x
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
23.85 º
11.16 Km/h
Mediambient
El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, a la dreta, parlant amb el representant del Copate, Joan Castor Gonell, durant la comissió de seguiment de la mosca negra.

El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, a la dreta, parlant amb el representant del Copate, Joan Castor Gonell, durant la comissió de seguiment de la mosca negra.

El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, a la dreta, parlant amb el representant del Copate, Joan Castor Gonell, durant la comissió de seguiment de la mosca negra.

La Generalitat impulsarà proves pilot amb sediments per frenar la mosca negra a l'Ebre

Els resultats de les investigacions de l'IRTA sobre la relació entre la plaga i l'estat ecològic del tram final del riu serviran de base per a les actuacions

Actualitzada 09/09/2019 a les 15:23

Les investigacions de l'IRTA sobre la relació entre l'estat ecològic i la qualitat de l'aigua del tram final de l'Ebre amb l'explosió de la mosca negra seran la base per impulsar proves pilot que ajudin a frenar l'avenç de la plaga. Després de reconèixer que aquesta ha estat una de les pitjors temporades que es recorden, el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, ha anunciat en el marc de la comissió de seguiment que aquestes actuacions es podrien implementar a partir de l'any vinent, de forma complementària als tractaments amb larvicida. La idea seria equilibrar l'estat actual del riu amb avingudes que arrosseguin sediments dipòsits a la llera amb aquest objectiu. Això, segons ha apuntat en nombroses ocasions l'investigador de l'IRTA, Carles Ibáñez, permetria reduir la població de macròfits on proliferen les larves, a més d'ajudar a mantenir el Delta.

L'estudi que Ibáñez i l'ecòleg Josep Peñuelas van publicar a Science aquest passat mes d'agost ha fet obrir els ulls als responsables del Govern, que ara aposta perquè l'IRTA s'impliqui de forma activa en aquesta lluita. El mateix Ibáñez, acompanyat del responsable del centre de l'IRTA de Sant Carles de la Ràpita, José Miguel Campos, han participat per primer cop en la reunió per exposar els resultats de les seves investigacions i la seva possible translació pràctica. També ho han fet els representants de la Plataforma d'Afectats per la Mosca Negra, per conèixer de primera mà la situació actual i les noves propostes.

La idea seria començar a efectuar les proves pilot, a partir del pròxim 2020, de forma paral·lela als tractaments amb el larvicida biològic BTI que s'efectuen a diversos punts al llarg del tram final del riu. Concretament, s'estudiaria la possibilitat d'efectuar avingudes puntuals que arrosseguin acumulacions de sediment dipositades amb aquest objectiu a la llera del riu. També extreure els fangs que es troben al fons del pantà de Riba-roja perquè fossin arrossegats pel corrent fluvial.

La força de les avingudes puntuals de primavera i tardor, que ajuden a netejar la llera de macròfits, i l'enterboliment de l'aigua permetria contrarestar els efectes que, durant les últimes dècades, ha tingut la instal·lació de depuradores al llarg del riu. Tot i que han contribuït, per una banda, a millorar alguns aspecte de la seva qualitat, la important presència de fòsfor i la gran transparència de l'aigua han ajudat a fer créixer les plantes aquàtiques que utilitza la mosca negra per reproduir-se.

«És un projecte interessant, que s'ha de posar en estudiar, valorar i no deixar caure en un sac buit», ha manifestat Pallarès. Segons ha explicat Pallarès, el COPATE, l'organisme encarregat de la resposta tècnica contra la plaga, veu bons ulls la implicació de l'IRTA en aquest àmbit. De moment, però, el delegat del Govern no ha concretat com es podria materialitzar aquestes actuacions que, d'altra banda, requeririen la implicació i el vistiplau de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i l'administració de l'Estat. De fet, enguany les avingudes s'han reduït i, en el context de sequera actual, el cabal del tram final de l'Ebre es manté sota mínims. Segons Pallarès, l'Agència Catalana de l'Aigua manté converses amb la CHE per garantir i incrementar aquestes maniobres.

Aquesta situació del riu, sumada a la climatologia, han estat, segons el delegat del Govern, els aspectes fonamentals que han contribuït enguany a tancar la campanya de la mosca negra «com un dels pitjors anys». «No tant pel tractament sinó per com ha afectat», ha precisat, tot precisant que els nombre de persones tractades en centres sanitaris ha estat en la línia habitual dels últims anys. Pallarès ha seguit lamentant que la Generalitat té «poca capacitat» a l'hora de poder incidir en les decisions de regulació del riu, que ajudarien a avançar els tractaments, fer-los més efectius o, com ja s'ha apuntat, contribuir a frenar la plaga.

Tot i que l'exposició de l'IRTA dona, en bona part, resposta als interrogants que planteja el Govern en aquest terreny, Pallarès ha reiterat que segueix apostant per un estudi que defineixi com es pot millorar l'atac contra la plaga. Reitera que no és una qüestió estrictament de recursos, tot i que els tècnics s'han queixat de forma reiterada de la manca de diners per poder iniciar els tractaments al moment idoni. Enguany s'han retardat fins a finals d'abril i els seus efectes s'han deixat notar més que mai. El responsable del Govern es justifica assegurant que amb pressupost i governs diferents segons els anys s'ha començat abans o més tard per efecte de la climatologia o l'estat del riu.

Conveni pendent
De moment, el COPATE ha presentat un projecte amb arguments per demanar a la Generalitat que aporti més recursos per aquest combat del qual se'n farà seguiment durant els pròxims mesos. Segons Pallarès, l'aportació de la Generalitat és de 674.000 euros, que se sumen als 100.000 de la Diputació de Tarragona i 40.000 de la de Lleida per lluitar contra totes les plagues, inclosa la del mosquit al delta de l'Ebre.

El compromís, detalla, és estudiar si aquestes aportacions, per part de totes les administracions, es poden incrementar. Però amb els pressupostos de la Generalitat prorrogats l'escenari es complica. Fins i tot la disponibilitat d'aquests diners cada temporada. Alcaldes i tècnics segueixen reclamant un conveni plurianual que eviti complicacions d'accés als recursos al moment d'iniciar els tractaments. «La nostra voluntat és fer un conveni el temps més llarg possible», sosté Pallarès, tot assegurant que la Generalitat sempre ha acabat responent. «Quan tinguem els pressupostos aprovats», ha precisat.
Temes relacionats
Comenta el contingut : La Generalitat impulsarà proves pilot amb sediments per frenar la mosca negra a l'Ebre
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes