x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Cercador de l’Hemeroteca
Español
Seccions

Tarragona Reus Costa Daurada

Tarragona
20 º
20.52 Km/h
Medi Ambient
Imatge d'arxiu dels membres de la

La 'Campanya pels Sediments' reclama una llei comunitària de sediments a Europa

Imatge d'arxiu dels membres de la 'Campanya pels Sediments'.

La 'Campanya pels Sediments' reclama una llei comunitària de sediments a Europa

La presentació del documental 'SEDiMENTS' porta a debat l'ús de les comportes de fons de les preses i altres mesures per frenar la regressió del Delta

26/04/2018 a les 16:11

Davant la inexistència d'una normativa europea sobre la gestió integral dels sediments als rius, la Campanya pels Sediments ha defensat que existiria majoria suficient per tirar endavant una normativa marc, similar a la de l'aigua, en aquest sentit. Com ha explicat el portaveu de la Campanya, Joan Josep Segarra, la resolució de les preguntes que van fer arribar a Parlament Europeu els ha servit per conèixer el conveni del Danubi, un precedent amb què demostrar que la gestió correcta dels sediments és efectiva per a la millora dels deltes i que pot ser referent per una llei comunitària. El moviment ha presentat, aquest dijous un documental sobre la feina feta els darrers tres anys i ha impulsat un debat, sobre el model de gestió que caldria legislar també a Catalunya i Espanya, amb experts de la UNED, la Comunitat de Regants de l'Esquerra, l'ACA, la CHE, l'IDECE i la Fundació Duran Martí. «Si no hi ha un treball tècnic profunds difícilment el Parlament Europeu es posarà a treballar en això i és un treball que han de fer els nostres investigadors, professors i tècnics», ha defensat Segarra.

Les crescudes de l'Ebre i els episodis de pluges que acaben de deixar imatges de satèl·lit amb els sediments del riu escampant-se pel delta de l'Ebre, són episodis insuficients, massa puntuals i poc habituals. La gestió dels sediments a les conques dels rius necessita una normativa i un canvi i el debat sobre aquesta qüestió va prenent força, amb iniciatives com la Campanya pels Sediments o la feina que fan organismes cívics com la Plataforma en Defensa de l'Ebre.

La Campanya pels Sediments van nàixer fa tres anys amb l'objectiu final d'aconseguir impulsar normatives, des del ajuntaments i fins a Europa, per garantir una gestió integral dels sediments al riu i aturar la subsidència i regressió del Delta. La feina feta fins ara es resumeix en el documental SEDiMENTS que han presentat aquest dijous, a la seu de la Comunitat de Regants de l'Esquerra, a Deltebre, al Baix Ebre. Des del moviment, per exemple, es vol posar l'accent en el mal ús que es fa de les comportes de fons als pantans a la conca ebrenca, que també suposa un risc en la seguretat d'aquestes infraestructures.

«Ens enganyen les imatges de l'última riuada, perquè sabem que encara haurien d'haver-hi molts més sediments. I és que no obren els comportes de fons dels pantans de Mequinensa i Riba-Roja perquè estan col·lapsades de sediments i ara no es poden obrir», ha assenyalat Segarra. De fet el portaveu de la Campanya pels Sediments ha insistit que aquesta actuació va «en contra la seguretat» i que obrir-les ajudaria a moure els sediments i evitaria problemes d'inundacions quan es produeixen avingudes d'aigua, com ha passat recentment a la zona de Navarra i Saragossa.

Altres punts de vista i propostes
En el debat que ha acompanyat la projecció del documental SEDiMENTS s'han escoltat diferents punts de vista. Rafael Romeo Garcia, enginyer de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l'Ebre) al tram final de l'Ebre, ha refusat que les comportes de fons siguin la solució al problemes del Delta. «Si creiem que buidant Riba-roja i Mequinensa, resolem el problema del Delta, ens enganyem a nosaltres mateixos. Allí n'hi ha uns quants i no tots son mobilitzables», ha defensat Romeo García. «Genera més problemes que beneficis, molts conflictes, inseguretats al Delta amb els propis regants perquè el pantà garanteix l'aigua per als cultius», ha afegit. L'enginyer s'ha mostrat oberta plantejar-ho, «sense apassionaments» i ha defensat que hi ha altres propostes més beneficioses i senzilles de desenvolupar i ha posat com exemple les barreres salines, els dics de protecció, regeneració de la costa. «Ens estrallaríem si ho enfoquem tot als sediments de Mequinensa», ha afegit.

En canvi, les dues últimes Proposicions No de Llei (PNL) aprovades pel govern espanyol en aquesta matèria, reconeixen la necessitat de mobilitzar els sediments del pantans. La PNL més recent aposta per fer una prova pilot a Riba-roja i de fet, aquest tipus de test per moure sediments dels pantans ja s'han iniciat a través del projecte Life Admiclim, on han col·laborat l'ACA i l'IRTA.

Com ha apuntat Antoni Munné, cap del Departament de Control i Qualitat d'Aigües de l'ACA, amb el programa s'han pogut comptabilitzar els sediments de l'Ebre i s'ha demostrat que existeix un dèficit. Com ha detallat Munné, de sediments en baixen aproximadament, unes 200.000 tones, quan haurien de ser 1.300.000 tones, «per anar bé». També s'ha calculat que n'arriben 2.000.0000 als embassaments i bona part hauria d'arribar al tram final del riu.

També s'ha caracteritzat un model per conèixer quant i com repartir el sediment. «Ara ve el segon pas que seria actuar per fer passar aquest sediment i començar-lo a repartir». L'ACA visitarà aviat un embassament dels més moderns, a Andalusia, on aquest tipus de by pass ja funciona. Munné ha apuntat que per als pantans més vells hi ha alternatives com dragar els sediments de la cua i abocar-los més enllà de la presa perquè s'arrossegui aigües avall quan s'obren les comportes.

El debat, per tant segueix obert i és del tot necessari per trobar i consensuar una resposta i una solució als problemes del tram final de l'Ebre i el Delta. Des de la Campanya pels Sediments tenen clar que la feina tècnica ha de passar per mans d'investigadors, científics i experts.
Temes relacionats
Comentaris
  • #1 Francisco Javier de Amorrortu Masó
    (02/10/18 01:50)

    Pongan en orden los temas a mirar: 1º, el equilibrio de las dinámicas de los sistemas ecológicos; 2º su capacidad de carga: 3º los temas generales del ambiente, incluido flora y fauna y 4º los discursos sobre la sustentabilidad. Es inútil pasar al 2º punto si no se ha entendido el 1º. 
    Al mismo tiempo –y bastante más complicado de aceptar por el abismo que se abre a mecánica de fluidos -, comenzar a entender estos enlaces en las interfaces tributarias desde termodinámica de sistemas naturales abiertos y enlazados.
    Hasta aquí mentan arrastre de sedimentos. Los sistemas convectivos “transportan” y por ello es lo 1º que tienen que aprender a considerar.
    Desde Xerta a Amposta todo es convectivo, en tanto no se den a desembalzamientos. Uds  mismos roban sedimentos a lo largo del cauce para generar suelos. Inútil pedir a loss vecinos que abran sus compuertas inferiores.
    Llegará el día en que las abran sin que nadie lo pida. Mientras tanto, consideren a este delta como al hijo bobo que todos

    Denunciar comentari Respondre
Comenta el contingut
Diari MesDiari Mes és una marca registrada de Tamediaxa, S.A.

Redacció i administració: Carrer Manuel de Falla, 12 Baixos. Tarragona

977 21 11 54

Redacció a Reus: Carrer Monterols, 36 2n. Reus

977 32 78 43

diari.mes és un mitja
auditat per OJDInteractiva
Diari Mes

Amb la col·laboració de:
Diari Mes