Mor el lingüista tortosí Joan Beltran Cavaller, membre de l'Institut d'Estudis Catalans

Vam viure a la mateixa casa més de vint anys; els anys dificils de la postguerra amb moltes necessiatats. El seu germa Joserin, jo també era Joserin i ell Juanito, en el llenguatge d'aquells anys, erem de una edat semblant i ens vam criar com a germans. El seu pare va morir quan ells eren encara uns crios ila seva mare, la senyó Cinteta, en va tenir un fart per tirar endavant la casa. Joan Beltran tenia dues passions: l'excursionisme i el català. Com a excursionista, amb la UEC, pujava al Port gairebé cada diumenge per a fer llargs recorreguts. Era un autentic autodidacta; no va tenir estudis, nomès els més elementals als "Hermanos" i jovenet va entrar com administratiu al Banc d'Aragó, però la seva voluntat i afany de superació ho van poder tot i esdevingué una persona amb una cultura excepcional i una autoritat en materia lingüistica. Però per damunt de tot era una persona humil, amb un esperit de treball gairebé franciscà com una formigueta, dia a dia. Ja escriure mésl. Jose Bayerri