x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
30 º
18.36 Km/h
Alcanar
La paret del Càmping Alfacs, on 215 estels recorden les víctimes de la tragèdia del camió de propilè accidentat.

Les lliçons dels Alfacs, 40 anys després

La paret del Càmping Alfacs, on 215 estels recorden les víctimes de la tragèdia del camió de propilè accidentat.

Les lliçons dels Alfacs, 40 anys després

Quaranta anys després de la «tragèdia dels Alfacs», el territori segueix convivint amb una carretera nacional «de segona», malmesa i amb un estol de víctimes

Actualitzada 11/07/2018 a les 10:56

La mort de 215 persones per l'accident d'un camió cisterna carregat de gas propilè a l'N-340, al terme municipal d'Alcanar (Montsià), va provocar un canvi immediat de la normativa del transport de matèries perilloses per carretera i va aconseguir, pocs mesos més tard, una variant per a Sant Carles de la Ràpita per a què «la nacional» deixés de creuar el municipi. 215 morts i un centenar de ferits en van ser la factura social. La 340, en canvi, segueix sumant víctimes. En concret, 92 des de 2010. A canvi, zero millores al respecte i pendents de la fi de les concessions a l'AP-7. La «tragèdia dels Alfacs», en canvi, no ha volgut ser només un accident de tràfic per certificar que les fatalitats propulsen canvis. El càmping que es va engolir el foc a 2 quilòmetres al sud de Sant Carles de la Ràpita, segueix dignament dempeus, 40 anys més tard. De fet, no ho ha deixat d'estar mai, dempeus, ni ha carregat la tragèdia com «una llosa».

El Càmping Alfacs va revestir el seu trosset de paradís deltaic amb 215 estrelles, situades en una paret de l'establiment per honrar i recordar, i és d'aquells estels que hi pengen les lliçons apreses l'11 de juliol de 1978: la solidaritat durant i després, la intel·ligència col·lectiva per entendre, el respecte a totes les víctimes, la superació personal i general que va tocar assumir, i la perseverança per seguir endavant amb un ull posat, només quan toca, al retrovisor.

El Càmping Alfacs estarà per sempre vinculat a un dels accidents de més impacte de la història del territori i del país. Això, s'ho fan seu. En canvi, les xarxes i la vida digital s'han encarregat que aquest vincle sobrepassi certs límits morals, deontològics i ètics, enllaçant i enfangant el negoci familiar amb les imatges més crues d'aquell «infern» del juliol del 78. «No volem oblidar, ni passar pàgina», ha apuntat Mario Gianni, actual gerent del càmping, fill i nebot dels seus primers propietaris.

Amb una demanda a Google Spain pel dret a l'oblit, van intentar que el cercador deixés de vincular el seu negoci amb imatges obscenes i dures, que fàcilment poder fer «tirar enrere» la clientela a l'hora d'escollir-los com a destí vacacional. La demanda, presentada al jutjat d'Amposta, es va desestimar. El jutge instructor els va instar a demandar al gegant Google directament als Estat Units. Ho van descartar per la distància i per la limitació dels períodes establerts per poder demandar empreses tecnològiques.

«Ens va saber mal que no s'entrés al fons de la matèria perquè el temps ha demostrat que aquestes grans empreses si tenen mà sobre què ensenyen i què no els seus cercadors. Només demanàvem que es classifiqués adequadament la informació», ha defensat Gianni. Però més enllà dels interrogants encara no resolts, 40 anys després, sobre com els mitjans de comunicació han de tractar les imatges amb víctimes com les que omplen l'hemeroteca de la «tragèdia dels Alfacs», els responsables del càmping confien que la seva petita lluita hagi servit, com a mínim, per reservar per als fons dels arxius les «més escabroses».

D'aquests 40 anys, al final, com apunta Gianni, la seva memòria ha volgut guardar les imatges dels «campistes solidaris» que els van ajudar a començar de nou, sobretot els que van tornar sense pensar-s'ho i també tots aquells que es van allotjar per primera vegada als Alfacs just després de l'accident. Mario Gianni de seguida anomena amb afecte un enginyer de Lufhtansa que hi va seguir estiuejant molt anys. «Sortosament, la intel·ligència col·lectiva existeix des de fa molt de temps», ha remarcat el propietari del Càmping Alfacs. «Ens podem donar per satisfets que sempre hem tingut un gran suport. Aquí és un lloc de vacances i mai ha estat quelcom que ens penalitzi. Venen i trien un lloc per gaudir del mar i de la badia sense massificacions, poca cosa més», ha afegit. Com van fer els seus pares i els seus tiets, Gianni també està convençut que ha de mirar cap al futur amb «cura» i amb «optimisme moderat». «Hem de veure cap on van les tendències, què busquen els clients i tot això amb els nostres treballadors, que han estat el gran puntal de l'activitat», ha agraït.

Les commemoracions i els paral·lelismes
Aquest dimecres al vespre, el moviment veïnal per una AP-7 gratuïta, que lluita des de 2015 per acabar amb la sinistralitat a l'N-340, celebrarà el seu tall de carretera número 200 al punt exacte on aquell camió amb sobrecàrrega de propilè, 25 tones, va explotar. Aquell «tifó» que va servir per prendre mesures concretes, com també ha remarcat l'alcalde d'Alcanar, Alfons Montserrat, s'ha convertit durant 4 dècades en una «gota malaia». «És una carretera amb molt trànsit i molts accidents. N'hi ha un, un altre, després no passa res i al cap d'un temps, hi tornem. El perill el patim tots, no només els que vivim aquí. Allò va passar molt ràpid i amb coses així es prenen mesures, però quan passen a càmera lenta no es fan accions decidides, malgrat que la gent que s'ha endut per davant també és una xifra de dos o tres dígits», ha apuntat Gianni.

Un agraïment a tant esforç
Justament, en un comunicat de premsa aquest dimecres, els Ajuntaments d'Alcanar i La Ràpita han tornat a agrair als serveis d'emergències, mèdics i forenses «les ingents tasques efectuades» després de l'accident dels Alfacs, així com els suport i l'ajuda de supervivents i dels veïns d'Alcanar, La Ràpita, Amposta, Tortosa i Vinaròs, que es van bolcar en les feines de rescat i d'acolliment a les famílies de les víctimes, i també «l'esforç, la vitalitat, la força, la tenacitat i l'empenta de la família Gianni-Masià que va sostenir el Càmping».

Els dos consistoris lamenten haver de commemorar una tragèdia «que s'hauria pogut evitar si les reclamacions de la ciutadania haguessin estat escoltades i l'estat espanyol hagués desviat l'N-340 de l'interior dels municipis amb anterioritat». «Malauradament, aquest 11 de juliol de 2018, l'N-340 continua amb problemes, tant de manteniment de la via, com de saturació per l'elevat volum de trànsit», recorden. Els dos consistoris reclamen al govern espanyol que implementi d'una vegada per totes solucions al problema viari de l'N-340 al tram de les Terres de l'Ebre, «que perjudica greument la ciutadania rapitenca, canareva i ebrenca».
Temes relacionats
Comenta el contingut
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes