Diari Més

Medi Ambient

La reforestació de boscos de l'incendi de la Ribera d'Ebre redueixen el risc d'erosió

Els operaris construeixen feixines en més de 300 hectàrees i es netegen i reparen 40 quilòmetres de camins

Operaris de les brigades de neteja del foc segueixen treballant en una finca d'oliveres afectada per l'incendi a Vinebre.

Ja s'han recuperat un 30% de les finques cremades pel foc de la Ribera d'EbreACN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Els treballs de reforestació dels boscos cremats a l'incendi de la Ribera d'Ebre s'estan acabant. Prioritzant les feines en les carenes amb més pendent, s'ha reduït el risc d'erosió en un any que ha estat molt plujós. Aquestes actuacions també faciliten la regeneració natural dels espais. Forestal Catalana i dues empreses més han construït feixines amb els pins tallats a 316 hectàrees de boscos particulars. Va ser una de les primeres actuacions anunciades i pressupostades per Agricultura després del foc i acabarà en un mes. L'Ajuntament de Flix segueix buscant alguns dels propietaris dels boscos per seguir fent gestió forestal els anys vinents.

L'incendi de la Ribera d'Ebre va afectar més de 4.200 hectàrees forestals i bona part del pressupost del pla de mesures urgents que Agricultura va presentar aquell mateix estiu - amb 11,5 milions d'euros, que incloïa 5 milions d'euros per a crèdits tous i 3,5 milions per ampliar la xarxa de rec a la zona afectada pel foc-, es va destinar a treballs de reforestació. Des del passat mes de setembre, trenta operaris de tres empreses, han talat pins cremats i han construït feixines o palissades a les carenes amb més d'un 50% de pendent i amb més arbrat calcinat.

Són les que tenien més risc d'erosió, sobretot en un any que ha estat especialment plujós. «Hem esmerçat esforços als llocs amb més pendents, on s'ha tallat l'arbrat de forma controlada i s'han construït feixines que són un sistema que per retenir la terra quan plou i permet que el bosc que regeneri darrere tingui el potencial que tenia abans que es cremés», ha explicat Enric Vadell, subdirector general de Boscos del Departament d'Agricultura. Si la terra se l'endú l'aigua fins al fons de vall, darrere, en lloc d'un bosc, creixen matollars o boscos poc madurs sense el potencial que tenien. També s'han desbrancat vegetació cremada en zones de pendents secundàries en un total de 40 hectàrees.

Vadell ha assenyalat que durant l'incendi, els cossos d'extinció van topar amb molts problemes de mobilitat en algunes pistes i camins, per ser estretes o no tenir les condicions òptimes. Els treballs també han servit per netejar la vegetació que podia caure als vials i per millorar vials estratègics en uns 40 quilòmetres. S'ha millorat el ferm, s'han ampliat els radis de gir de les corbes i s'han construït trencaaigües. En una cinquantena de quilòmetres més es preveu obrir trams per garantir l'accessibilitat a zones complicades de gestionar. Aquestes actuacions facilitaran la circulació de vehicles d'extinció d'incendis.

La totalitat de la superfície on s'ha treballat és privada i fins i tot hi ha hagut dificultats per trobar alguns dels propietaris. «Un factor limitant ha estat no localitzar alguns propietaris i no poder incorporar les seves finques als plans de treballs però esperem que es puguin fer els següents anys», ha explicat l'alcalde de Flix, Francesc Barbero. Per al batlle el balanç és «molt positiu» i ha destacat el compromís i la inversió feta pel Departament però ha recordat que queda «molta feina al davant» amb relació a la gestió forestal a la zona de l'incendi i a tot el país.

El 75% de la fusta derivada de les tales s'ha retirat i el seu aprofitament «s'ha posat a disposició dels seus propietaris». Això ha impulsat la creació de dues associacions de propietaris forestals a la zona, amb l'objectiu de comercialitzar la fusta. La Generalitat només ha retirat arbres que podien provocar danys a la xarxa viària. «Els esforços i pressupost s'han centrat a fer treballs que tinguin interès públic com era la millora dels vials, la prevenció de l'erosió i el control de plagues», ha apuntat Eusebi Casanova, enginyer forestal dels serveis territorials d'Agricultura a l'Ebre. De moment els controls no han detectat cap afectació de cap espècie que pogués «resultar preocupant». Només s'han detectat insectes perforadors de la fusta, cerambícids i ortotomicus, que són habituals en les zones cremades però no suposen cap risc per a la vegetació viva.

tracking