pugui aguantar amb la gent de la comarca i donada la situació actual, valdria la pena analitzar la possibilitat d'obrir el confinament a la regió sanitària per ajudar-los a aguantar, abans que hagin de tancar portes definitivament», ha apuntat l'alcalde de Sant Jaume d'Enveja, Joan Castor Gonell. Roigé ha demanat que no se'ls segueixi criminalitzant i castigant. «Comerços i restauració han fet els deures des del principi. Tenint en compte el clima actual s'hauria de permetre al comerç obrir els caps de setmana i ampliar els horaris de la restauració», ha demanat l'alcaldessa de Tortosa.

A les Terres de l'Ebre la majoria de comarques són limítrofs amb altres regions sanitàries o altres comunitats autònomes, Aragó i País Valencià. Les relacions socials i econòmiques són estretes entre municipis on fa mesos que els separa el confiament perimetral i es lamenta que no s'hagi tingut en compte com sí que es va fer amb la comarca de la Seu d'Urgell i Andorra.

Aquesta situació també es repeteix entre pobles ebrencs. Sant Jaume d'Enveja i Deltebre són municipis veïns però de dues comarques diferents (Montsià i Baix Ebre, respectivament) i només els separa el riu Ebre i el pont Lo Passador. Com ha reconegut l'alcalde de Sant Jaume d'Enveja, Joan Castor Gonell, està costant entre la població entendre les restriccions de mobilitat. «Els joves van a l'institut allà, algun establiment el té un poble i l'altre no, i hi ha molta mobilitat entre els dos municipis. La gent no entén que puguis anar de Deltebre a Paüls i no puguis anar a Sant Jaume», ha exemplificat l'alcalde.

Davant la petició, alguns alcaldes també es mostren prudents tot i la millora de les dades sanitàries. El risc de rebrot a les Terres de l'Ebre es manté moderat aquesta setmana (54 punts) i els contagis fa dies que es van reduint, així com la pressió hospitalària (amb 25 ingressats per covid aquesta setmana, menys de la meitat que fa dues setmanes). Al territori, més de 13.500 persones han rebut la primera dosi de la vacuna i prop de 4.700 ja tenen administrades les dos dosis.

«Hem de respectar les decisions tècniques», ha reconegut Gonell. «Tothom tenim moltíssimes ganes de sortir i que vinguin gent però no som crítics amb les mesures», ha dit l'alcaldessa de Vinebre i presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Gemma Carim. La comarca està celebrant la campanya turística 'Ribera en Flor' amb activitats per gaudir de la floració dels arbres fruiters. Reconeixen que les limitacions de mobilitat i la pandèmia han frenat una activitat que havia crescut molt fins a convertir el final de l'hivern en un dels períodes amb més turistes i visitants a la comarca.

«Hem d'assumir el que hi ha. Ara estem bé, però sabem que canvia d'un dia per l'altre», ha remarcat Carim. «Necessitem moure'ns i els nostres empresaris ho necessiten més, però la prudència és important. Si no ens n'anem sortint, tampoc podrem fer res per al país. Es fa tan bé com es pot i es dona aire quan es pot», ha afegit.

tracking