x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
26.56 º
9.252 Km/h
Medi Ambient
Vista general d'aus a la zona de la llacuna de l'Encanyissada, al Parc Natural del Delta de l'Ebre.

La reducció d'arrossars inundats al Delta redueix la població d'aus aquàtiques hivernals

Vista general d'aus a la zona de la llacuna de l'Encanyissada, al Parc Natural del Delta de l'Ebre.

La reducció d'arrossars inundats al Delta redueix la població d'aus aquàtiques hivernals

Les espècies menys dependents dels camps d'arròs coberts d'aigua mantenen o superen les poblacions habituals

Actualitzada 22/02/2021 a les 14:38

El parc natural del Delta de l'Ebre ha registrat enguany poc més de 176.000 aus aquàtiques hivernals, la xifra més baixa dels últims anys. La inundació de només el 31,4% dels arrossars durant l'hivern té efectes molt negatius sobre les espècies que més depenen d'aquest hàbitat, com la daurada grossa, la fredeluga i bona part dels ardeids. Altres espècies menys dependents com el flamenc, l'ànec blanc, el territ variant o el bec d'alena, han mantingut o superat les poblacions habituals. L'últim cens, elaborat el passat mes de gener amb el suport dels Agents Rurals, ha estat un 28% inferior comparat amb les poblacions d'aus aquàtiques hivernals dels anys de màxima inundació dels arrossars, entre 2005 i 2010.
 
Concretament, el cens del Delta de l'Ebre ha registrat enguany 176.089 ocells aquàtics de 92 espècies, enfront dels 233.170 exemplars de l'any anterior. El grup més nombrós ha estat el dels anàtids -66.930 exemplars, que representa el 38% del total-: principalment, l'ànec collverd, amb 33.132 exemplars; l'ànec cullerot, amb 2.725 exemplars; i el xarxet comú, amb 11.143 exemplars. Globalment, aquest grup ha mostrat un valor molt inferior (-44%) en comparació amb la mitjana del període de referència –entre 2005 i 2010-.


La gran majoria d'espècies han presentat contingents hivernals molt per sota de la mitjana: és el cas de l'ànec cuallarg, amb -85%; el xibec, amb -79%; l'ànec xiulador, amb un -60%; el xarxet comú. Amb -55%; l'ànec collverd, -42%; i ànec cullerot, -31%. La fotja vulgar, per la seva banda, amb 15.964 exemplars, ha presentat un valor força baix, -44%, molt allunyat de les 30.000 – 40.000 que es van registrar entre 2010 i 2017.

No obstant això, altres espècies com l'ànec blanc han mostrat valors significativament per sobre d'aquesta mitjana, un creixement del 63%, amb un màxim absolut de tot el registre històric (2.203 exemplars).

Lleugera caiguda dels limícoles
Els limícoles, el segon grup d'ocells aquàtics millor representat, arriba als 58.517 exemplars, el 33,2% del total. En termes generals, la població global durant aquest hivern ha estat lleugerament inferior, un -9%, en comparació amb el nivell de referència. La majoria dels que mostren una marcada preferència pels aiguamolls naturals han presentat valors normals o molt alts, com ara el territ variant, amb 37.247 exemplars, i un 37% més; o el bec d'alena, amb 3.285 exemplars, i un increment del 192%. Per contra, les més dependents dels arrossars inundats han mostrat decrements molt significatius, com ara la fredeluga, amb -74%, o la daurada grossa, amb -62%, caigudes que es repeteixen en els darrers anys.

La població d'ardeids (5.762 exemplars) ha presentat la segona baixada més significativa (un 56% per sota del nivell de referència), després de xatracs i fumarells (-62%). La disminució ha afectat especialment les espècies més abundants a l'hivern, com l'esplugabous (-77%), el martinet blanc (-72%) i el bernat pescaire (-58%).

D'altra banda, els tècnics destaquen les xifres significativament baixes de corb marí gros, amb només 1.909 exemplars, -49% en relació al nivell de referència, d'acord amb la tònica que es ve registrant al conjunt català els darrers anys. Per contra el capó reial, amb 9.630 exemplars, i el flamenc, 14.416 exemplars, han presentat xifres força altes.

L'explicació de tot plegat, apunten, es troba en l'evolució de l'assecament hivernal dels arrossars com a mesura de lluita contra el cargol poma. Es va posar en marxa el 2011 al Delta de l'Ebre i ha suposat la pèrdua de la inundació hivernal com a mesura agroambiental en el darrer Programa de desenvolupament rural (PDR) del període 2014 – 2020. Enguany, la superfície inundada d'arrossars ha assolit solament el 31,4% i ha fluctuat entre el 15,5 i el 47,5% en el període 2016-2020.

La diferència entre els valors globals -incloent-hi totes les espècies- dels dos períodes és molt petita –al voltant d'un +2%-, fet que apuntaria a canvis poc significatius. Malgrat això, apunten, els valors actuals s'allunyen força dels màxims històrics -amb més de 300.000 ocells- que s'assolien quan s'inundava la pràctica totalitat de la superfície d'arrossars.

Diferències segons hàbitats
El contrast es fa especialment evident si es consideren per separat els valors d'aquelles espècies que empren els arrossars inundats com a hàbitat gairebé exclusiu d'hivernada dels d'aquelles espècies que trien preferentment hàbitats naturals. Així, espècies altament dependents d'aiguamolls salobres o salins, com l'ànec blanc , el flamenc, el territ variant i el bec d'alena, han experimentat creixements molt significatius, d'entre el 20 i el 125%. Per contra, aquelles espècies que fan un ús més intens dels arrossars inundats com a zones d'alimentació han patit davallades ràpides de gran magnitud, com ara l'esplugabous, amb -55%, el martinet blanc, amb -52%; la daurada grossa, amb un -39%; i la fredeluga, amb un -33%.

A la llarga doncs, la disminució significativa de la superfície inundada d'arrossars a l'hivern, segons alerten des del parc natural, produirà una minva significativa de la capacitat d'acollida del Delta de l'Ebre, la principal zona humida de Catalunya i una de les més importants de la Mediterrània occidental, i per extensió al paper de Catalunya com a indret d'hivernada d'aquestes espècies. Algunes d'aquestes espècies són tradicionalment considerades com a cinegètiques i altres -daurada grossa, martinet blanc, valona- han estat declarades elements de conservació en l'àmbit de la xarxa Natura 2000 i, per tant, existeix un compromís davant la Unió Europea de mantenir-les en un estat de conservació favorable.

Limitacions per la pandèmia
El cens hivernal d'aus aquàtiques va ser elaborat el passat mes de gener amb el suport del Cos d'Agents Rurals, i amb la participació de 23 persones en total. A diferència d'altres anys, la pandèmia de la covid-19 ha obligat a limitar la participació de persones voluntàries. Una altra particularitat és que el pas del temporal Filomena, del 6 a l'11 de gener, no ha acabat afectant de manera significativa els resultats, atès que el cens es va dur a terme durant pràcticament tot el mes, del 4 al 21 de gener.

El recompte hivernal d'ocells aquàtics al Delta de l'Ebre s'integra dins del global que la Generalitat coordina per a tot el territori català i que, a banda del Delta de l'Ebre inclou dades de prop 200 localitats a gairebé totes les comarques catalanes. Aquestes dades es coordinen amb la resta de les de l'Estat i formen part de l'International Waterbird Census (IWC), que té com a objectiu quantificar anualment el nombre d'ocells aquàtics que hivernen en més 80 països d'Europa, Àsia i nord d'Àfrica.
Temes relacionats
Comenta el contingut : La reducció d'arrossars inundats al Delta redueix la població d'aus aquàtiques hivernals
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Llovera, 18. 1r 1a. 43201 Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes