x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
11 º
11.16 Km/h
Arqueologia
Els codirectors de l'excavació del Coll del Moro, Rafel Jornet i Carme Belarte, i l'alcalde de Gandesa, Carles Luz, observant des del poblat iber la vall on s'han ubicat nous assentaments rurals vinculats.

Els arqueòlegs troben els primers jaciments rurals vinculats al poblat iber del Coll del Moro de Gandesa

Primer pla d'una part del jaciment iber del Coll del Moro de Gandesa amb la vall al fins on s'han fet les prospeccions de la darrera campanya per trobar assentaments rurals.

Els arqueòlegs troben els primers jaciments rurals vinculats al poblat iber del Coll del Moro de Gandesa

En la prospecció de 400 hectàrees es troben fins a 3 assentaments que explicarien el sistema de gestió agrícola de l'època

Actualitzada 27/07/2018 a les 14:55

Els arqueòlegs de la Universitat de Barcelona i de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica han fet aquest mes de juliol la cinquena campanya d'excavacions al jaciment iber del Coll del Moro de Gandesa. En aquesta ocasió la prospecció s'ha fet en superfície, en unes 400 hectàrees, dins de la vall entre Gandesa i Bot, als peus dels jaciment iber. S'han localitzat fins a 3 assentaments rurals, els primers que es troben entre els vestigis ibers a l'interior de Catalunya. Es tracta de jaciments de 25 o 30 metres quadrats repartits per l'altiplà central de la comarca que ajudaran a establir quin era el sistema de gestió agrícola que es feia a la zona, un enigma fins ara. En les anteriors excavacions al Coll del Moro s'hi havia trobat un taller de transformació de lli i manufactura de teixits però també el trull més antic de Catalunya amb restes del que seria suc fermentat de raïm negre, com han confirmat recents estudis bioquímics. Les proves d'ADN encara estan pendents de resoldre si es tractaria de vi de garnatxa, la varietat de raïm autòctona de la Terra Alta.

Com ha explicat Rafel Jornet, codirector de les excavacions arqueològiques del Coll del Moro, ha apuntat que la cinquena campanya, aquest juliol, s'ha focalitzat en prospeccions en superfície a l'entorn del jaciment per localitzar possibles assentaments rurals, des d'on es creu que es gestionava les vinyes i altres cultius.

Dels tres jaciments rurals localitzats, un té nombrosos evidències i està més ben conservat prop d'un pinar. Estan ubicats a l'altiplà del centre de la comarca. «Són petits esperons que miren al barranc de Redó o la riera de la Guardiola. A partir d'allí s'explotaven els camps i es manufacturava la producció a dins del poblat. Ens faltava veure com es gestionava un territori agrícola en època ibèrica i comencem a veure llum en aquest sentit», ha destacat Jornet.

D'assentaments d'aquest tipus se'n té ubicats a la zona costera de tot el país però serien els primers que es troben en comarques interiors i ajudarà a resoldre com funcionava l'explotació dels camps i com es gestionava el territori. «Són jaciments molt petits sempre visualment controlats des de la torre del Coll del Moro. Els senyors que residien al poblat manufacturarien el raïm o altre productes dels assentaments i els comercialitzarien», ha apuntat Jornet.

Els arqueòlegs han trobat importants acumulacions de ceràmica – de fins a 300 fragments-, la majoria d'època moderna o contemporània però també del neolític final i del calcolític, com una punta d'una fletxa de sílex.

Les proves del vi iber
Els estudis químics dels sediments que es van extreure en campanyes anteriors del trull del jaciment iber del Coll del Moro, han donat les primeres «pistes». Es confirma que eren restes de vi perquè contenien àcid tartàric, del suc de raïm fermentat, però també s'ha trobat àcid siríngic, que tenen les fruites vermelles. Per tant, es resol que es tractaria de restes de most o vi de raïm negre. Els estudis d'ADN però encara no han conclòs si es tractaria de raïm de garnatxa –vernatxa-, la varietat amb més identitat de la comarca.

 
Temes relacionats
Comenta el contingut
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes