Diari Més

Societat

Riba-roja d'Ebre converteix els seus carrers en una gran galeria a l'aire lliure amb el festival Riu d'Art

Artistes locals i d'arreu del món conviuen durant dues setmanes a la població plasmant les seves obres en diferents punts del nucli urbà

Un artista treballant en una de les creacions del festival Riu d'Art de Riba-roja d'Ebre.

Riba-roja d'Ebre converteix els seus carrers en una gran galeria a l'aire lliure amb el festival Riu d'ArtACN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Els carrers de Riba-roja d'Ebre van adoptant la imatge d'una gran galeria d'art al carrer. Qualsevol paret, qualsevol racó, qualsevol porta és susceptible d'oferir al visitant l'experiència d'una obra d'art en el mateix espai públic. Aquesta és la tasca que porta efectuant el festival Riu d'Art des de fa quatre anys i que ja ha dibuixat sobre el mapa urbà una genuïna ruta artística. Una desena d'artistes locals i d'arreu del món treballen des de fa dos setmanes en el mateix entorn per donar vida a les obres.

Consideren que l'experiència els permet disposar de temps per reflexionar, submergir-se en l'ambient del poble i crear. Per als veïns, la iniciativa ha esperonat l'autoestima i la voluntat de millorar la imatge de la població. La quarta edició del certamen es tanca aquest dissabte al vespre amb un recorregut guiat per l'artista Enrique Larroy.

Un total de 60 propostes d'artistes de 30 països diferents optaven a participar en aquesta quarta edició. D'aquests, l'organització n'ha seleccionat deu a partir de criteris de relació amb el poble i tenint també en compte la diversitat de tendències. Només una desena, entre artistes locals i internacionals –de Rússia, Xile o Lituània, entre d'altres països-, han acabat treballant als carrers de Riba-roja. Són, majoritàriament, obres pintures, representacions sobre murs. Però també hi ha terrissa, escultura i, en ocasions, art efímer.

Sarah Misselbrook, artista anglesa resident al poble des de fa vuit anys i membre de Riba Rocks, l'entitat que organitza el certamen juntament amb la regidoria de Joventut de l'Ajuntament, ha volgut en aquesta ocasió plasmar una gran aranya tigre sobre una façana del carrer Major. Explica que la idea li va arribar després de trobar un exemplar d'aquest aràcnid a la seva finca. Ha volgut vincular també aquesta representació, amb la seva telaranya, amb les peces de ganxet que elabora la propietària de l'immoble, amiga seva. «Per a mi, el ganxet és un idioma entre dones», apunta. Una connexió, no para de repetir.

No estem parlant d'«street art», d'art al carrer, precisa. Tot i que alguns artistes que el practiquen, el festival de Riba-roja vol enfocar l'art als espais públics des d'un altre concepte. Com si es tractés d'una galeria permanent a l'aire lliure, seguint una ruta pels carrers del poble. De fet, la idea va començar per frenar la degradació i «revitalitzar» el nucli antic, on moltes cases han estat abandonades els últims anys, segons explica el director del festival, Francesc Esteve. La voluntat era convertir-lo en un «atractiu turístic, visitable, i posar en valor el llegat cultural i artístic nostres terres i tot món» dotant d'obres d'art l'espai públic

Si bé, en un primer moment, els veïns de Riba-roja van rebre el projecte amb cert escepticisme, l'entusiasme i la voluntat de participar han acabat marcant les últimes edicions. «Ens ofereixen les cases per cedir espais per desenvolupar els projectes», certifica. L'intercanvi entre veïns i artistes residents s'ha intensificat durant els últims temps. També entre creadors del mateix poble i d'altres punts dels món. «Allò que és particular i interessant de Riu d'Art és que és transversal», subratlla l'artista saragossà Enrique Larroy, amb vincles familiars al poble i nomenat padrí del certamen. «Hi ha un clima que permet una bona relació amb els artistes i una tasca d'acollida que funciona molt bé», subratlla.

Els artistes han de presentar un projecte per escrit amb el contingut de la seva proposta relacionada amb el poble. Poden consultar per Internet els espais inicialment escollits per intervenir. No sempre són els finalment escollits: amb la seva estada i el coneixement de l'entorn els artistes solen variar les seves propostes. El padrí del certamen explica que existeix una selecció en funció de la qualitat i la voluntat de plasmar, amb els seleccionats un ventall divers.

Connexió i autoestima

Aquest vincle que els creadors estableixen amb l'entorn i els seus veïns repercuteix en múltiples aspectes. «Vull formar part del poble i les obres d'art tenen força per connectar la gent local, la de fora i per crear una conversa en diversos llocs. És un poble molt petit, però la gent és molt 'xula' i crec que és una oportunitat per millorar vida cultural i social», manifesta Misselbrook. A tot això, afegeix Larroy, cal sumar l'embranzida a «l'autoestima del poble», des del punt de vista estètic, esperonant els ciutadans a tenir cura de l'aspecte de l'espai públic i millorar-lo.

Al final, també, la proposta ajudar a crear un recorregut a partir de les obres que han deixat els artistes participants en les quatre edicions. Una forma de donar a conèixer el nucli antic i els actius patrimonials locals. «Les obres et poden agradar més o menys, però gairebé totes estan ben conservades i serveixen de guia, un recorregut que permet arribar a un poble i fer activitat que no és només la gastronòmica habitual», emfasitza Larroy.

Aquest és, en part, el concepte subjacent el l'obra d'un dels participants en el festival, l'artista local Adrià Cid. En el mur d'una casa enderrocada enguany al nucli antic presenta la seva obra 'Retorn', formada per testos de ceràmica que volen representar «contenidors de vida, com era aquesta casa», perquè els veïns facin seva i puguin retornar al poble i la comunitat. Per a Cid, el festival ha permès embellir el poble, fer «més agradable passejar-hi». «Ajuda a l'autoestima del poble», certifica el padrí del certamen, conscient que molts dels seus habitants estan millorant, efectivament, la imatge dels seus habitatges arran d'aquesta iniciativa.

Els artistes, a més, es mostren encantats amb el plantejament de poder treballar i desenvolupar la seva creativitat amb una estada que va més enllà dels habituals pocs dies, que també els permet compartir vivències i interactuar amb la població. No només els cedeixen els seus espais particulars: alguns veïns els conviden, fins i tot, a esmorzar quan estan plasmant les seves obres. «És una altra manera de treballar», certifica Esteve. «Que vulguin tornar venir a Riba-roja i tornar a participar projecte vol dir que els agrada i les coses es fan bé», afegeix.

Arribats a la quarta edició, Esteve no vol detallar nous reptes però és conscient que caldrà eixamplar els horitzons i continuar creixent, sempre que el pressupost ho permeti. «Hem de decidir que volem ser quan siguem grans», reflexiona. De moment, compten amb un ampli suport popular i també dels artistes participants, que se senten «molt realitzats per tenir temps per conèixer i valorar l'obra», així com aprofitar el certamen i les trobades entre artistes per generar «sinergies» i futurs projectes entre ells.

tracking